El gerent del Consorci de Serveis Socials de Barcelona entre el 2012 i el 2016, Josep Pera, ha negat aquest dimecres al Parlament que durant el seu mandat es cometessin corrupteles polítiques i il·legalitats en la contractació de serveis o professionals. No obstant, ha admès que, per causes “estructurals”, es podria haver comès alguna irregularitat administrativa, però en cap cas per indicacions polítiques i menys encara que afectés la prestació de serveis. A més, ha dit que des del 2016 va desconnectar d’aquella gestió i tot i les últimes informacions no s’ha pogut mirar a fons la documentació. Això ha provocat que l’oposició a la cambra catalana li hagi recriminat la seva actitud i ha anunciat que tornarà a demanar la compareixença.
A mitjans de l’octubre passat es va fer públic que la Sindicatura de Comptes i la Intervenció de la Generalitat havien detectat contractacions irregulars per 20 milions d’euros i sobresous entre el 2014 i el 2019. Això va provocar la dimissió del gerent d’aleshores, Joan Uribe.
Pera ha començat la seva intervenció a la comissió de Drets Socials elogiant la feina dels treballadors socials i la gestió durant el seu mandat, però també ha dit que va quedar “afectat” pel “biaix” de les informacions publicades a l’octubre. Ha negat genèricament totes les acusacions de corrupció política, assegurant que tots els contractes adjudicats i la contractació de personal es feien sense gaires polèmiques internes i d’acord entre totes les administracions i entitats que formen part del consorci, així com els serveis jurídics i administratius de l’organisme. Ha dit que si hi havia alguna irregularitat administrativa o comptable era per defectes “estructurals” en el consorci, a causa de la seva composició, fonamentalment la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, i per la manca de recursos econòmics.
En tot cas, ha dit que en mai va rebre cap suggeriment per contractar alguna o altra entitat o algun o altre càrrec de confiança, tinguessin els vincles polítics que tinguessin i que ell desconeixia.
Quan va deixar el càrrec el 2016 ha dit que va decidir, per motius personals, desconnectar de la seva anterior feina i fins l’octubre passat no va tornar a tenir contacte amb el consorci. Quan va llegir les notícies va quedar afectat però tampoc va demanar més informació. Fa tres setmanes el Parlament el va trucar per dir-li que hauria de comparèixer a la comissió i va ser aleshores quan va voler consultar els informes de la Sindicatura de Comptes i de la Intervenció de la Generalitat. L’oblit de molts fets i el poc temps per repassar la documentació són la causa de les seves vaguetats, ha admès. Per això, ha demanat que en casos similars, la cambra catalana avisi els compareixents amb més antelació.
Aquesta postura ha indignat tots els partits de l’oposició, que li han retret “falta de respecte” a la cambra. “No pot venir a passar l’estona, ha de respondre, no és un mer tràmit”, li ha etzibat Raúl Moreno, del PSC. Jessica González, dels comuns, li ha recordat que com a càrrec tenia unes responsabilitats i li ha demanat “més rigor”. Per això, diversos grups han anunciat que tornaran a demanar la seva compareixença, o fins i tot una comissió d’investigació per parlar sobre tota la gestió del consorci durant aquells anys. ERC i JxCat han estat més conciliadors i han dit que algunes respostes les podria aportar per escrit en les properes setmanes.
Pera ha demanat disculpes si ha semblat que faltava al respecte però ha tornat a al·legar que va desconnectar completament del consorci quan va deixar el càrrec.
20 expedients, 12 contractes, 22 MEUR
L’informe de la Sindicatura sobre el 2014 concreta que 20 dels 22 expedients analitzats, per un valor de 22 milions d’euros, es van tramitar sense publicitat, transparència ni concurrència pública i senes justificació. A més, en 12 dels contractes menors fiscalitzats l’import facturat supera l’import autoritzat en el contracte i en 7 casos l’import total facturat pel proveïdor supera el llindar fixat en la normativa de contractació per als contractes menors, per la qual cosa s’haurien d’haver tramitat mitjançant un procediment amb concurrència.
Pel que fa a l’àrea de personal, alguns treballadors van rebre una tercera paga extra, en concepte d’assistència i puntualitat, mentre que la normativa de la funció pública només en preveu dues. A més, indica que el 2017 no es disposava de manuals del circuit de caixa en què es determinessin l’ús d’efectiu i el control i que es va executar despesa per 957.840 euros per la qual no es disposava de crèdit suficient.
En l’informe de la Intervenció de la Generalitat de 2015 es conclou que l’entitat va donar compliment a la normativa a excepció de la referent a les despeses de personal, de la normativa patrimonial, de la de contractació i de la de protecció de dades. Entre d’altres, apunten a la creació de dos conceptes retributius que no consten al conveni i també es va incrementar la retribució de dues persones sense justificació aparent. Segons l’anàlisi que fa la CGT de les auditories, el 2015 es van pagar sobresous per sobre de conveni per valor de 352.379 euros, el 2017, 328.726 euros, i el 2019 per 256.000 euros.
Lamiel i Cervera
Prèviament a Pera ha comparegut el seu predecessor, Ramon Lamiel, gerent entre el 2008 i el 2012 i actual director del Servei Català de Trànsit, que també ha negat cap tipus d’irregularitat. De fet, ha assegurat que el consorci treballava amb “austeritat” i que els nomenaments es feien per capacitat i mèrit i no pas “a dit”. Tot i així, ha admès que el que en el seu moment era plenament legal, ara potser ja no ho és perquè ha canviat la legislació.
En declaracions a La Xarxa, la consellera de Drets Socials, Violant Cervera, ha dit que no creu que hi hagués corrupció al consorci, sinó “incidències” o “irregularitats administratives”.
