Edició 1894

Els Països Catalans al teu abast

Dilluns, 02 de octubre del 2023
Edició 1894

Els Països Catalans al teu abast

Dilluns, 02 de octubre del 2023

Els líders europeus avalen atorgar a Ucraïna l’estatus de país candidat a la Unió Europea

|

- Publicitat -

Els líders europeus han avalat atorgar a Ucraïna l’estatus de candidat a la Unió Europea, el pas previ perquè el país obri negociacions amb Brussel·les per iniciar el procés d’adhesió. En la cimera dels 27 que ha arrencat aquest dijous a la capital belga, els caps de govern també han donat llum verda a concedir l’estatus de candidat a Moldàvia, mentre que a Geòrgia –l’altre país inclòs en el debat- se li ha traslladat un missatge d’optimisme per a les seves aspiracions europees malgrat exigir-li reformes. El president del Consell Europeu, Charles Michel, ha qualificat l’acord de “moment històric”, tot destacant que suposa “un pas crucial en el camí cap a la Unió Europea”.

Publicitat

En la roda de premsa posterior a la reunió, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, també ha parlat de “moment definitori” per a la Unió Europea i ha reconegut sentir-se “molt satisfeta” per la notícia. “No hi pot haver un millor signe d’esperança en aquests temps turbulents”, ha comentat. A més, ha subratllat que concedir l’estatus de candidat a Ucraïna i Moldàvia “reforça” a tothom “davant l’agressió de Rússia” i posa de manifest que la Unió Europea es manté “unida i forta davant les amenaces exteriors”. Minuts després del vistiplau del Consell, el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha agraït el suport mostrat pels líders europeus i també ha parlat de moment “únic i històric”. “El futur d’Ucraïna es troba dins la Unió Europea”, ha escrit en un missatge a les xarxes.

El consens entre els diferents estats membres abans de l’inici de la cimera ja es preveia ampli. A l’arribada de la reunió, els líders europeus han remarcat la importància de transmetre “un senyal fort” a Ucraïna i de “donar esperança” a la ciutadania del país. Fins i tot alguns dels estats que fins ara s’havien mostrat més escèptics amb el procés d’adhesió, com els Països Baixos, han assenyalat que la manera d’enfocar el procés ha estat “equilibrat i adequat”.

La decisió del Consell també arriba just una setmana després el president francès, Emmanuel Macron; el canceller alemany, Olaf Scholz, i el primer ministre italià, Mario Draghi, viatgessin fins a Kíiv per reunir-se amb Zelenski. En aquella trobada, els líders europeus es van posicionar a favor que Ucraïna obtingués de forma “immediata” l’estatus de candidat, tot subratllant que Ucraïna és un clar exemple de “la defensa dels valors de la democràcia i llibertat que caracteritzen el projecte europeu”.

D’aquesta manera, el Consell dóna continuïtat a l’opinió que va emetre el divendres passat la Comissió Europea, que va mostrar-se a favor d’acceptar Ucraïna i Moldàvia com a països candidats i d’atorgar l’estatus a Geòrgia “un cop s’hagin adreçat una sèrie de prioritats”. En el mateix document, l’executiu europeu va matisar que aquest procés d’ampliació és “reversible” i “basat en els mèrits” que assoleixi cada estat.

El procés per atorgar l’estatus de candidat a Ucraïna i Moldàvia ha estat àgil en comparació amb altres casos. Poc després de l’esclat de la guerra, Ucraïna va presentar la seva sol·licitud d’adhesió el 28 de febrer, mentre que Geòrgia i Moldàvia van fer el mateix el 3 de març. Després de rebre els qüestionaris corresponents per part de la Unió Europea per avaluar la situació econòmica i política de cada país, les respostes van arribar entre l’11 d’abril i el 10 de maig.

Aposta per la Comunitat Política Europea

El president francès, Emmanuel Macron, ha defensat la idea de la Comunitat Política Europea, una proposta que serviria per “estructurar el continent i la cooperació entre els estats europeus”, per afegir que “Estem veient països que pateixen fatiga amb l’ampliació; hi ha processos que poden trigar anys, i per això proposem aquesta resposta”, ha apuntat Macron. Segons el president francès, la Unió Europea ha d’assegurar que “estabilitza el seu veïnat” i que es reforcin els estàndards polítics, socials i econòmics dels països que aspiren a formar part del club comunitari. “Potser no sempre viurem dins la mateixa casa, però si al mateix carrer”, ha exemplificat.

Decepció als Balcans Occidentals
Els Balcans Occidentals marxen insatisfets de la cimera que els ha reunit amb els caps d’estat i de govern de la Unió Europea (UE). “Ha estat un dia històric, però en sentit negatiu”, ha assegurat el primer ministre d’Albània, Edi Rama, en una roda de premsa posterior a la trobada. “Em fa pena la UE, ho sento per ells”, ha dit Rama. Al seu costat, el primer ministre de Macedònia del Nord, Dimitar Kovacesvski, ha alertat que “la invasió russa és una amenaça per a tots els països de la regió”. “El bloqueig no beneficia a ningú”, ha afegit. Segons fonts comunitàries, durant la trobada els líders europeus han demanat obrir “sense retard” les negociacions amb Albània i Macedònia del Nord, que Bulgària manté bloquejades.

El primer ministre de Macedònia del Nord ha remarcat que l’avenç dels processos d’adhesió dels Balcans Occidentals és una “inversió en seguretat”. “S’ha de veure com una necessitat”, ha remarcat Kovacesvski, que ha alertat que “els problemes bilaterals no poden convertir-se en un problema multilateral”. Durant la trobada amb els líders dels Balcans Occidentals, els caps d’estat i de govern de la UE han manifestat la necessitat de “reforçar” els processos d’adhesió dels països de la regió. A més, han instat a obrir “sense retards” les negociacions amb Albània i Macedònia del Nord.

Publicitat

Més notícies

Editorial

Opinió