Dijous, 21 de gener de 2021 - Edició 909
La República

Historiadors critiquen l’ús del llenguatge bèl·lic del Gobierno durant la pandèmia: “Això no és una guerra”

Asseguren que si a Alemanya sortís un comandant militar a les rodes de premsa, cridaria molt l’atenció

Redacció
Redacció 28/04/2020
El cap de l'Estat Major de Defensa, Miguel Ángel Villaroya, aquest 23 de març del 2020. (Horitzontal)

Espanya, un dels pocs països que cada dia donaven veu a comandaments de l’exèrcit més patriòtic, ha estat criticat per diversos historiadors espanyols que comenten que l’ús del llenguatge bèl·lic per referir-se a la crisi sanitària generada pel coronavirus, recordant que la situació actual “no té res a veure amb una guerra”.

La directora de la Real Acadèmia de la Història, Carmen Iglesias, que en una guerra “hi hauria d’haver enemics físics, i voluntat de lluita, cosa que no respon amb l’evidència dels fets”, prefereix definir-ho com “una tragèdia amb molts morts”. Un altre expert diu que el Gobierno diu que apel·lar al llenguatge bèl·lic implica que “s’està buscant l’èpica” per mobilitzar la població, però també pot arribar a tenir els efectes contraris.

També han comentat que el “Pla Marshall”, que mostren unes elits preocupades per “com ens refarem de la guerra, encara que no es fabriquin canons, ni es reclutin persones”, i per descomptat, el fet que hi hagi presència de militars a les rodes de premsa. “És una cosa específica d’Espanya, a Alemanya cridaria molt l’atenció que sortís un home uniformat a comentar les infraccions que hi ha hagut”.

Relacionats