Suïssa s’erigeix en el país més innovador del món per tretzè any segons un estudi de la ONU gràcies a una xarxa de suport a l’emprenedoria i a la indústria de la qual se n’aprofiten des de grans multinacionals fins investigadors en solitari. Aquest és el motiu que ha portat a l’associació empresarial Femcat, formada per 500 companyies que representen el 8% del PIB català, a fer-hi una missió per a importar el model de col·laboració públic-privat, on la formació professional té un paper cabdal. “A diferència de Catalunya, aquí hi ha ganes de fer que les tecnologies volin lluny”, resumeix Josep Solà, investigador català que va arribar al país el 2004 i ha desenvolupat una tecnologia pionera per monitorar la pressió arterial amb una polsera.
En una trobada amb la delegació, diversos empresaris catalans que establerts a Suïssa detallen que s’han trobat amb una massa laboral “altament qualificada que no es queixa” i on “l’excel·lència es troba a cada raó”, amb una voluntat de buscar al consens, que es trasllada a l’estructura dels governs i la presa de decisions via referèndums.
Consens, estabilitat i democràcia
“Ningú coneix cap persona que no hagi viscut sempre en un país democràtic”, exemplifica Jordi Baylina, expert en blockchain i fundador de Polygon Hermez, auditoria de contractes electrònics, que s’ha establert al cantó de Zug, conegut per la seva política fiscal d’impostos baixos i que s’ha guanyat el nom de ‘Crypto Valley’.
La presa de decisions consensuades ha portat una cultura d’entesa, de trobar-se a mig camí i de pensar polítiques a llarg termini que ha anat de bracet amb un foment constant de la innovació, sigui feta per suïssos o per estrangers. “El primer interessat en què la innovació es faci a Suïssa és el govern suís”, apunta Lluís Cantarell, exvicepresident mundial de Nestlé, la multinacional alimentària més gran del món. “Nestlé sense Suïssa no s’explicaria”, detalla l’exdirectiu, que exemplifica el “clar compromís” amb la innovació amb l’aposta de les famoses càpsules de cafè ‘Nespresso’ que es va mantenir com a aposta corporativa tot i produir pèrdues durant 10 anys.
Ecosistema d’innovació
Un dels punts claus de la xarxa puntera de col·laboració publicoprivada que fa possible aquests bons resultats en innovació és l’Escola Politècnica Federal Lausana (EPFL), que compta amb la presència dels catalans com Anna Fontcuberta, física i cap del Laboratori de Materials Semiconductors, o Ferran Càceres, vicepresident d’innovació.
Aquest centre, d’on va sortir la inventora del ‘mouse’ Logitech, forma part d’un ecosistema juntament amb la Universitat de Ginebra, el Centre Europeu de Recerca Nuclear (CERN) o el Centre Suïs per a l’Electrònica i la Microtecnologia (CSEM) que aplega 90.000 estudiants i 18.000 investigadors.
Segons Solà, fundador d’Aktiia, una de les claus d’aquest model és la voluntat política que els centres de recerca que reben fons governamentals prenguin el risc de finançar noves tecnologies sabent que en el futur acabaran saltant al mercat. “Si s’inverteixen diners públics a fons perdut molts d’aquests es perdran, però en el mitjà-llarg termini el retorn sobre la inversió és més gran”, diu l’investigador i enginyer de Santa Coloma de Farners, que va passar 14 anys investigant al CSEM.
19 anys després d’arribar a Suïssa “amb un Clio, uns esquís i res més”, l’ara ja empresari compta amb 80 treballadors i acaba de tancar una ronda de finançament que s’afegirà als 30 milions d’euros ja captats per l’empresa amb l’objectiu d’ampliar la capacitat de producció de polseres per mesurar la pressió arterial. L’algoritme pioner i sotmès a proves mèdiques ha despertat l’interès de gegants tecnològics dels rellotges intel·ligents.
“A Catalunya quan vols emprendre estàs molt sol, aquí el sistema d’ajuda a tirar endavant”, resumeix Manuel Palacin, director de l’associació Tecnio i membre de la rdelegació de Femcat.
L’exemple de Jordi Cuixart
A banda de propiciar la recerca com a tal, les administracions suïsses també aposten per finançar la innovació de les empreses estrangeres siguin grans o petites “amb la condició que la innovació que es generi es quedi a Suïssa”, explica Jordi Cuixart, expresident d’Òmnium Cultural empresonat pel referèndum de l’1-O que ara ha obert una filial de la seva empresa, Aranow, dedicada a maquinària d’envasat industrial flexible, destinats a la indústria alimentària o farmacèutica, principalment.
En el seu cas, han aprofitat la branca suïssa que promou la innovació, Innosuisse, que s’ofereix a aportar el 50% d’un projecte a fons perdut i l’empresa ha de destinar el 10% en metàl·lic i el 40% en despeses de mà d’obra. En total, a Suïssa es destinen 7.000 milions de francs suïssos (7.277 milions d’euros) a innovació a l’any per part de grans multinacionals com la rellotgera Rolex o la farmacèutica Novartis però també per petites i mitjanes empreses. Tot i la seva població reduïda, de 9 milions d’habitants, el país lidera sectors com el farmacèutic i exporta l’11,3% dels productes d’aquest segment al món i és la seu per excel·lència dels rellotges mecànics de luxe.
Crisi del quars
Precisament, la reconversió de la indústria rellotgera després de la crisi del quars és un exemple de transformació d’un sector industrial en decadència que Femcat ha volgut estudiar. L’entrada al mercat dels rellotges de quars que va reemplaçar els mecànics als anys 70 va provocar 30.000 acomiadaments al cantó de Neuchâtel, que aplega empreses com Roche o Panerai i la diversificació industrial de tot el cantó.
Aquest sotrac va ser el punt de partida per a l’especialització de la indústria rellotgera en el mercat del luxe i per centrar la innovació en altres sectors basada en els principis que havien regit el negoci rellotger -nous materials, consum ultrabaix d’energia i la precisió- en altres sectors com ara la farmàcia la tecnologia mèdica i l’aeronàutica. 30 anys després, la indústria rellotgera representa el 20% del total de l’activitat del cantó.
FP a Suïssa
La política d’arribar al consens “com a necessitat” es fa palesa a tots els estrats de la societat suïssa, també a la formació professional, que la missió empresarial catalana va considerar “espectacular”. El programa dels cursos es pacta entre les organitzacions empresarials, l’acadèmia i les administracions, una demanda que les patronals de Catalunya fa anys que repeteixen.
La població universitària és molt més reduïda que a Catalunya i, en canvi, s’impulsa molt més la figura de l’aprenent que passa quatre anys estudiant i fent pràctiques a les empreses a partir dels 16 anys. Tot i que no és obligatori, és habitual que els aprenents cobrin entre 600 i 1.500 euros depenent de l’any que estiguin cursant. Només a Neuchâtel hi ha 7.200 aprenents en fàbriques de tota mena de sectors.
Una de les empreses exemplifica aquest sistema és Mikron, que té una llarga tradició que prové de la indústria rellotgera i que ara es dedica a proveir maquinària a manufactureres. Amb 500 empleats, compta amb 40 aprenents que treballen en un espai especial de la planta. Aproximadament un 10% dels graduats es queda a la plantilla. “Ens podríem preguntar, què en traiem si no fitxem tots els aprenents? Alguns d’ells tornaran més tard amb una altra manera de pensar i d’altres importaran la qualitat que han après a les seves feines, enriquint l’ecosistema”, en paraules de Lorenz Buri, director de la companyia.
També a l’empresa de maquinària per empaquetar Bobst tenen una escola amb uns 180 estudiants a l’any, pagats amb fons de l’empresa i amb el suport de l’estat. El cas d’aquesta companyia familiar de Vevey també és una mostra d’innovació en el negoci, ja que en els últims exercicis facturen més amb el servei de manteniment que present que amb les vendes de les màquines en si.
Col·laboració publicoprivada
Femcat reclama que aquest model de col·laboració publicoprivada s’exporti al Principat. “És molt important no fer cops de volant cap a una banda o l’altra sinó establir polítiques consistents a llarg termini, seguides amb independència de l’evolució dels governs”, diu David Marín, president de Femcat. “Els països que funcionen tenen polítiques estatals, els que no, governamentals”, conclou, en la mateixa línia, Fontcuberta, catedràtica de l’EPFL.
