Divendres, 14 d'agost de 2020 - Edició 750
La República

Els CDR acusats d’encadenar-se a les portes del TSJC al·leguen haver fet ús del dret de protesta pacífica contra el 155

Un dels acusats defensa que l’únic que es va fer va ser una ”asseguda no violenta a les escales’

Avatar
Agències 05/02/2020
Imatge de la concentració en suport als CDR encausats el 23 de febrer de 2018, el 5 de febrer de 2020
Dotze dels tretze CDR acusats de desordres públics, desobediència i resistència greu per haver-se assegut i encadenat el 23 de febrer del 2018 a les escales del TSJC a Barcelona han respost únicament a les preguntes de les seves defenses aquest dimecres durant la primera sessió del judici . El tretzè encausat està en cerca i crida. Deu dels CDR, que s’enfronten a penes de fins a dos anys i mig, s’han limitat a confirmar que havien participat en l’acte però exercint ”el dret de protesta pacífica” i que la intenció no era fer una ”asseguda pacífica” a les escales de l’edifici. Un dels acusats d’encadenar-s’hi també ha detallat que la cadena que portaven no estava fixada als seus cossos i que ”en cap cas” es va haver de tallar.
Els dotze CDR que s’han presentat al judici han fet una declaració similar i han respost únicament a les preguntes de la defensa, del seu advocat concretament. S’han limitat a assegurar que la seva presència a la protesta del 23 de febrer de 2018 davant del Palau de Justícia de Barcelona, al passeig Lluís Companys, responia a l’exercici del ”dret de manifestació i protesta pacífica” contra l’aplicació del 155 i algunes resolucions judicials.

Acció de suport

L’inici del judici contra els tretze CDR ha comptat també amb una mostra de suport als encausats. Una trentena de persones s’ha concentrat davant de les portes del TSJC amb la pancarta ”Absolució encausades”. S’han pogut sentir crits de ”No esteu sols” o ”Absolució”.

La fiscalia acusa a deu dels encausats de desordres públics, resistència greu i desobediència i els demana penes de fins a dos anys i mig. Els nou que han anat al judici s’han defensat assegurant que anat admetent que van ser a les escales del TSJC aquell matí de fa dos anys però per exercir el dret a ”manifestació i protesta pacífica i no violenta” per mostrar l’oposició a l’aplicació de l’article 155, a l’empresonament dels líders independentistes i a determinades resolucions judicials.

Un dels acusats ha explicat que en cap cas volien ”bloquejar o alterar” el funcionament de l’edifici. Un d’ells ha detallat no tenien ”cap intenció” d’ocupar l’edifici sinó que volien fer una ”asseguda no violenta a les escales”. Aquest testimoni ha recalcat que les dues portes laterals de la seu del TSJC estaven obertes i que els Mossos d’Esquadra hi van poder passar més d’un cop. A més, el mateix testimoni ha manifestat que no tenien intenció ”d’allargar-ho”.

Pel que fa a l’encadenament dels joves, un dels acusats ha explicat que hi havia ”una cadena que rondava per les escales” però ha assegurat que no estava ”fixada” als seus cossos. Ha explicat que en els vídeos es pot veure que quan els agents dels Mossos els van fer aixecat, ”la cadena cau per si sola”. El seu advocat ha fet especial èmfasi a aquest detall i li ha demanat si realment els agents van haver de ”tallar” les cadenes i l’acusat ha estat contundent: ”en cap cas”.

Per dos dels acusats la fiscalia demana un any de presó pels delictes de desobediència i resistència greu a l’actualitat. Tots dos han negat haver donat puntades als agents i un d’ells ha declarat que el dia dels fets no estava a les escales, sinó a la vorera davant el TSJC i que no es va resistir a l’acció dels agents i ha explicat que quan aquests intentaven treure-la del carrer li van fer mal i es va moure.

Els advocats han demanat també excloure com a proves les gravacions aportades pel cos dels Mossos d’Esquadra atenent que no es van lliurar en el termini de les 72 hores que estableix la llei, sinó un mes després, i que no s’acreditava quin agent les havia enregistrat. El fiscal s’ha oposat a aquesta qüestió prèvia i l’ha qualificat de ”brindis al sol” i el tribunal no ha acceptat la seva exclusió.

Un dels dos advocats dels detinguts el 23 de febrer de fa dos anys, Eduardo Cáliz, ja havia avançat a primera hora als mitjans de comunicació que els acusats es defensarien al·legant aquest ”dret de manifestació de manera pacífica” en el marc de les protestes per l’aplicació de l’article 155. Cáliz també ha detallat que durant la vista oral es vol demostrar que no hi va haver cap tipus d’enfrontament, tampoc amb la policia, i que la protesta no va causar ”perill ni per les coses, ni les persones” i per això, no entenen el delicte de desordres públics. Pel que fa a les penes que sol·licita la fiscalia, per Cáliz, són ”absolutament desproporcionades” i considera que responen a al ”intencionalitat política d’atemorir a la població, al moviment social i a la dissidència” d’exercir el dret de protesta i manifestació.

La primera sessió del judici ha acabat amb el visionat dels vídeos perquè els testimonis, majoritàriament policies, estan citats a partir d’aquest dijous.

Relacionats