Dilluns, 14 de juny de 2021 - Edició 1054
La República

España Global presenta una mena de ‘Mein Kampf’ contra l’independentisme

Reparteix un dossier de 70 pàgines ple de mentides exposades com “arguments” per a combatre a fora d’Espanya les tesis del sobiranisme i les simpaties que ha aconseguit

Redacció
Redacció 11/08/2019
Pla mig de la secretària d'Estat d'Espanya Global, Irene Lozano, en declaracions als mitjans a Brussel·les el 29 de gener del 2019. (horitzontal)

La Secretaria d’Estat d’Espanya Global ja té el seu llibret, la seva bíblia, la seva guia, plena d’arguments que no s’aguanten per enlloc i que, possiblement, crearan l’efecte contrari desitjat, per a repartir-lo pel món davant la victòria del relat independentista a escala internacional.

L’entitat que dirigeix ​​Irene Lozano, ha començat a utilitzar en els seus contactes amb representants i periodistes estrangers un detallat dossier, una mena Main Kampf contra l’independentisme (per com l’unionisme exposa clarament la seva lluita contra els sobiranistes amb raonaments que fan feredat), d’unes 70 pàgines, amb arguments que rebaten el relat dels independentistes catalans sobre el procés.

El document, què ha tingut accés Europa Press, inclou un llistat de 45 missatges habituals de l’independentisme qualificats de “fakes” i enfrontats als seus corresponents “facts” (“fets”), al costat de informació detallada sobre els fets de 2017 i sobre el judici al Tribunal Suprem i el sistema judicial espanyol, multitud de dades i una secció de preguntes i respostes.

Un dels seus 11 capítols és “El preu que Catalunya paga pel ‘Procés'”, amb diversos apartats titulats: “Una economia espantada”, “Una societat enfrontada”, “Assetjament als polítics” i “Mals temps per a la llibertat de premsa”.

“No va ser un referèndum democràtic”, diu abans d’argumentar la manca de garanties de l’1-O; “La llei és igual per a tots”, afegeix per a justificar que un càrrec electe pugui anar a la presó. Es tracta de rebatre l’ideari que ja ha calat arreu del món que els independentistes són “presos polítics” i que se’ls acusa per posar urnes i que a Espanya hi ha una veritable democràcia.

“No és delicte plantejar la independència d’una comunitat o regió sense Estat a Espanya”, diu el text. “Però sí que és delicte desobeir el Tribunal Constitucional, aprovar lleis per derogar la Constitució i l’Estatut d’autonomia, celebrar un referèndum il·legal i després proclamar la independència unilateralment”, assenyala.

Afegeix que “tan conscients d’això eren alguns líders secessionistes que van fugir d’Espanya”. De passada, posa com a prova sobre com de garantista és el sistema espanyol que no és possible el judici en absència.

Entre els efectes del ‘Procés’, sosté que el ‘Procés’ ha provocat “menys creixement econòmic, més pobresa i més exili laboral de joves”; xifra en 5.350 les empreses i bancs “que han abandonat Catalunya des d’octubre de 2017″, tot i que no parla de les trucades de Felipe VI.

Afirma que” els periodistes s’han convertit en objectiu dels independentistes radicals” i diu que “polítics no independentistes pateixen diàriament agressions “i cita a Albert Rivera, Inés Arrimadas i Xavier García Albiol.

Fonts d’Espanya Global consultades per Europa Press han confirmat que utilitzen aquest document, en castellà i en anglès, tot i que han assenyalat que és un dels molts materials que s’emmarquen en la seva tasca d’informació per fer front a les amenaces a la reputació d’Espanya.

Els dies 6 i 7 de setembre no van ser simbòlics

Mentre el relat independentista posa el focus en l’1-O i en els enfrontaments amb la policia, que van causar gran impacte fora d’Espanya, el document fa una llarga cronologia (des de la Diada de 2012) i posa l’accent en el 6 i el 7 de setembre de 2017, quan el Parlament va aprovar no un “acte simbòlic” sinó dues lleis que derogaven a Catalunya la Constitució i l’Estatut i que es van publicar al Diari Oficial.

No obstant això, no eludeix l’1-O, sinó que explica que “els excessos policials són contraris a la llei” i que els dilucidaran els tribunals, on hi ha 33 agents imputats “per un presumpte ús excessiu de la força”.

En tot cas, assenyala que no hi va haver més de mil ferits, sinó tres ingressats en hospitals; que es van difondre “grans quantitats de fotografies falses” i que no tota la resistència va ser pacífica.

Pel que fa al dret d’autodeterminació, esmenta que els propis experts del Consell Assessor per a la Transició Nacional creat el 2013 per la Generalitat han reconegut que l’ONU només el contempla per a les situacions colonials.

Així, explica que cap Constitució occidental reconeix aquest dret i que el Regne Unit va autoritzar el d’Escòcia fent ús de la “flexibilitat d’una constitució no escrita”. Recorda, de fet, que el 2016 el Tribunal Constitucional alemany va declarar inconstitucional la petició d’un referèndum a Baviera, i el mateix l’italià el 2015 per al Vèneto.

Assenyala, fins i tot, que la Constitució espanyola “preveu mecanismes per a la seva reforma íntegra”, mentre que el Tribunal Constitucional italià va deixar clar que un referèndum d’independència no seria possible ni amb una reforma.

Contradiccions democràtiques: 5 raons per no organitzar un referèndum

El document dóna cinc raons per les quals el Govern no organitza un referèndum, fins i tot sense reconèixer el dret d’autodeterminació com va fer David Cameron al Regne Unit, començant per que “la independència de Catalunya tindria conseqüències negatives per a tots els ciutadans espanyols”, perquè “vol evitar el perjudici econòmic que suposaria la inevitable sortida de Catalunya de la UE”.

També, addueix, perquè un referèndum “deixaria Catalunya dividida en dos durant molt temps”, perquè el Gobierno creu que “la secessió de Catalunya és un pas en la direcció contrària a l’esperit de la integració europea” i, finalment, perquè “de la mateixa manera que en la gran majoria de països del món, el Govern no té potestat per organitzar-lo sense una reforma constitucional”.

El document detalla alguns aspectes i explica que la presó preventiva decideixen els jutges valorant que hi ha risc de fuga i de reiteració delictiva.

Els independentistes van fer creure que la independència és indolora

Sosté que si part de la població catalana la considera “abusiva” és perquè “un dels aspectes” en què ha patit desinformació “ha consistit en fer creure que la independència unilateral era possible i indolora”, quan “la realitat mai va ser aquesta i el Tribunal Constitucional va advertir de la gravetat dels actes avui processats des 2016”.

Pel que fa a la decisió dels jutges alemanys (que anaven a lliurar a Carles Puigdemont per ser jutjat només per malversació), assenyala que aquests no coneixien “totes les dades del procés espanyol” i considera la seva interpretació “prematura i aliena al sentit de l’euroordre”. A més, aquesta decisió no vincula els tribunals espanyols ni vol dir “que aquests comportaments presumptament delictius no hagin existit acord amb el Codi Penal espanyol”.

Justifica la presència de Vox al judici farsa i el defineix com “un partit conservador”

També explica la presència de Vox com a acusació popular, destacant que la figura, tot i que és objecte d’un “debat important”, pretén que els ciutadans contribueixin a l’administració de Justícia. Afegeix que, igual que Vox, que defineix com un “partit conservador”,  podia haver-se personat un altre partit.

D’altra banda, constata les “discrepàncies” entre Fiscalia i Advocacia de l’Estat, ja que la primera ha acusat els polítics de rebel·lió i la segona de sedició.

A més d’explicar la diferència entre ambdós tipus penals (que hi hagi “alçament públic i violent”) assenyala que la discrepància “obligarà el Tribunal a un debat més profund abans de dictar sentència” i que és “una garantia més de la independència de criteri i actuació” de les parts.

El document justifica l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, que “va tenir l’efecte de recuperar la legalitat constitucional i estatutària”. Amb tot, també diu que “el Govern actual del president Pedro Sánchez (PSOE) està apostant per un diàleg a Catalunya i per restaurar la convivència en una societat dividida, així com per un diàleg entre el Gobierno i el Govern català canalitzat a través dels mecanismes constitucionals i estatutari “.