Fins a 12 míssils han caigut a prop del consolat nord-americà a la ciutat d’Irbil, al nord de l’Iraq, en el que tant un funcionari de defensa dels Estats Units com un funcionari iraquià han dit que era un atac llançat des del veí Iran. No s’hi han comunicat ferits. Aquesta informació s’ha elaborat consultant mitjans com ABC news i Wall Street Journal.
El funcionari iraquià a Bagdad va dir inicialment que diversos míssils havien colpejat el consolat dels Estats Units a Irbil i que era l’objectiu de l’atac. Més tard, Lawk Ghafari, el cap de l’oficina de mitjans estrangers del Kurdistan, va dir que cap dels míssils havia colpejat les instal·lacions dels Estats Units, però que les zones al voltant del complex havien estat afectades.
L’oficial de defensa dels Estats Units va dir que encara no se sap exactament quants míssils es van disparar i on van aterrar exactament. Un segon funcionari nord-americà va dir que no hi havia danys a cap instal·lació del govern nord-americà i que no hi havia cap indicació que l’objectiu fos l’edifici del consolat, que és nou i actualment desocupat.
Ni l’oficial iraquià ni els funcionaris nord-americans estaven autoritzats per discutir l’esdeveniment amb els mitjans de comunicació i van parlar amb The Associated Press sota condició de l’anonimat.
L’atac s’ha produït diversos dies després que l’Iran digués que prendria represàlies per un atac israelià prop de Damasc, Síria, que va matar dos membres de la seva Guàrdia Revolucionària. Diumenge, l’agència de notícies estatal iraniana IRNA va citar als mitjans iraquians que reconeixien els atacs a Irbil, sense dir d’on es van originar.
Un portaveu iranià, però, ha rebutjat l’acusació que l’Iran estava darrere de l’atac d’Irbil. Mahmoud Abbaszadeh, portaveu de la comissió parlamentària de seguretat nacional i política exterior de l’Iran, va dir que “Si l’Iran decideix venjar-se… serà molt, molt més seriosament”, ha dit en una entrevista a un lloc web de notícies local.
El bombardeig de míssils va coincidir amb les tensions regionals. Les negociacions a Viena sobre el trencat acord nuclear de Teheran van fer una “pausa” davant les demandes russes sobre les sancions dirigides a Moscou per la seva guerra contra Ucraïna. Mentrestant, l’Iran va suspendre les seves converses secretes negociades per Bagdad amb l’objectiu de desactivar les tensions durant anys amb el rival regional Aràbia Saudita, després que l’Aràbia Saudita va dur a terme la seva execució massiva més gran coneguda de la seva història moderna amb més de tres desenes de xiïtes assassinats.
Un dels funcionaris iraquians va dir que els míssils balístics van ser disparats des de l’Iran, sense donar més detalls. Va dir que els projectils eren el Fateh-110 de fabricació iraniana, probablement disparat com a represàlia pels dos guàrdies revolucionaris assassinats a Síria.
L’administració de Biden va decidir el juliol passat posar fi a la missió de combat dels Estats Units a l’Iraq el 31 de desembre, i les forces nord-americanes van passar gradualment a un paper d’assessorament l’any passat. Les tropes encara proporcionaran suport aeri i altres ajuts militars per a la lluita de l’Iraq contra l’Estat Islàmic.
La presència dels Estats Units a l’Iraq ha estat durant molt de temps un punt d’inflamació per a Teheran, però les tensions van augmentar després que un atac d’avió no tripulat nord-americà el gener de 2020 a prop de l’aeroport de Bagdad va matar un alt general iranià. Com a represàlia, l’Iran va llançar un bombardeig de míssils a la base aèria d’al-Asad, on estaven estacionades les tropes nord-americanes. Més de 100 membres del servei van patir lesions cerebrals traumàtiques en les explosions.
