Dimecres, 23 de juny de 2021 - Edició 1063
La República

L’Espanya “més progressista” ni tan sols retorna diners espoliats pel franquisme davant un recurs de Sant Julià de Ramis

L’estat havia de tornar 136.000 euros a l’Ajuntament, però el Supremo ho impedeix per “una norma preconstitucional que ja no està en vigor”

Avatar
Agències 17/05/2021
Pla mitjà de l'alcalde de Sant Julià de Ramis amb els documents que justifiquen els diners republicans que l'ajuntament va entregar i no van tornar. Foto publicada el 25 de març del 2019 (horitzontal)

El Tribunal Suprem (TS) ha tombat el recurs interposat per l’Ajuntament de Sant Julià de Ramis (Gironès) pel retorn dels diners espoliats pel franquisme. Després que el Consell de Ministres ja denegués la petició, el consistori va interposar un contenciós davant l’alt tribunal. Reclamava que l’Estat li retornés més de 136.000 euros (l’equivalent a 9.786 pessetes republicanes de l’any 1936) que la dictadura va confiscar a l’Ajuntament. Uns diners que es van fer fonedissos. A l’hora de denegar el recurs interposat per Sant Julià de Ramis, el Suprem tira de jurisprudència i, com ja va fer al 2017 amb un altre cas, conclou que la reclamació ha prescrit. I que en tot cas, fa referència “a una norma preconstitucional que ja no es troba en vigor”.

L’agost del 1938 el règim franquista va decretar que els diners emesos per la República a partir del cop d’estat del 18 de juliol del 36 eren il·legals. Els van batejar com a ‘dinero rojo’ o ‘dinero del enemigo’ i van obligar tant particulars com administracions a entregar tota la moneda republicana al Banc d’Espanya. I a partir d’aquí, dels diners ja no se’n va saber res més.

Ara fa dos anys, Sant Julià de Ramis es va convertir en el primer ajuntament en demandar l’Estat perquè li retornés els diners espoliats pel franquisme. En el cas dels pobles petits, com Sant Julià, com que hi havia dificultats per anar fins al Banc d’Espanya, van ser els ajuntaments franquistes els qui es van encarregar de recollir tot el paper moneda il·legalitzat. I això és el que ha permès que constin rebuts dels diners espoliats.

En total, a Sant Julià es van entregar 818.684,50 pessetes de l’època, que segons un estudi fet pel doctor en Economia de la UdG Lluís Planas, a dia d’avui equivaldrien a 11,38 milions d’euros (MEUR). D’aquestes pessetes, la majoria les van aportar 134 veïns del poble. Però n’hi va haver 9.786 que eren del mateix consistori. I que són les que articulaven el contenciós que es va interposar davant del Suprem.

D’entrada, l’Ajuntament de Sant Julià va presentar una reclamació davant el Consell de Ministres, que la Moncloa va desestimar al desembre del 2019. A partir d’aquí, i assessorat pel bufet Delso Quintana, el consistori va elevat el cas al TS.

Al recurs, però, l’Ajuntament tan sols reclamava que se li retornessin els diners que al 1936 eren propietat municipal. En part, per permetre agilitzar la causa. Però també perquè, si la justícia els donava la raó, això permetés que les famílies que volguessin reclamar també tinguessin jurisprudència on emparar-se.

“Norma preconstitucional”

Les 9.786 pessetes republicanes de l’època que reclamava l’Ajuntament es desglossaven en bitllets (9.225), certificats de plata (430) i paper moneda (131). En concret, segons el peritatge, actualment aquesta quantitat equivaldria a 136.123.26 euros.

Ara, però, el Suprem ha donat cop de porta a les pretensions del consistori. L’alt tribunal ha desestimat el recurs contenciós administratiu, i conclou que la reclamació ha prescrit. Tot i que el consistori al·legava que mai s’havia derogat la llei franquista que va permetre l’espoli, en una sentència marcadament tècnica, el Suprem resol que la Constitució del 1978 ja va esborrar-ne la vigència de manera automàtica.

I per argumentar-ho, es remet a una sentència que ja havia dictat el 2017 en relació a un cas semblant. “La peculiaritat de les lleis preconstitucionals consisteix, en allò que ara interessa, en què la Constitució és una llei superior i posterior”, recull el Suprem. I hi afegeix: “La coincidència d’aquest doble criteri dona lloc, per una banda, a la inconstitucionalitat sobrevinguda i conseqüentment, a la invalidesa; i per altra banda, a la seva pèrdua de vigència per regular situacions futures, és a dir, la seva derogació”.

El TS, a més, tampoc entra a valorar la llei franquista que va permetre espoliar els diners republicans. De fet, diu que “l’examen de constitucionalitat d’una norma preconstitucional que ha esgotat els seus efectes, i que ja no es troba en vigor, suposaria una revisió de l’ordenament jurídic anterior sobre uns paràmetres que, per raons temporals, no li eren exigibles”.

Ras i curt. Que el contenciós es desestima. I que l’acord del Consell de Ministres que denegava indemnitzar l’Ajuntament de Sant Julià de Ramis, i que el consistori volia que s’anul·lés, és “ajustat a l’ordenament jurídic”.

A més, el Suprem també obliga l’Ajuntament a pagar les costes del procés. Aquesta imposició, però, segons concreta la sentència, serà de 3.000 euros com a màxim.

La sentència, a priori, no trastoca els plans que havia traçat l’Ajuntament de Sant Julià de Ramis. El consistori ja ha dit sempre que arribarà fins on calgui per reclamar els diners espoliats pel franquisme. I de fet, tant l’alcalde com els advocats creuen que l’autèntic debat tindrà lloc davant el Tribunal Europeu de Drets Humans (TDEH), amb seu a Estrasburg.