Edició 2187

Els Països Catalans al teu abast

Dilluns, 22 de juliol del 2024
Edició 2187

Els Països Catalans al teu abast

Dilluns, 22 de juliol del 2024

La llei d’amnistia ha beneficiat a més policies que independentistes en el seu primer mes en vigor

|

- Publicitat -

La llei d’amnistia compleix aquest dijous un mes de vigència i ja se n’han beneficiat plenament almenys 74 persones, 50 de les quals són policies –46 policies nacionals i quatre mossos–, 20 manifestants independentistes i quatre càrrecs públics, segons les dades recopilades per l’ACN. Els alts tribunals de Madrid han amnistiat alguns delictes, però molts processats en tenen algun encara pendent d’amnistiar. El gruix de les amnisties s’han concedit a Barcelona, tant pels policies que van agredir votants l’1-O com manifestants independentistes processats per aldarulls posteriors. A les demarcacions de Lleida i Tarragona no consta cap persona amnistiada, mentre que a Girona només en consten dues, totes dues càrrecs públics.

Publicitat

Els 74 amnistiats i les desenes de persones més pendents d’amnistia contrasten amb les 486 persones afectades de 82 procediments que calculava la fiscalia que es podien beneficiar de l’amnistia. Òmnium Cultural va fer un càlcul superior, de fins a 1.616 possibles beneficiaris, 697 dels quals encausats penalment, i d’aquests, 540 amb processos oberts o sense sentència ferma, mentre que la resta ja tenen sentència ferma. Amb aquest últim recompte, Òmnium ha xifrat ara en 4.584 les persones “represaliades”. També comptabilitza 919 persones afectades administrativament, 875 sancionades i 34 pendents del Tribunal de Comptes.

De moment, els amnistiats que ha pogut confirmar l’ACN són els 46 policies nacionals investigats per lesionar votants l’1-O a Barcelona, quatre mossos d’esquadra pendents de judici per lesions i contra la integritat moral en una manifestació independentista a Barcelona, l’exconseller d’Interior Miquel Buch, condemnat per contractar un mosso com a assessor per fer d’escorta de Puigdemont, aquest mateix escorta, l’exalcaldessa de Figueres Marta Felip, pendent de judici per facilitar les votacions de l’1-O, i el secretari municipal d’Hostalric, condemnat per avalar una multa a uns ciutadans que arrencaven llaços grocs. Els altres 20 amnistiats són manifestants independentistes investigats o condemnats per aldarulls en diverses protestes a la ciutat de Barcelona.

La llei preveu un termini màxim de dos mesos perquè s’apliqui a tots els afectats, però molts d’ells segurament hauran d’esperar més perquè alguns tribunals han decidit o preveuen presentar qüestions d’inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional o qüestions prejudicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), cosa que ha aturat almenys temporalment la seva aplicació.

L’amnistia preveu perdonar les conseqüències penals, com la presó, les administratives, com la inhabilitació, o les comptables, com les multes i retorn de diners públics. Però preveu expressament que les indemnitzacions per lesions no siguin amnistiades. Això deixa oberta la porta a diversos policies perquè segueixin reclamant una compensació per les lesions provocades per manifestants independentistes o viceversa.

D’altra banda, en alguns pocs casos, els propis afectats no volen que se’ls apliqui l’amnistia, encara que la fiscalia sí que l’hagi demanat per ells. És el cas de Josep Costa, absolt però pendent de recurs al Suprem per formar part de la Mesa del Parlament de Roger Torrent que va acceptar a tràmit resolucions independentistes. Tampoc demanarà l’amnistia l’exdiputat al Parlament i exregidor de la CUP a Lleida Pau Juvillà, inhabilitat per desobediència per no despenjar llaços grocs del seu despatx municipal en període electoral. També s’oposa a la seva amnistia l’investigat per escridassar el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena en un restaurant de Mont-ras (Baix Empordà) el juliol del 2018. El cas està pendent de judici.

Alguns sindicats de la Policia Nacional es van oposar a l’amnistia als agents processats per agredir votants l’1-O a Barcelona, i només alguns dels afectats van demanar-la, però el magistrat instructor els ha acabat amnistiant igualment.

Tribunals de l’Estat

Els alts tribunals de l’Estat no han amnistiat completament a cap dels polítics independentistes investigats, processats o jutjats pel ‘procés’. La sala penal del Tribunal Suprem, tot i la postura polèmica i discutida a última hora de la fiscalia demanant l’amnistia, només ha perdonat la desobediència a Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa. En canvi, no els ha amnistiat el delicte de malversació de fons públics, cosa que fa que es mantingui la inhabilitació i la possible responsabilitat comptable. La sala presidida per Manuel Marchena ha decidit preguntar al Tribunal Constitucional si la malversació, tot i no suposar un enriquiment directe, es pot amnistiar, mentre que el ministeri públic ha presentat recurs contra la no amnistia.

Al mateix Suprem, el magistrat instructor de la causa de l’1-O, Pablo Llarena, també ha amnistiat la desobediència i ha evitat amnistiar la malversació dels polítics exiliats Carles Puigdemont, Toni Comín, Lluís Puig, als quals manté vigents les ordres nacionals de detenció. En canvi, com que Marta Rovira només estava processada per desobediència, aquest delicte li queda amnistiat i l’ordre de detenció queda anul·lada.

També al Suprem, els exmembres de la Mesa del Parlament Roger Torrent, Eusebi Campdepadrós, Josep Costa i Adriana Delgado, absolts de desobediència, estan pendents de ser amnistiats, com ha demanat la fiscalia. Costa ha demanat que no se li apliqui la llei perquè vol defensar-se als tribunals internacionals.

A l’Audiència Nacional (AN) la fiscalia i les defenses dels CDR del ‘cas Judes’ van demanar l’amnistia pel delicte de terrorisme en una vista prèvia fa uns dies, però el tribunal encara no ha pres la decisió i ha decidit preguntar a les parts si volen presentar una qüestió prejudicial al TJUE. També a l’AN, un tuitaire de Montroig del Camp va ser condemnat a una multa per injúries a la corona per un missatge el març del 2020 on insultava i instava a tallar el coll de Felip VI.

Finalment, al Tribunal de Comptes segueixen sense ser amnistiats una trentena d’ex alts càrrecs dels governs de Mas i Puigdemont, com ells mateixos o Junqueras, per la suposada malversació en les despeses a l’estranger i en l’organització de l’1-O. El cas està pendent de sentència i la consellera enjudiciadora ha preguntat a les parts si s’ha de presentar prejudicial al TJUE.

D’altra banda, a l’AN, finalment aquest dilluns el magistrat instructor del ‘cas Tsunami Democràtic’, Manuel García-Castellón, ha arxivat la causa per terrorisme que afecta Rovira, l’exconseller d’ERC Xavier Vendrell, el periodista Jesús Rodríguez i altres activistes com Jaume Cabaní, després que la sala penal anul·lés totes les diligències practicades des de finals de juliol del 2021 perquè havien caducat. Uns dies abans García-Castellón havia donat termini a les parts perquè plantegessin una possible qüestió prejudicial al TJUE. Això, de retruc, ha provocat que la magistrada instructora del mateix cas al Tribunal Suprem, en la peça que afectava a Carles Puigdemont i al diputat d’ERC al Parlament Rubén Wagensberg, també l’hagi arxivada aquest dimarts. Prèviament s’havia plantejat presentar una qüestió prejudicial al TJUE sobre la possible amnistia.

TSJC

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) és el segon òrgan que ha amnistiat a més persones, totes condemnades: 16 manifestants independentistes i dos excàrrecs públics: l’exconseller Buch i el sergent dels Mossos Lluís Escolà. Dels 16 manifestants amnistiats, sis ho són per aldarulls el 30 de gener del 2018 al parc de la Ciutadella arran de la investidura fallida de Carles Puigdemont, i set més són per mobilitzacions la tardor del 2019 arran de la sentència del Suprem sobre l’1-O: un condemnat per tirar un coet contra un helicòpter dels Mossos, un altre per tirar pedres a la policia i fer barricades, dos per agredir mossos, dos per atacar policies nacionals a Urquinaona –un condemnat a set anys i mig de presó– i un últim per aldarulls al Camp Nou al desembre durant una mobilització del Tsunami en un partit del Barça contra el Reial Madrid.

L’alt tribunal català també ha amnistiat quatre joves més: els anomenats ‘3 de Granollers’ per aldarulls a la plaça Catalunya l’1-O del 2020 i un altre per tinença d’explosius durant el Consell de Ministres a la capital catalana el desembre del 2021. Finalment, el TSJC ha amnistiat el secretari municipal d’Hostalric (Selva), condemnat per l’Audiència de Girona per avalar una multa a una dona que arrencava llaços grocs.

La sala civil i penal té pendent de resoldre diverses peticions d’amnistia contra aforats. Es tracta, per exemple dels investigats arran de l’entrada i escorcoll a Economia el 20 de setembre del 2017 Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i la consellera Natàlia Garriga, pendents de judici per malversació, prevaricació i desobediència. La fiscalia i les defenses en demanen l’amnistia, i el TSJC la veu plausible, però ha donat a les parts un termini per si creuen que cal presentar una qüestió prejudicial al TJUE.

També es podria aplicar l’amnistia als exmembres independentistes de la Mesa del Parlament durant el 2017, com Lluís Corominas, Anna Simó, Lluís Guinó i Ramona Barrufet, que estan pendents d’un recurs contra la seva condemna al Suprem, o de l’expresident de la Generalitat Artur Mas, l’exvicepresidenta Joana Ortega i l’exconsellera Irene Rigau pel 9-N, tot i que ja han complert la pena d’inhabilitació i per a qui la fiscalia ha demanat el perdó. Per últim, un altre expresident de la Generalitat inhabilitat, Quim Torra, també està pendent de poder ser amnistiat per no retirar pancartes a favor dels presos polítics del balcó del Palau de la Generalitat.

Més difícil és l’amnistia de l’expresidenta del Parlament Laura Borràs, condemnada per la seva gestió al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), pendent de recurs al Suprem, però pot no encaixar en la llei perquè són delictes de corrupció no estrictament vinculats al procés independentista.

En canvi, el TSJC ha denegat l’amnistia a un jove investigat per atemptat a l’autoritat en els aldarulls del setembre del 2021 per les Festes de la Mercè de Barcelona, en considerar que no tenen res a veure amb el procés independentista.

Òrgans judicials de la ciutat de Barcelona

Per la seva banda, l’Audiència de Barcelona ha amnistiat a quatre manifestants i quatre mossos per aldarulls i lesions durant les mobilitzacions de l’octubre del 2019 al Passeig de Gràcia de Barcelona.

Als jutjats ordinaris de la ciutat de Barcelona hi ha diversos casos pendents, com el dels síndics electorals de l’1-O, entre ells la consellera Tània Verge, que van ser absolts inicialment, però després es va ordenar repetir el judici contra ells. Com a mínim l’exsíndic Marc Marsal ha demanat l’amnistia.

Però el cas més conegut, que comporta penes més greus i afecta a diverses personalitats l’investiga el jutjat d’instrucció número 1, amb el magistrat Joaquín Aguirre al capdavant. Arran d’un suposat cas de subvencions irregulars de la Diputació de Barcelona, Aguirre ha anat estirant fils i dins la causa ‘Volhov’ sobre la suposada ingerència russa en el ‘procés’ ha obert una peça per traïció, malversació de fons públics i pertinença a organització criminal. Entre els implicats hi ha els expresidents de la Generalitat Artur Mas i Carles Puigdemont, a més del diputat de JxCat Francesc de Dalmases, l’exresponsable de relacions internacionals de CDC Víctor Terradellas, l’exconsellera Elsa Artadi, el cap de l’oficina de Puigdemont, el periodista Carles Porta o el mateix advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye. El magistrat ha denegat l’amnistia i ha remès al Suprem una exposició raonada sobre Puigdemont i Dalmases perquè són aforats i no els pot investigar.

Et pot interessar  Junts carrega contra la prevaricació del jutge Aguirre i el 'cas Volhov'

El jutjat que sí ha amnistiat els seus investigats és el d’instrucció número 7 de la capital catalana, que instruïa la causa per les lesions provocades per policies nacionals a votants independentistes l’1-O. El magistrat instructor considera que els delictes de lesions són totalment amnistiables i que no s’ha produït un perjudici greu dels drets humans. Per això, ha amnistiat de cop a 46 agents, el rècord d’un sol òrgan judicial, tot i que alguns no ho havien demanat. Les acusacions populars d’Irídia, Òmnium i l’ANC tenen previst presentar recursos en contra d’aquesta amnistia perquè consideren que alguns dels fets sí que en podrien quedar fora perquè van suposar un tracte degradant.

El jutjat d’instrucció número 13 també té una macrocausa oberta contra excàrrecs del Govern per organitzar l’1-O i fer despeses per a la promoció de la independència a l’exterior. Estan investigats una trentena de persones per malversació, desobediència, prevaricació o falsedat documental, entre altres.

Jutjats de la resta de Barcelona

Fora de la capital catalana, als jutjats de Granollers hi ha 44 investigats per un tall de l’autovia C-17 a l’Ametlla del Vallès l’octubre del 2019 en protesta per la sentència del Suprem sobre el ‘procés’. Les defenses han demanat l’amnistia. També hi ha causes potencialment amnistiables en jutjats de l’Hospitalet, el Prat i Sant Feliu de Llobregat, Martorell, Vilanova i la Geltrú, Sabadell, Cerdanyola del Vallès, Terrassa, Mataró i Badalona.

A Vic, uns manifestants que van atacar la comissaria dels Mossos d’Esquadra durant una mobilització a favor del raper Pablo Hasel el febrer del 2021 també han demanat l’amnistia, però els sindicats policials s’hi han oposat perquè no té relació directa amb el procés independentista.

Girona

A les comarques de Girona s’ha amnistiat l’exalcaldessa de Figueres Marta Felip, pendent de judici per desobediència arran de l’1-O en permetre l’obertura dels col·legis electorals. El TSJC ha amnistiat el secretari municipal d’Hostalric (Selva), inhabilitat per l’Audiència de Girona per avalar una multa a una dona que arrencava llaços grocs el juliol del 2018.

També hi ha casos pendents d’amnistia sol·licitada per les defenses, com el dels 27 policies nacionals i un guàrdia civil encausats per les càrregues policials de l’1-O, el dels vuit bombers pendents de judici per abandonar el servei i protestar per les càrregues policials de l’1-O, una multa a un CDR de la Cerdanya del març del 2018 o el del primer judici suspès per la tramitació de la llei d’amnistia contra quatre independentistes per tallar les vies de l’AVE a Girona en l’aniversari de l’1-O.

Una de les causes amb més implicats és la que afecta 196 persones pel tall de l’AP-7 a la Jonquera l’octubre del 2019. El cas es va arxivar però estava pendent de recurs a l’Audiència de Girona, i una peça derivada d’aquesta, amb un manifestant acusat d’agredir un policia, també seguia endavant.

De l’octubre del 2019 també és el cas d’una condemnada per tallar la via del tren a la capital gironina o cinc condemnats per tirar pedres a la policia. També hi ha quatre investigats per entrar al perímetre de seguretat dels Premis Princesa de Girona del 2023 a Caldes de Malavella.

Lleida

A les comarques de Lleida, a banda del cas de Juvillà, una de les persones que esperen beneficiar-se de la llei d’amnistia és l’exalcalde d’Agramunt Bernat Solé, que va ser condemnat pel TSJC a un any d’inhabilitació especial i a pagar una multa de 16.800 euros per un delicte de desobediència per afavorir la celebració del referèndum de l’1-O al municipi urgellenc. A través de la seva defensa, Solé ha sol·licitat la derogació de la sentència i que se’n dicti una de nova totalment absolutòria, així com l’eliminació dels antecedents penals. La fiscalia no s’hi oposa.

Així mateix, l’exalcalde d’Alcarràs (Segrià), Miquel Serra, ha explicat que les seves defenses estan acabant de revisar la llei per decidir si demanen que s’apliqui l’amnistia en el seu cas. A més, també sol·licitarien l’import de les multes que ja va pagar després de ser inhabilitat i sancionat tant per afavorir la celebració del referèndum l’1-O com per no despenjar unes estelades d’una plaça durant les eleccions d’abril del 2019.

Un altre dels casos rellevants a Lleida és la possible aplicació de l’amnistia al policia acusat d’agredir Enric Sirvent, que l’1-O va patir un atac de cor durant la intervenció policial al col·legi electoral que es va habilitar al barri de la Mariola de Lleida. En aquest cas, l’acusació particular, que representa la família de Sirvent, així com la popular, a càrrec d’Òmnium Cultural, han presentat davant l’Audiència de Lleida les al·legacions per a oposar-se a l’aplicació de l’amnistia a l’agent acusat. En el seu escrit, les dues parts al·leguen que l’actuació policial va “ultrapassar el llindar mínim de gravetat perquè es pugui aplicar la llei”, va tenir “una motivació ideològica” i es va vulnerar el Conveni europeu dels drets humans.

Pel que fa als manifestants, la majoria de les causes estan relacionades amb el delicte de desordres públics arran dels aldarulls postsentència que van tenir lloc a la capital del Segrià l’octubre del 2019. Algunes defenses consultades per l’ACN ja han sol·licitat que s’apliqui la llei al seu client, mentre que altres ho estan estudiant i altres no preveuen sol·licitar-ho perquè consideren que no suposaria cap “benefici real” en el seu representat.

Tarragona i Ebre

A les comarques tarragonines els jutjats de Tortosa tenen dos procediments per les càrregues de la Guàrdia Civil a la Ràpita (Montsià) l’1-O. En una hi ha més de mitja dotzena de votants i en l’altra hi ha cinc agents. Aquest segon cas va ser arxivat i recorregut a l’Audiència de Tarragona, que havia de celebrar una vista el 14 de juny, però es va suspendre per l’aprovació de la llei d’amnistia. Les acusacions particulars s’oposen a l’amnistia dels agents.

Igualment hi ha cinc joves pendents de judici per aldarulls de l’octubre del 2019, dos dels quals ja van passar per presó provisional durant un mes. Tres més van ser condemnats pels mateixos aldarulls, tots a la ciutat de Tarragona, i un novè per fets similars a Valls. També hi ha un periodista d’una revista local detingut en aquells incidents. Tots han demanat l’amnistia i estan a l’espera de la decisió dels jutjats.

Del juliol del 2020 hi ha el cas pendent d’un jove investigat per aldarulls durant la visita del rei Felip VI al monestir de Poblet.

Als jutjats de Valls també hi ha un cas pendent contra dos encausats per aldarulls contra un acte de Vox el febrer del 2021.

Càlculs de fiscalia, Òmnium i Alerta Solidària

La Fiscalia General de l’Estat va calcular, pocs dies abans que entrés en vigor la llei, que l’amnistia podia beneficiar “aproximadament 486 persones” d’un total de 82 procediments penals oberts. A banda dels casos a l’Audiència Nacional, el Tribunal Suprem, el Tribunal de Comptes i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el ministeri públic calcula que a l’Audiència de Barcelona hi ha cinc casos, als jutjats de Barcelona, 18 més, i a la resta de jutjats de la demarcació, un total de 16 més. A l’Audiència de Girona hi ha un cas, als de la capital gironina, 12 més, a Figueres, 5, i a la Bisbal d’Empordà, un. A Lleida hi ha sis casos, i a Solsona un. A la ciutat de Tarragona hi ha vuit casos, i a la resta de la demarcació hi ha quatre casos més.

D’altra banda, Òmnium Cultural fixa en 1.616 les persones que es podrien beneficiar de l’amnistia. L’últim recompte de l’entitat comptabilitza 697 persones encausades penalment, 540 amb processos oberts o sense sentència ferma i la resta ja amb sentència ferma. Amb aquest últim recompte, Òmnium ha xifrat ara en 4.584 les persones “represaliades”. També comptabilitza 919 persones afectades administrativament, 875 sancionades i 34 pendents del Tribunal de Comptes, principalment ex alts càrrecs dels governs de Mas i Puigdemont.

Per la seva banda, Alerta Solidària calcula que la llei pot afectar almenys a 419 activistes i manifestants independentistes, un terç del total dels inicialment investigats. La resta, o ja han estat absolts, o les seves causes s’han arxivat. En aquest còmput només hi ha persones de la societat civil, i no es comptabilitzen polítics o membres de l’administració o aquells que han estat investigats per treballar sota directius de la Generalitat, ajuntaments o els seus responsables. Només s’ha afegit l’excepció dels investigats per l’Audiència Nacional del ‘cas Tsunami Democràtic’, ja que hi ha activistes que no tenen res a veure amb l’acció de cap administració.

En concret, Alerta Solidària ha pogut comptabilitzar 1.168 persones objectes de diligències penals relacionades amb el ‘procés’. D’aquestes, el 51%, 597, han vist com s’arxivaven les causes, mentre que al 49% restant, 571, s’han tirat endavant els procediments. De les 571 persones amb causes obertes, 143 (25%) encara estan en procés d’instrucció, un 22% (127) estan esperant judici, 12 (2%) esperen sentència. De la resta, que ja tenen sentència, el 27% del total, 152, han estat absoltes de tots els càrrecs, mentre que 137, un 24% del total, tenen sentència amb condemna total o parcial. Per això, Alerta Solidària considera que de les 571 persones amb causes obertes, si se’n resten les 152 amb sentència absolutòria, hi ha 419 persones que poden ser amnistiades, cosa que suposa un 35% del total d’investigats inicialment.

De tots aquests casos, l’entitat antirepressiva ha centrat l’interès en 20 casos que afecten 53 persones i que consideren que podran dibuixar un “mapa clar de l’orientació de la fiscalia i de les reaccions de la judicatura”. Els afectats estan investigats o condemnats per delictes com desordres públics i atemptat a l’autoritat. D’entre aquests 53 afectats, un és Adrián Sas, pendent de ser citat per ingressar a presó.

Publicitat

Opinió

Subscriu-te al canal de WhatsApp

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Minut a Minut