L’Estat espanyol és un dels que més sancions i incompliments acumula dins dels Estats de la Unió Europea. Són constants les demandes, els requisits i les multes que des de Brussel·les van caient sobre Espanya, sense tenir en compte la lluita catalana a l’exterior i els cops de puny al ventre que han suposat per la justícia espanyola i els tentacles de l’Estat en general.
Doncs, tot just començat l’any, sembla que la dinàmica a l’alça dels incompliments espanyols no s’atura. Si a principis de l’any passat la Comissió Europea obria 13 nous procediments a Espanya per incompliments i durant l’any li recordava que perpetrava una vulneració de les lleis de manera “sistemàtica” sobre la directiva de qualitat de l’aire, per Reis, ha emès una nova demanda.
En aquesta ocasió és per una infracció econòmica relacionada amb la Televisió Digital Terrestre (TDT) a Castella-la Manxa. La Comissió Europea fa anys que reclama a Espanya que recuperi els 46 milions d’euros en ajudes públiques il·legals concedides a Telecom Castella-la Manxa (CLM) i Cellnex (llavors filial d’Abertis) per instal·lar la infraestructura necessària per oferir el servei de TDT. De la sol·licitud ja s’ha passat a la via coercitiva i l’Executiu europeu ha portat Espanya davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
“El Regne d’Espanya segueix sense recuperar l’import d’ajuda total del major beneficiari de l’ajuda, és a dir, Telecom Castella-la Manxa, SA. El Regne d’Espanya no ha acreditat si s’han interromput tots els pagaments de l’ajuda en curs després de l’adopció de la decisió”, assegura el recurs interposat per la Comissió Europea davant el Tribunal de Justícia de la UE segons narra el Confidencial.
Els 46 milions totals que van anar a parar a les mans de la Junta de Castella-la Manxa es van anar repartint de forma molt diferent segons la seva finalitat entre la llavors Abertis i Telecom CLM. Si tenim en compte que des de la primera afirmen que només van rebre 719.000 euros (i que ja es van retornar aquest estiu), això implicaria que l’empresa local hauria acaparat el 98,5% de tots els diners.
La major partida, de 32,6 milions, es va donar a totes dues amb la finalitat que actualitzessin la infraestructura dels ajuntaments. No hi ha dades sobre com es va repartir aquest finançament entre les dues.
