Divendres, 14 d'agost de 2020 - Edició 750
La República

L’Audiència de Barcelona absol els 12 CDR jutjats per encadenar-se a les portes del TSJC

Emmarca la protesta en la llibertat d’expressió i diu que la resposta als Mossos va ser resistència passiva no violenta

Avatar
Agències 27/02/2020

L’Audiència de Barcelona ha decidit absoldre els 12 CDR jutjats per encadenar-se a les portes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el 23 de febrer del 2018. El tribunal emmarca la protesta en la llibertat d’expressió i considera que la resposta a l’actuació dels Mossos d’Esquadra per desallotjar-los va ser resistència passiva no violenta que no pot ser castigada per l’ordenament jurídic. La fiscalia demanava penes de fins a dos anys i mig de presó pels delictes de desordres públics, resistència greu i desobediència.

Els magistrats remarquen que no ha resultat acreditat cap mena de dany a les persones o a les coses per part dels manifestants, ni tan sols el forjat de ferro de les portes del Palau de Justícia. Afegeixen que ningú va patir cap lesió, ni els mossos d’Esquadra que els treien de les escales ni tampoc cap ciutadà. Els testimonis i les imatges visionades, diuen, confirmen l’absència de violència.

El tribunal també rebutja que s’alterés la pau pública, perquè “no es va impedir el normal desenvolupament de la convivència ciutadana, sinó que només es van ocasionar molèsties als usuaris de la via en la mesura que es va tallar el trànsit per part de la Guàrdia Urbana”. Al seu parer, resultaria “absolutament desproporcionat” acudir a la via penal per a la sanció dels fets jutjats.

De fet, l’Audiència remarca que l’entrada a l’edifici judicial es va restablir a les 9.05 hores, just quan començava el servei d’atenció al públic, no impedint-hi l’accés als funcionaris, que van poder entrar per les portes laterals perquè aquestes no estaven bloquejades pels manifestants. Tampoc es van suspendre judicis o actuacions judicials per la conducta dels acusats.

Els CDR, continua, “van fer gala, i no en tots els casos, d’una considerable obstinació a ser deslligats, però sense donar cops als agents”. A més, “no s’ha acreditat com cal l’existència d’un mandat exprés, concret i terminant per part dels agents cap als acusats perquè es deslliguessin i abandonessin el lloc que ocupaven”. “La conducta contumaç d’algun dels acusats no passa més enllà d’una falta de respecte i consideració deguda als agents, dificultant la seva funció i no mostrant-se col·laboradors”, conclou.

Relacionats