Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Memòria democràtica: Justícia confirma que el cos localitzat és el del militant antifranquista Cipriano Martos

|

- Publicitat -

Prop de 50 anys després que la dictadura franquista assassinés el militant antifranquista Cipriano Martos, finalment se n’han identificat les restes. El Departament de Justícia, Drets i Memòria ha confirmat que el cos exhumat el passat mes de gener de la fossa comuna del cementiri de Reus és del militant antifranquista, que va morir el setembre de 1973 per la ingesta d’àcid càustic durant els interrogatoris als quals el va sotmetre la Guàrdia Civil.

Les tasques d’exhumació i d’intervenció arqueològica per localitzar i recuperar-ne les despulles van començar el passat mes desembre de 2022 com a part del Pla de fosses 2020-2022 de la Generalitat. El passat 10 de gener, l’equip arqueològic va confirmar que, dels 41 exhumats, un era compatible amb les característiques físiques de Cipriano Martos, és a dir, el sexe, l’edat, les seves dimensions o les ferides que presentava. Aleshores, les restes van traslladar-se al laboratori per iniciar els estudis antropològics i genètics que en confirmessin la identitat. Els resultats de les proves han ratificat que les restes es corresponen amb les de Cipriano Martos, que es converteix, així, en la vintena persona exhumada identificada a Catalunya des de la creació del programa, el 2016.

Publicitat

Detenció i tortura

Cipriano Martos Jiménez (1942-1973) era un obrer i sindicalista d’origen andalús que va emigrar cercant feina a Catalunya, concretament a Sabadell, Terrassa i Reus, on va treballar com a jornaler, miner, treballador al tèxtil i paleta, entre altres. Es va afiliar al sindicat OSO (Oposición Sindical Obrera), va ser militant del PCE M-L (Partido Comunista Español Marxista-Leninista) i membre del FRAP.

La Guàrdia Civil el va detenir el 25 d’agost de 1973, després que dugués a terme una acció de propaganda política a Igualada, i el va portar a la caserna de Reus, acusat de propaganda il·legal i de pertànyer al FRAP. El van interrogar i torturar, obligant-lo a beure un líquid corrosiu conegut com a líquid de la veritat, una combinació d’àcid sulfúric i gasolina. Dos dies després, el 27 d’agost, el van traslladar a l’Hospital de Sant Joan de Reus.

Et pot interessar  Vox i el PP continuen perpetrant un genocidi cultural al País Valencià: ara volen eliminar de la història Guillem Agulló

El 29 d’agost, tot i el seu pèssim estat de salut, el jutge li va prendre declaració. La Guàrdia Civil va impedir que la família el pogués visitar, i finalment, el 17 de setembre de 1973, a les 22.15 h, va morir a conseqüència d’una hemorràgia interna.

La defunció es va registrar el 19 de setembre al Registre Civil de Reus i les despulles van ser inhumades en secret el 20 de setembre de 1973, en un servei de beneficència propietat de l’Ajuntament de Reus, a la fossa 11-67 nord del Cementiri de Reus. En cap moment es va permetre que la família assistís a la inhumació ni que s’emportés el cos a la seva terra d’origen, Granada.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut