Cap sorpresa: el Govern del PSC i les diferents administracions de l’Estat espanyol es fan els sords davant les traves i els impediments per a catalanitzar cognoms catalans que havien estat prèviament castellanitzats. La Plataforma per la Llengua, que durà als tribunals el cas d’una família a qui el registe civil ha castellanitzat el cognom, després d’haver esgotat totes les vies administratives per a revertir la castellanització del nom de família, denuncia la inacció de les administracions i especialment la del Govern. Tal com recull el diari ‘Nació Digital‘, la Generalitat, la delegació del govern espanyol i les conselleries implicades s’han passat la pilota uns als altres, però cap s’ha atrevit a fer un pas endavant per a rebutjar la castellanització del cognom. Aquest, però, no és ni un cas aïllat ni excepcional; tal com exposa la Plataforma per la Llengua, el registre civil de Catalunya ha rebut 47 queixes, 19 de les quals vinculades a modificacions indegudes i castellanitzacions dels cognoms; al País Valencià s’han emès cinc queixes, tres de les quals per castellanització de noms, i a les Illes n’hi ha quatre contra el registre, tot i que relacionades amb altres supòsits. Tanmateix, consultat pel ‘Nació’, el Govern s’ha fet el sord i ha assegurat”no té constància” d’aquesta tendència a l’alça de queixes; la delegació del govern espanyol a Catalunya, per la seva part, també afirma no haver-ne rebut cap, i el ministeri de Justícia ni es posiciona ni ofereix solucions.
Tal com denuncia la Plataforma, el registre civil no només va “ignorar la petició relacionada amb el criteri de filiació”, sinó que a més a més, va “mostrar un supremacisme lingüístic manifest, posant per davant les normes d’una llengua que no corresponia a la del cognom com a excusa per a la seva decisió arbitrària”. Lamentablement, aquesta vulneració no és un cas aïllat, ja que des de 2021, l’entitat acumula una vintena de casos reportats per situacions similars a Catalunya i el País Valencià. En total, Plataforma per la Llengua ha estat coneixedora 47 queixes relatives als registres civils de Catalunya, 19 de les quals per vulneració de drets lingüístics en la catalanització de noms i cognoms. Per la seva part, del País Valencià n’ha rebut 5 (3 per vulneracions en la catalanització dels noms i cognoms). A banda, n’ha conegut 4 provinents de les Illes Balears, per bé que relacionades amb altres supòsits.
El cas de la castellanització del cognom va començar el 2025, quan la família va inscriure amb el cognom ‘Garcia’ el seu fill nounat, tal com consta a tota la documentació del pare, incloent-hi documents com el DNI o el passaport. La sorpresa va arribar quan van veure que l’administració havia alterat i castellanitzat el cognom del nounat al certificat d’inscripció, on ara apareix com a ‘García’. La família, lògicament, va reclamar davant el registre civil la correcció del cognom, però l’administració va rebutjar-ho flagrantment, i fins i tot va justificar la castellanització del cognom al·legant les normes ortogràfiques de la Reial Acadèmia Espanyola (RAE). Un moviment, però, que incompleix el que s’exposa a l’article 49 de la Llei 20/2011 del Registre Civil i a l’article 109 del Codi Civil, segons els quals la filiació és l’únic criteri legal que determina els cognoms del nascut. És a dir, tal com resumeix l’ONG del català, la normativa ortogràfica “no té aplicació en aquest cas: si el cognom del progenitor consta oficialment com “Garcia” sense accent, l’Administració no pot legalment invocar normes gramaticals per denegar-ne la rectificació”.
