El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) alerta que traslladar les pintures murals al monestir de Sixena, a l’Aragó, suposa un “risc elevadíssim” per a la bona conservació de les obres, les quals són molt fràgils i no suporten les vibracions, segons ha exposat el mateix museu. Un dia després de la sentència del Tribunal Suprem que obliga traslladar els murals a l’Aragó, la cap d’àrea de restauració i conservació preventiva del MNAC, Carme Ramells, ha avisat de la “fragilitat” de les pintures i també que són “molt sensibles als canvis ambientals” pels seus components i els segles d’història que tenen darrere.
La cap d’àrea de restauració i conservació preventiva del MNAC ha ressaltat la fragilitat de les obres, la qual està demostrada científicament. Segons Ramells, la raó principal és que són unes pintures fetes de materials diversos, “un material propi i altres materials afegits i que aquests materials són sensibles”. A més, Ramells també ha defensat que aquestes obres “ja no són pintures murals, sinó una mena d’artefacte” a causa de totes les intervencions que s’hi han fet des de “l’operació de salvament”.
En aquest context, ha dit que en aquests artefactes hi ha un gruix mínim de pintura; una pintura, ha afegit, que va ser arrencada amb la tècnica del ‘strappo’, que és la que es feia servir en els arrencaments de manera generalitzada. Ramells ha assenyalat que després de l’arrencament s’hi han afegit altres materials perquè “un cop s’arrenca aquesta capa tan prima de pintura es necessita dotar d’un nou suport que li doni consistència”. I tot això, ha conclòs, es va muntar al MNAC sobre unes estructures de fusta i de fusta i guix. A més, ha recordat que les pintures murals van patir un incendi i es van sotmetre a unes temperatures “molt elevades” i això, per exemple, va alterar el color i va alterar-les físicament i químicament.
Així mateix, ha manifestat que aquestes pintures són “molt sensibles als canvis ambientals. La raó física és que aquest conjunt de materials tenen una capacitat d’absorció de l’aigua diferent“. Ramells assegura que “estem davant d’un petit còctel explosiu” i que les pintures són “reactives” perquè els seus components són sensibles quan hi ha un ingrés excessiu d’aigua, que pot començar a desencadenar reaccions químiques. Ha defensat que això ara està latent perquè al MNAC hi ha unes condicions químiques i físiques estables, però, ha alertat, “si apareixen modificacions el que pot ser és que es desencadenin aquestes reaccions”. Una de les reaccions químiques, ha remarcat, és la creació de sals i aquestes sals poden tenir com a conseqüència el despreniment de partícules de pintura.
Amb tot, ha assegurat: “Tots els estudis que s’han fet a nivell físic, de vibracions, constaten que aquestes pintures no suporten la vibració i, per tant, un trasllat i un canvi d’emplaçament podria suposar malmetre les pintures i és un risc elevadíssim”.
