Avui fa 3 anys de l’1 d’octubre del 2017. Tres anys que el poble, mobilitat i coordinat, es jugava el físic i la llibertat per poder exercir un dret fonamental: votar. Avui també fa 3 anys de les imatges de la vergonya: un Estat autoritari i violent que pegava persones armades només amb paperetes.
Avui fa 3 anys que el nostre mitjà estava cobrint la notícia a peu de carrer. L’únic, de fet, que va poder gravar i entre en directe des d’una de les escoles on més repressió i violència va exercir la policia espanyola. Fins i tot, després van usar les pilotes de goma on Roger Español va perdre un ull.
Aquest és el resum d’un parell d’hores de directe narrades en primera persona i des de dins del col·legi. Primer des de l’arribada de la policia nacional espanyola fins a la gent orgullosa aplaudint un cop amb virulència, els antiavalots els van prendre les urnes de les mans.
1 d’octubre, ni oblit ni perdó:
