Divendres, 4 de desembre de 2020 - Edició 862
La República

El Gobierno destinarà 100 milions d’euros en publicitat institucional a mitjans de comuniació

Una vegada més, però, els mitjans de proximitat o els que no estan en castellà en quedaran apartats

Gerard Sesé
Gerard Sesé 08/04/2020
Pla mitjà del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en una roda de premsa a Brussel·les, el 21 de febrer del 2020. (Horitzontal)

Després de l’escàndol dels 15 milions d’euros a televisions privades, ara el Gobierno socialista de Pedro Sánchez, en coalició amb Podemos, està a punt d’aprovar un augmentar suculent de publicitat institucional als mitjans de comunicació i avançar la partida en ple coronavirus.

La intenció és donar liquiditat als mitjans en plena pandèmia i fomentar la publicitat privada permetent que les empreses hi puguin desgravar fins a un 30%. El Gobierno preveu aprovar en els dies que vénen una partida de 100 milions d’euros, la segona més alta de la història, només per sota del 2010, que van ser 130 milions durant l’últim any de l’executiu espanyol de Zapatero.

El problema d’aquestes ajudes estatals és el descuit intencionat que tenen i que han tingut (i res preveu que no sigui així una altra vegada) cap als mitjans de proximitat (i no els grans grups comunicatius) i, sobretot, a aquells que no són en llengua castellana. El País, El Mundo, l’ABC, La Razón i La Vanguardia i El Periódico solen estar sempre al top de la llista de la premsa escrita. En l’àmbit dels digitals hi ha també habituals com El Confidencial, Libertad Digital o VozPopuli. I ràdios no hi falten la SER, la COPE, Onda Cero i, fins i tot, ESRadio. Tots ells són màquines de creació de discurs i opinió contra el sobiranisme català i configuren allò conegut com “la caverna mediàtica espanyola”.

La publicitat institucional sempre ha estat una eina poderosa dels governs per a poder controlar els mitjans de comunicació especialment a l’era digital con pràcticament la totalitat de continguts que s’ofereixen són gratuïts i, per a sobreviure, els mitjans necessiten diners públics. En un moment de crisi i davant una gestió nefasta del Gobierno, no és d’estranyar que aquests tipus de subvencions en forma de publicat institucional (seran sobretot campanyes de la renda o de trànsit) s’avancin i signifiquin una alenada d’aire per als mitjans.

Cornuts i pagar el beure

Per acabar-ho d’adobar, els mitjans en llengua castellana suquen per partida dobla, ja que també reben publicat institucional d’institucions catalanes com la Generalitat de Catalunya o ajuntaments com el de Barcelona o les diputacions. Amb dades del 2018, els mitjans espanyols que més van rebre publicitat institucional catalana van ser Publico.es, diario.es, Crónica Global (sucursal de ElEspañol) o El confidencial. Així ens va.

Relacionats