Dissabte, 13 d'agost de 2022 - Edició 1479
La República

El món el 2022: Malestar social, persistència de la covid i recuperació condicionada

Segons l’investigador del Centre per als Assumptes Internacionals, Eduard Soler, l’accés global a la vacunació, l’activisme climàtic i les eleccions en què el populisme “se la juga” seran algunes de les claus de l’any

Agències 27/12/2021

El món s’ha recuperat el 2021 del “sotrac” causat per la covid-19 el 2020, però l’any que ve persistiran alguns dels reptes d’aquest any. Per l’investigador del CIDOB Eduard Soler, la principal diferència entre aquest any i el que ve és que “no hi ha un problema de diagnòstic”. “Som més conscients de la situació en què estem. No hi ha incertesa sobre cap a on anem”, diu Soler, que apunta que el 2022 estarà marcat per una “recuperació condicionada i desigual”, per l’augment del malestar social i la continuada crisi sanitària amb les noves variants del virus i l’accés desigual a la vacunació arreu del món. L’activisme climàtic i eleccions en què líders populistes “se la juguen” també marcaran l’agenda internacional, apunta Soler.

“Sabem on som i quina és la magnitud dels reptes. No estem en un problema de diagnòstic”, diu Soler, que subratlla que “sobren dades per saber on som”. “La incertesa no és tant el què, sinó el com i el qui”, diu l’investigador del CIDOB, que considera que el 2022 el món seguirà “pensant en el somni de la postpandèmia”.

En el terreny econòmic, Soler creu que es tornarà a parlar d’una “recuperació condicionada i desigual”. “Condicionada” a les “bones o males notícies”, diu, que puguin venir d’àmbits com el sanitari, per exemple amb noves variants del virus, però també a tensions geopolítiques, per exemple entre la Xina i els Estats Units. Soler també parla d’una recuperació “desigual” perquè la pandèmia ha disparat la pobresa entre milions de persones, mentre ha enriquit els multimilionaris.

Per l’investigador del CIDOB, la qüestió dels preus, amb la inflació disparada, també serà un tema important l’any que ve, però amb una lectura diferent segons la zona del món. En les economies avançades, diu, s’estarà “pendent” de la inflació i l’augment del preu de l’energia, però a països en desenvolupament el “debat” se centrarà en conseqüències com l’increment dels preus dels aliments. “És una situació que recorda perillosament a la del 2010”, assegura.

Un dels grans “condicionants” de la recuperació és la situació sanitària. “La qüestió de la covid-19 encara serà persistent en la nostra discussió i veurem en quina mesura els nivells de vacunació es veuen com un element ‘sine qua non’ per garantir uns mínims de recuperació econòmica”, diu. En cas que el problema per immunitzar la població mundial sigui d’accés a vaccins, Soler creu que pot ressorgir el debat sobre la liberalització de les patents.

A més, apunta que també pot haver en alguns països “la sensació d’injustícia sanitària”, per exemple, a països africans per les restriccions a la mobilitat. “És fàcil que el tema ressorgeixi perquè no és un repte del 2022, sinó dels pròxims anys”, afirma.

Una altra de les qüestions que marcarà el 2022, segons Soler, és l’augment del malestar social. “Pot ser un any inflamat”, diu tot assenyalant que pot ser un any “de conflictivitat social al carrer”. “No hi haurà una única causa de malestar”, assenyala Soler, que creu que les causes no se sumaran entre elles, sinó que es “multiplicaran”.

Un dels activismes més actius, diu, serà el climàtic, després de quedar descontent amb les conclusions de la COP26. “Un dels factors dels que parlarem més és de justícia climàtica, que tindrà diferents sentits arreu del món”, assegura. En el debat sobre la “justícia climàtica”, als països rics es parlarà dels costos de la transició ecològica, mentre en els països pobres la discussió serà de “per què han de pagar ells els costos d’unes emissions que no han emès”.

D’altra banda, el 2022 és un any en què alguns dels principals líders populistes “se la juguen” en eleccions, com per exemple Jair Bolsonaro al Brasil o Viktor Orbán a Hongria. Per Soler, el moviment reaccionari, principalment de dretes, “se la juga” en uns comicis que serviran de “termòmetre” per avaluar la força d’aquest moviment.

“Ho veurem de manera molt clara en les eleccions franceses”, diu l’investigador del CIDOB en referència al candidat d’ultradreta Éric Zemmour. També hi haurà els comicis de mig mandat als Estats Units, que serviran per veure si el ‘trumpisme’ torna a agafar força i “es desperten tots els fantasmes”.