Edició 2187

Els Països Catalans al teu abast

Diumenge, 21 de juliol del 2024
Edició 2187

Els Països Catalans al teu abast

Diumenge, 21 de juliol del 2024

L’InformeCAT de Plataforma per la Llengua posa de relleu que “no s’està revertint” l’emergència lingüística a Catalunya

Malgrat la greu situació del català, l'entitat assenyala que un dels principals actius del català és la forta identificació entre identitat de grup i llengua

|

- Publicitat -

L’entitat de defensa del català Plataforma per la Llengua ha presentat aquest dimecres la tretzena edició de l’InformeCAT, la publicació anual sobre l’estat del català a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià. L’estudi, que compta amb dades oficials i enquestes pròpies, posa de relleu que l’emergència lingüística a Catalunya “no s’està revertint”, ja que l’ús social del català “baixa”. A la vegada, assenyala el marc legislatiu espanyol com el principal “punt en contra” de la salut de la llengua arreu dels territoris històricament catalanoparlants.

Publicitat

L’InformeCAT exposa que a Catalunya només un 12,1% de les persones entre 15 i 34 anys parlen únicament el català com a llengua habitual, una dada extreta de l’Enquesta a la joventut de Catalunya del 2022, que ja va ser presentada al desembre de l’any passat. No obstant això, una dada rellevant que s’extreu de l’edició d’enguany de l’InformeCAT és el fet que 8 de cada 10 persones catalanoparlants de Catalunya consideren que per ser català és molt important saber parlar la llengua pròpia del país: el català. Una dada que contrasta amb la situació del català a les Illes Balears i al País Valencià, on només parlen en català de forma habitual el 27,3% i el 9,4% dels enquestats, respectivament, sense distinció pel que fa al grup d’edat.

Així, l’estudi de la Plataforma per la Llengua revela que “un dels principals actius de què disposa el català és la forta vinculació amb la comunitat política i el sentiment de pertinença, fet que facilita la incorporació de nous membres i fa possible la continuïtat comunitària”. L’entitat es basa en els resultats de l’Enquesta sobre valors a Catalunya del 2023 feta pel Centre d’Estudis d’Opinió, en la qual el 78,1 % dels catalanoparlants enquestats considerava que “ser capaç de parlar en català” és molt important per “ser realment català”.

L’enquesta del CEO, tal com exposa la Plataforma, demanava als enquestats que posessin nota per indicar el grau d’adhesió a l’afirmació: aquest gairebé 80 % de catalanoparlants hi posaven un 8, un 9 o un 10; a més, un altre 16,2 % hi posaven un 5, un 6 o un 7, de manera que el 94,3 % de catalanoparlants vinculaven, en certa manera, la identitat i la llengua, amb una nota mitjana de 8,6. A més, a Catalunya, el 86,0 % de la població creu que s’han de fer polítiques per garantir l’ensenyament de la llengua als nouvinguts. Pel que fa als altres possibles elements d’identitat, la Plataforma per la Llengua assenyala que els catalanoparlants posaven, de mitjana, un 4,1 al vincle entre “ser realment català” i tenir avantpassats catalans, i un 6,0  al vincle entre la identitat i tenir l’estatus legal de ciutadà.

Et pot interessar  Emergència lingüística: el català a l'ESO registra la pitjor nota des del 2013 a les competències bàsiques

L’informe també indica que el català encara dona mostres d’una notable vitalitat. L’entitat posa com a exemples que el juny de 2023 el grup The Tyets va convertir-se en el primer grup en català amb més d’un milió d’oients mensuals a Spotify; a l’agost, el Congrés va reconèixer per primer cop als seus integrants la possibilitat de fer les intervencions en català o al setembre la 41a Setmana del Llibre en Català va reunir 60.000 assistents i va acumular un 20% més de vendes que l’any anterior.

També remarca que entre el 2022 i el 2023 el suport a l’oficialitat del català a la Unió Europea va passar a Catalunya del 61,8% al 81,4%, xifres que van coincidir amb la sol·licitud del govern espanyol perquè la llengua catalana obtingués aquest reconeixement. “Considerem que a partir d’aquesta petició la població va començar a veure que això podia ser possible”, ha valorat Escuder.

Així, tot i la greu emergència lingüística que pateix la llengua catalana, l’entitat de defensa del català celebra el fet que la forta identificació entre identitat de grup i llengua és un dels principals actius de què disposa el català. 

Emergència lingüística a les Illes Balears i al País Valencià

L’InformeCAT també posa de relleu la greu situació lingüística que la llengua catalana pateix a les Illes Balears i al País Valencià. Segons l’entitat, que es basa en dades de l’INE, a les Illes Balears només un 27,3% declarava parlar sempre en català amb els seus familiars, mentre que més de la meitat, un 54,2%, utilitzava sempre el castellà. De fet, el 46,9% afirmava no utilitzar mai el català amb la família, davant el 17,6% que assegurava no fer servir mai el castellà. L’entitat destaca, però, que segons les mateixes dades de l’INE, només el 54,0% dels residents de les Illes havien nascut allí. 

Pel que fa al País Valencià, on el nou Govern format pel PP i Vox ha començat un veritable genocidi lingüístic, la Plataforma destaca que, tot i la situació adversa en què es troba la llengua, aquesta encara reté certs espais d’ús que inclouen no només els parlants familiars. Segons dades de l’INE del 2021, un de cada deu habitants del País Valencià que no parla mai en valencià amb la família sí que utilitza la llengua en alguna ocasió amb els amics. Aquesta xifra suposa un 9,4% i, entre aquesta població, l’ús del valencià augmentava encara més en el context laboral.

Publicitat

Opinió

Subscriu-te al canal de WhatsApp

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Minut a Minut