Dijous, 28 de gener de 2021 - Edició 917
La República

L’alcalde de Lleida diu que la decisió del Supremo sobre Sixena és “una nova vergonya del 155”

L’alcalde reitera la defensa de la unitat de la col·lecció del Museu de Lleida, després de la sentència sobre Sixena

Avatar
Agències 14/01/2021
Pla mitjà de l'alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, durant la presentació de les activitats de Nadal, el 10 de desembre del 2020. (Horitzontal)

L’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, considera que la decisió del Tribunal Suprem en relació amb les obres d’art de Sixena suposa “una nova mostra de la judicialització de la cultura i de la vergonya de l’aplicació del 155 que a Lleida vam patir el 2017”. A través de les xarxes socials, Pueyo ha reiterat la defensa la unitat de la col·lecció del Museu de Lleida, després que el Suprem hagi desestimat els recursos de la Generalitat, el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i el Consorci del Museu de Lleida contra la sentència de l’Audiència Provincial d’Osca, donant d’aquesta manera la raó a l’Aragó i declarant nul·la la venda de les 96 obres d’art de Sixena al MNAC i al Museu de Lleida.

El Suprem ha desestimat els recursos de la Generalitat, el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i el Consorci del Museu de Lleida contra la sentència de l’Audiència Provincial d’Osca, en la qual es declarava nul·la la venda de les 96 obres d’art del Monestir de Sixena. En una sentència de més de 130 pàgines, el ple no considera vàlids els contractes de compravenda en entendre que la titular dels béns va ser una persona jurídica “diferent i independent de la que va actuar com a venedora”.

La titular dels bens, segons la sentència de la sala Primera del Suprem que s’ha conegut aquest dijous, era la Reial Ordre del Monestir de Sant Joan de Jerusalem de Sixena, mentre que la que va actuar com a venedora va ser la Reial Ordre del Monestir de Sant Joan de Jerusalem de Valldoreix. Es tracta, segons el tribunal, d’entitats religioses “diferents” dotades per tant “d’una personalitat jurídica independent”.

Segons es recull en la interlocutòria, els bens en litigi formaven part d’un tresor artístic del Monestir de Sixena en la data en què va ser declarat Monument Nacional, pel qual el règim de protecció propi de la declaració “s’ha d’estendre també a aquest tresor artístic”. Tot i així, la sala no comparteix la causa de la nul·litat, apreciada per l’Audiència d’Osca, i vinculada a la infracció de les normes de protecció del patrimoni històrico-artístic i a la consideració dels objectes venuts “com a bens fora de comerç”.

Relacionats