El Tribunal Europeu de Drets Humans ha declarat inadmissible una demanda de l’exvicepresident del Parlament Josep Costa contra Espanya per la seva detenció durant el procediment judicial per presumptament haver desobeït el Tribunal Constitucional com a membre de la Mesa. En una decisió publicada aquest divendres, el TEDH ha negat que la detenció fos arbitrària perquè hi havia base legal per fer-ho i ha recordat que se’l va alliberar tan bon punt va complir amb “l’obligació de comparèixer davant de la jutgessa d’instrucció”. “Va ser detingut unes quatre hores”, remarca el tribunal amb seu a Estrasburg. Els magistrats no han vist “convincents” els arguments de Costa per concloure que es van vulnerar els seus drets humans.
La vigília de la publicació d’aquesta decisió l’exvicepresident del Parlament va demanar retirar la demanda, tal com va anunciar a les xarxes socials. “Ara mateix no es pot confiar que (el TEDH) imparteixi justícia sobre la carpeta catalana. Per això vaig demanar retirar la demanda sobre la meua detenció si no accepten la recusació dels magistrats. Hi ha altres llocs on defensar els nostres drets”, va dir dijous a X.
Costa va presentar una demanda contra Espanya al TEDH per vulnerar el seu dret a la llibertat detenint-lo breument en el cas per desobediència al TC. L’exdiputat de Junts va al·legar la seva immunitat com a parlamentari i va assegurar que no volia “establir un diàleg amb jutges repressors”, arribant a reclamar la recusació de la magistrada d’instrucció. El 27 d’octubre del 2021 va ser detingut i posteriorment alliberat després de comparèixer als jutjats.
El TEDH ha reiterat que Costa no estava protegit per la immunitat parlamentària “en relació amb els actes investigats” i que l’ordre de detenció tenia “base legal”. “El demandant no ha aportat arguments convincents sobre cap arbitrarietat en les accions de les autoritats”, diu la sala cinquena del tribunal europeu.
El 15 de novembre de 2022, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va absoldre tots els acusats, inclòs Costa, al·legant que no es podia establir que haguessin comès el delicte de desobediència.
