Dimecres, 25 de novembre de 2020 - Edició 853
La República

L’independentisme, obligat a superar la retòrica del “No passaran”

El mes de novembre del 2018 la Fiscalia justificava que mantingués l’acusació del delicte de rebel·lió contra Jordi Cuixart perquè, recull en l’escrit, va utilitzar el lema “no passaran!”. Sostenia […]

Joan Solé
Joan Solé 06/01/2019

El mes de novembre del 2018 la Fiscalia justificava que mantingués l’acusació del delicte de rebel·lió contra Jordi Cuixart perquè, recull en l’escrit, va utilitzar el lema “no passaran!”. Sostenia que, “malgrat reivindicar el pacifisme de la mobilització, Cuixart també va apel·lar a la determinació mostrada en la guerra civil”. En resum, li demanen, per un delicte inventat, 17 anys de presó i 17 més d’inhabilitació.

De passar, allò que es diu passar, sempre han passat i segueixen passant. Van passar per sobre de les institucions catalanes fa un any sense resistència. Van passar per sobre dels candidats a presidir la Generalitat el primer trimestre del 2018. Van passar per sobre del mandat de l’1-O. Han passat per sobre de la lògica del diàleg del Gobierno del PSOE amb uns escrits d’acusació brutals i, ja en última instància, han passat a Andalusia on l’extrema dreta és clau en la governabilitat i exigeix reformes en les mesures contra violència masclista que són més pròpies de l’edat medieval que no pas del segle XXI.

És important que l’independentisme reconegui que l’extrema dreta ja ha passat i superi el romanticisme d’un eslògan que també fou derrotat. L’ascens de l’ideari feixista, que aquest 2019 ja arribarà a les institucions, exigeix fets i menys retòrica. El suport a la causa republicana creix quan la primera línia política supera les paraules, i per això hi ha un marge de temps molt breu.

Les eleccions municipals del mes de maig seran un test on allò que pot fer pesar la balança és que el votant independentista que avui resta desconnectat entengui la gravetat de la situació. Aquest reclam perquè participi activament no pot fer-se des d’una posició de “vine o vindran ells”, perquè és l’expressió més desesperant de qui no sap convèncer.

Resten cinc mesos perquè el Govern i els partits polítics independentistes moguin fitxa, i en aquest camí hi ha els pressupostos de Sánchez i l’inici -i potser final- del judici polític contra els líders republicans. La gestió d’aquests dos moments serà clau perquè les urnes decantin la balança.

Relacionats