Dilluns, 30 de gener de 2023 - Edició 1649
La República

L’interessant fil d’un periodista ucraïnès sobre l’autoritarisme rus que es pot aplicar a l’Estat espanyol

“L’única opció que aquest imperi té per existir és la de desposseir de la seva identitat i cultura totes les nacions que emmarca”, reflexiona Yermolenko

Redacció 09/04/2022
Conflicte entre Rússia i Ucraïna

Volodymyr Yermolenko és un filòsof, escriptor i periodista ucraïnès nascut el 1980. El doctor en ciències polítiques i autor de diversos llibres —”The Distant, The Close”, “The Ocean Catcher” (2017), “Volatile Ideologies” (2018), “Narrator and Philosopher” (2011)— ha compartit un fil a Twitter explicant per què la Rússia de Vladimir Putin odia i deshumanitza tant els ucraïnesos.

Segons detalla Yermolenko, els “soldats russos” sovint són de diferents ètnies (buriats, baixkirs, txetxens, etc.), fet que veu com un exemple que demostra que Rússia és un imperi i no una nació. “L’única opció que aquest imperi té per existir és la de desposseir de la seva identitat i cultura, a totes les nacions que emmarca, anomenant-les ‘russos'”, afegeix.

L’escriptor parla de la “política d’amnèsia” per referir-se a la dèria per unificar i fer oblidar les seves arrels a les diferents nacions, en comptes d’enriquir-se mútuament. “L’anomenat “poble rus” també és una construcció imperial basada en aquesta amnèsia forçada de totes les altres nacionalitats”, constata.

I aquí és precisament on neix l’odi de Rússia: malgrat els diversos segles intentant esborrar la identitat i la memòria ucraïneses —inclosos episodis d’extermini físic (Holodomor, etc.)— els ucraïnesos han aconseguit construir una nació. Yermolenko es refereix a nació com una “societat que tingui una identitat col·lectiva i unes pràctiques comunes malgrat totes les diferències dels seus integrants i, el més important, que configuri i remodeli les seves elits polítiques en lloc de ser les elits qui la modelin”.

En canvi, la “nació russa” encara no existeix, tot i les desesperades metàfores del Kremlin, que no fan més que amagar l’absència d’aquesta suposada nació. Alhora, provoca que els ucraïnesos siguin vistos o bé com traïdors —per desvincular-se de Rússia— o bé com a l’alter ego, que ha assolit construir una nació.

El fil compara l’actitud amb la dels nazis envers els jueus, vists com a “enemics interns” o com l’alter ego que no s’adequa a l’imaginari nazi. “Però amb una diferència important: els jueus eren per als nazis “l’Altre” que volia “ser com tu” mentre que els ucraïnesos són per als russos “com nosaltres” que ara volen ser “l’altre”. D’aquí que el Kremlin vulgui exterminar-los, per ser “anti-Rússia”.

Si bé s’han fet comparacions més o menys encertades entre la guerra a Ucraïna i el conflicte Catalunya-Espanya, aquest fil demostra les similituds entre els executius autoritaris. La dèria de l’Estat espanyol per trepitjar i preservar la suposada “unitat” i “espanyolitat” amb violència policial i judicial per esborrar la identitat catalana és un fet que hem vist i continuem vivint.