Dijous, 2 de febrer de 2023 - Edició 1652
La República

Una exposició a Igualada per conscienciar sobre els macroprojectes de l’Anoia: “Si tiren endavant industrialitzarem el camp”

“En comptes de tenir camps de cereals, d’ametllers o olivereres, passarem a veure camps de plaques fotovoltaiques i molins gegants de 200 metres”, apunten els integrants de l’associació Preservem l’Anoia

Agències 25/01/2023
L'exposició muntada per Preservem l'Anoia a la Biblioteca d'Igualada Data de publicació: dimecres 25 de gener del 2023, 07:00 Localització: Igualada Autor: Mar Martí

L’Anoia és una de les comarques catalanes més afectades pels macroprojectes d’energies renovables: hi ha més de 430 hectàrees destinades a camps fotovoltaics en tramitació i un parc eòlic amb 7 molins, que se suma als 105 aerogeneradors que ja hi ha en servei. Sant Pere Sallavinera, Jorba, Bellprat, Pujalt, Òdena o Veciana són alguns dels municipis de la comarca de l’Anoia afectats per macroprojectes d’energies renovables. Amb l’objectiu d’explicar l’abast de tots els projectes que hi ha sobre la taula i els possibles impactes que podrien tenir al territori, l’associació Preservem l’Anoia ha organitzat una exposició a la Biblioteca Central d’Igualada. “L’objectiu és intentar transmetre com afectarien aquests macroprojectes si s’acaben implantant i també qüestionar el model actual d’energies renovables amb grans centrals al darrere”, explica a l’ACN un dels integrants del moviment, Jordi Serravinyals.

“Està clar que si es fan tots aquests projectes tal i com estan ideats tindran un impacte ambiental i visual molt important i passarem a industrialitzar el camp”, ha lamentat Serravinyals. En aquest sentit, ha apuntat que “en comptes de tenir camps de cereals, d’ametllers o olivereres, passarem a veure camps de plaques fotovoltaiques i molins gegants de 200 metres”. Aquest activista explica que les grans empreses busquen “zones rurals on el sòl agrícola normalment és de secà i són més econòmics”.

Des de Preservem l’Anoia recorden que a la comarca hi ha un model amb “petits productors i cases rurals que generen moltes activitats econòmiques”. Si s’implanten aquests macroprojectes, lamenten, “potser se’n ressentiran”. A més, Serravinyals recorda que els veïns que han escollit viure en aquestes zones rurals ho han fet per “gaudir” de la natura: “No tenim ganes de sortir de casa i veure cables per tot arreu i parcs fotovoltaics i molins que fan soroll”.

L’exposició posa sobre la taula un nou model energètic que es basi en la “producció distribuïda i no centralitzada”. Entre d’altres, aposten per produir l’energia a prop d’on es produeixi, amb “plantes petites i repartides” pel territori; implantar els parcs fotovoltaics en cobertes d’edificis, zones industrials i llunys de masies i nuclis habitats; o generar comunitats energètiques que controlin la producció i la xarxa.

Una altra de les activistes de la plataforma, Imma Solé, critica les “presses” amb què es volen aprovar tots aquests projectes. “Estem disposats a vendre’ns a qualsevol preu?”, es pregunta.  Demanen que les administracions tinguin més en compte la veu del territori i també reclamen als ajuntaments que siguin més proactius oposant-se als projectes i modificant normatives.