El xoc entre el govern espanyol i les comunitats del PP per la condonació del deute del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) centrarà aquest dimecres la primera reunió del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) del 2025. El líder popular, Alberto Núñez Feijóo, va avançar dilluns que les comunitats on governen s’oposarien a aquesta iniciativa que la ministra María Jesús Montero va pactar amb ERC, i que suma un total de 83.252 milions a tot l’Estat. Com a alternativa, ell proposa una “reestructuració” del deute. Més enllà de la polèmica pel FLA, que no suposarà el bloqueig de la mesura, el CPFF té sobre la taula altres temes com el repartiment territorial dels ingressos derivats del gravamen especial a la banca.
En les hores anteriors a la reunió, des de la Moncloa han lamentat el “victimisme absurd i etern” que, a parer seu, mostren les crítiques que dirigents com la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso. En aquest sentit, la portaveu del govern espanyol, Pilar Alegría, va afirmar ahir que Feijóo hauria d’explicar als espanyols si “està per condonar el deute de les seves comunitats autònomes, o si està per condemnar els ciutadans” d’aquests territoris.
L’estira-i-arronsa entre govern i oposició pel FLA es va intensificar aquesta setmana després que Oriol Junqueras expliqués que Catalunya se’n veuria beneficiada amb una reducció de més de 17.100 milions, xifra que representava el 19,9% del deute total de la Generalitat. Poc després, la vicepresidenta primera i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, va detallar que la mesura arribaria a totes les comunitats endeutades i algunes, com Andalusia (18.791 milions), tindrien condonacions majors. En el cas andalús la mesura suposa el 47,2% del seu deute, mentre que a les Canàries supera el 50%.
Oposició del PP
Tot i aquests arguments, des del PP han insistit a denunciar la mesura que es debatrà al CPFF en considerar-la un “parany” i un nou “pagament” del PSOE l’independentisme a canvi dels seus vots per seguir al poder. En un acte amb empresaris madrilenys, Feijóo va dir ahir que la mesura anava en contra de la “moralitat” en la despesa. Una línia similar a la de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, que sosté Pedro Sánchez pretén “imposar a punta de pistola” una condonació del deute que “perjudica Madrid”, tot i que suposarà un estalvi de 8.644 milions d’euros a la seva comunitat.
En la línia de Feijóo i Ayuso, altres dirigents territorials del PP s’han expressat en contra de la condonació del FLA. Pel president murcià, Fernando López Miras, la proposta suposa “el súmmum de la desigualtat i la discriminació”. “No necessitem que se’ns perdoni el deute, necessitem que es negociï un nou model de finançament”, ha remarcat per la seva part el gallec Alfonso Rueda. Des de La Rioja, on també governa el PP, el conseller d’Hisenda va avisar que havien de llegir “la lletra petita” de la proposta de l’executiu. Des de Castella-la Manxa, on governa el PSOE, celebraven, en canvi, la proposta, però avisaven que arriba després de massa anys.
Crítiques de Junts i la CUP
Les crítiques a la condonació del FLA -un mecanisme creat el 2012 per deixar diners a les comunitats que no tenien prou ingressos per cobrir les seves despeses i que, alhora, no podien obtenir fons als mercats- també han vingut des de Junts i la CUP. De fet, els de Carles Puigdemont han expressat els darrers dies la seva desconfiança davant l’anunci i fins i tot el van comparar amb les constants promeses amb Rodalies. Segons va remarcar Jordi Turull, cal acabar amb el “cafè per a tothom” i que Catalunya tingui un tracte singular en totes les derivades del sistema de finançament, incloent-hi el deute. Des de la CUP, en canvi, creuen que la mesura suposa “el retorn als millors moments del peix al cove”.
El deute de la Generalitat
Segons dades obtingudes per l’ACN a través d’una petició de transparència, el deute total de la Generalitat s’enfila actualment fins als 88.916 milions d’euros, dels quals 60.236 milions provenen del FLA. Pràcticament, un 70% del deute que té Catalunya prové d’aquest mecanisme al qual Catalunya es va adherir durant els governs d’Artur Mas, tot i que el govern també té compromisos amb entitats bancàries privades o organismes com el Banc Europeu d’Inversions (BEI). A les xifres exposades anteriorment se’ls ha d’afegir els interessos. Tenint en compte la ponderació de les quantitats de cada deute, el tipus d’interès més baix correspon precisament al fons de finançament a les comunitats autònomes (1,44%).
