Divendres, 15 de Novembre de 2019 - Edició 477
La República

ERC, JxCat i la CUP només coincideixen al programa electoral en dos punts

Aquest és el mínim denominador comú dels partits independentistes de cara el 10-N

Avatar
Agències 06/11/2019
Pla general dels candidats de les formacions catalanes a les eleccions del 10-N abans de començar el debat electoral de Barcelona Tribuna, el 31 d'octubre del 2019. (Horitzontal)

ERC, JxCat i la CUP comparteixen en els respectius programes electorals per al 10-N l’aposta per l’autodeterminació i l’amnistia com a recepta per superar el conflicte polític. PP, Cs i Vox aposten per tornar a aplicar la suspensió de l’autonomia a Catalunya. Els populars proposen enviar un requeriment al president de la Generalitat, Quim Torra, com a pas previ al 155 i aplicar la llei de seguretat nacional. Cs diu directament que el 155 s’ha d’aplicar de “manera immediata” mentre que Vox va més enllà i parla de declarar l’estat d’emergència i il·legalitzar partits. En una posició intermèdia se situa el PSC i En Comú Podem. Els socialistes catalans defensen que la solució passa pel “diàleg dins la llei” mentre que la llista de Jaume Asens proposa taules de “diàleg estable” que acabin amb un acord per sotmetre a referèndum.

El programa electoral d’ERC per al 10-N resumeix tretze compromisos de cara a la nova legislatura a les corts espanyoles. En concret, aposten per rebutjar la sentència de l’1-O “injusta” i “injustificable” contra l’independentisme i denunciar la “repressió” en totes les seves formes, defensar el dret de la ciutadania a exercir el dret a l’autodeterminació a través d’un referèndum i teixir una “gran aliança popular i democràtica” per a un acord polític al voltant de l’amnistia, un concepte jurídic internacionalment que, segons defensa el programa, està reconegut per a situacions d’excepcionalitat política com l’actual.

La formació d’Oriol Junqueras vol combatre l’estratègia “repressiva” de l’Estat i exigeix posar fi “definitivament” a les pràctiques “repressives” tant judicials com policials i de criminalització mediàtica que afecten els independentistes. Així, es presenten com “la millor garantia” per a la defensa dels drets i les llibertats de la ciutadania i esdevenir un “baluard” a l’hora de “barrar el pas a l’extrema dreta”. Finalment, es comprometen a promoure els valors republicans, la transparència i el retiment de comptes davant d’un estat “monàrquic i conservador”, amb una democràcia de “baixa qualitat”.

JxCat assenyala l’autodeterminació com a via per solucionar el conflicte entre Catalunya i l’Estat. En un programa de 112 pàgines, la formació de Laura Borràs aposta per resoldre la situació “fent política, sobre la base d’una relació bilateral que reconegui el dret a l’autodeterminació”. JxCat vol “parlar de tot” i prioritzar el diàleg. La candidatura demanarà als partits que busquin el seu suport que escullin entre aquesta via i l’autodeterminació si volen una entesa amb els representants de JxCat.

La formació de Borràs defineix així el concepte d’amnistia, recorrent durant la campanya: “L’alliberament dels presos polítics és una de les solucions lògiques inherents a la solució política del conflicte d’arrel política entre Catalunya i l’Estat espanyol”. D’aquesta manera, “autodeterminació” i “amnistia” són les propostes de JxCat per superar el conflicte, després de la sentència del Suprem.

Tot i això, no especifica cap via ni estratègia concreta per arribar-hi, ja que no parla d’un nou referèndum o unes eleccions plebiscitàries -com planteja el president, Quim Torra-, o de cap llei d’amnistia a les corts espanyoles.

La CUP no presenta un programa electoral “exhaustiu” de cara el 10-N sinó un programa “d’intervenció política”, ja que considera que l’estat espanyol és “irreformable”. Així, i davant el context “greument condicionat” per la sentència del Suprem, presenta una “proposta de lluita” i avisa que treballarà amb un peu dins del Congrés però centrant l’activitat “fora del marc institucional”.

Entre els punts que recull el programa destaquen l’autodeterminació i l’amnistia “total” de les persones “represaliades”, l’articulació dels Països Catalans i l’abolició de la monarquia. En aquest àmbit també avisen que van a Madrid “a tensar unes esquerres i uns independentistes que formulen uns plantejaments molt rebaixats”, en relació a pactes de governabilitat o processos d’investidura.

Relacionats