Dissabte, 5 de desembre de 2020 - Edició 863
La República

Més persecució de la dissidència: la fiscalia investiga una concentració a la caserna de la Guàrdia Civil a Barcelona

També demana al Suprem que rebutgi els incidents de nul·litat contra la sentència de l’1-O de nou dels condemnats

Avatar
Agències 25/11/2019
La manifestació convocada pels CDR a davant la caserna de la Guàrdia de Civil de la Travessera de Gràcia de Barcelona

La fiscalia ha obert diligències d’investigació per determinar si es va produir un delicte d’odi en una concentració convocada davant de la caserna de la Guàrdia Civil de Travessera de Gràcia a Barcelona el passat 20 de setembre. Era una protesta contra la detenció dels CDR acusats de terrorisme.

La Unió de Guàrdies Civils (UniónGC) va remetre a principis d’octubre un escrit denunciant els “insults, amenaces i intimidacions” que van patir els agents i les seves famílies, i va reclamar l’obertura d’una investigació en apreciar un “foment de l’odi, la humiliació o el menyspreu d’una persona o grups de persones”.

Demana al Suprem que rebutgi els incidents de nul·litat contra la sentència de l’1-O de nou dels condemnats

D’altra banda, la fiscalia ha demanat a la Sala Penal del Tribunal Suprem que rebutgi els incidents de nul·litat contra la sentència de l’1-O que han presentat nou dels condemnats. El ministeri públic ha presentat set escrits en els quals sosté que no hi ha vulneració dels drets que al·legaven les defenses i, a més, afirma que les qüestions denunciades ja havien estat “rebutjades i resoltes” durant el procés judicial. “No concorre cap dels motius de la nul·litat”, assegura la fiscalia, que demana que no s’admetin. Als escrits, el ministeri públic nega que les penes siguin desproporcionades, ja que diu que els fets provats són “greus” i s’ajusten al delicte de sedició. De fet, el ministeri públic recorda que es tracta d’una “tipificació penal a la baixa” i “haurien pogut tenir un encaix normatiu més rigorós”, ja que la fiscalia acusava per rebel·lió. A més, la fiscalia nega que a les penes els falti motivació.

El ministeri públic respon així les peticions de nul·litat de Jordi Cuixart, Dolors Bassa, Santi Vila, Meritxell Borràs, Carles Mundó, Joaquim Forn, Jordi Turull, Jordi Sànchez i Josep Rull. La fiscalia no s’ha pronunciat sobre els incidents de nul·litat d’Oriol Junqueras, Raül Romeva i Carme Forcadell, ja que les defenses encara no els han presentat. Fonts jurídiques apunten que els tres encara són a temps de presentar-ho. La fiscalia sosté també que l’error en l’atribució a Dolors Bassa de competències del departament d’Educació “no incideix per a res en el judici de culpabilitat” i recorda la “gravetat dels fets” que s’atribueixen a Bassa com a consellera de Treball.

El ministeri públic també afirma que les filtracions no van suposar un “condicionant” per als magistrats de la sala ni van afectar la “formació del seu criteri i de la seva voluntat”. “En res han afectat tals notícies periodístiques a la decisió de la sentència”, diu a diversos escrits.

Segons la fiscalia, la individualització de les penes va estar suficientment motivada i recorda, per exemple, en els casos de Rull, Turull i Forn que van “cometre un delicte propi”, ja que van “instigar i promoure la violència enfront les actuacions de les forces de seguretat de l’Estat que pretenien el compliment de l’odre judicial”. Pel que fa a Cuixart diu que “es va individualitzar donada la seva condició de líder social concertat amb la resta d’acusats amb fins sediciosos ressaltant-se el seu protagonisme com a veritable conductor, com un altre dels acusats, dels episodis tumultuaris”.

La fiscalia diu que el tribunal ha estat “molt precís” en els termes que han permès l’aplicació del delicte de sedició per bé que “l’enorme gravetat dels fets” hauria pogut tenir “un encaix normatiu més rigorós”. El ministeri públic rebutja que uns fets “tan greus” es puguin “degradar” a la “simple consideració de desordres públics”.

“No era imprevisible que es produís una condemna per tals fets, encara menys quan dita qualificació apareixia com a subsidiària de la més greu de rebel·lió”, recorda el ministeri públic, que argumenta que l’actuació dels condemnats “no només va afectar l’ordre públic sinó que també va intentar trencar l’ordre constitucional”.

La fiscalia remarca que amb la presentació dels incidents de nul·litat les defenses intenten “senzillament cobrir un tràmit per acudir al recurs d’empara” al Tribunal Constitucional i argumenta que les vulneracions de drets denunciades per les parts ja han estat resoltes al llarg del procediment. “L’incident de nul·litat no és un recurs de súplica”, recorda la fiscalia.

“Per això no té cabuda en ell la mera reiteració d’al·legacions que ja han estat rebutjades i resoltes la qual cosa inevitablement ha de conduir a la inadmissió de l’incident de nul·litat”, afirma.

Relacionats