Dilluns, 20 de setembre de 2021 - Edició 1152
La República

La veritat sobre la fita d’Espanya amb Gibraltar: de “l’acord històric” a “l’error històric”

Pedro Sánchez va anunciar a so de trompeta que el seu equip negociador havia aconseguit un “acord històric” sobre el pes i la decisió d’Espanya a Gibraltar després de consumar […]

Gerard Sesé
Gerard Sesé 03/01/2019
Theresa May rient

Pedro Sánchez va anunciar a so de trompeta que el seu equip negociador havia aconseguit un “acord històric” sobre el pes i la decisió d’Espanya a Gibraltar després de consumar el pacte entre el Regne Unit i la Unió Europea sobre el Brexit.

Una fugida endavant que va crear molts dubtes, fins i tot després de les amenaces al veto d’Espanya quan no era decisiva o, especialment, quan la presidenta de Lituània es va burlar de com el Gobierno havia picat per acceptar l’acord.

Cal recordar que la cosobirania que defensava el ministre d’Exteriors espanyol, Josep Borrell, ja ni es va plantejar. Una idea que va fer que el primer ministre de Gibraltar, Fabián Picardo, comparés Sánchez amb Franco.

Doncs bé, tal com explica ElConfidencial, l’equip negociador espanyol amb el Regne Unit pel Brexit hauria deixat caure un asterisc, a l’article 3, amb una nota a peu de pàgina on s’especificava la bilateralitat post Brexit entre Westminster i la Moncloa sobre tot allò que afectés el Penyal.

Aquesta nota recordava els paràgrafs 4 i 24 de les primeres directrius negociadores de la Unió assenyalava que “cap acord entre la UE i el Regne Unit serà aplicable a Gibraltar sense l’acord d’Espanya i el Regne Unit”.

Però al text jurídic ja no hi és. Així ho ha acceptat el Gobierno responent una pregunta al Congreso de Ciudadanos. Segons el mitjà citat, l’executiu espanyol s’excusa que “ja no tenia sentit mantenir l’aclariment” perquè “l’objectiu era exactament vetllar perquè s’aconseguís el que s’ha aconseguit: que la inclusió de Gibraltar en l’acord i l’aplicació del període transitori es fes gràcies a un acord bilateral entre el Regne Unit i Espanya”. A més, s’emparen en les declaracions polítiques fetes per l’ambaixador permanent del Regne Unit davant la UE i dels presidents Donald Tusk, del Consell, i Jean-Claude Juncker, de la Comissió Europea.

Però la realitat és que les declaracions polítiques no tenen l’efecte jurídic del text finalment acordat on també hi ha l’article 184, una demanada d’última hora britànica. Aquest text assenyala que la UE i el Regne Unit farien tot el que poguessin per prendre els següents passos en les negociacions de les seves relacions després del Brexit sense especificar que Gibraltar fos matèria de negociació bilateral entre Espanya i el Regne Unit. Fins i tot, Marco Aguiriano, secretari d’Estat espanyol per a la UE, va assenyalar que l’article 184 s’havia inclòs amb “nocturnitat i traïdoria”. I això, combinat amb l’article 3, ja sense asterisc, mostra que de “l’acord històric” s’ha passat a un “error històric”.