Les reunions que van mantenir els repersentants del Gobierno i ETA els dies 26, 27 i 28 de setembre del 2006, mesos després que la banda anunciés la treva, es van convertir en retrets constants i recíprocs per les detencions de membres de la banda terrorista que s’havien dut a terme per part de la Fiscalia. En aquest context, els enviats del llavors president del Gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero, van atribuir les detencions que havien tingut lloc al bar Faisán, contra l’aparell de recapte de l’impost revolucionari, d'”accident” i van culpar al jutge de l’Audiència Nacional, Fernando Grande Marlaska, ara ministre de l’Interior de l’actual Gobierno en funcions, per posar en risc les negociacions.
Així consta en la documentació de l’Audiència Nacional, a la qual ha tingut accés Europa Press. L’operació contra la trama que operava des del Faisán per a recaptar l’impost es va frustrar el mes de maig de 2006 per la ja coneguda delació, però es va poder portar a terme un mes i mig després, el 20 de juny, amb la detenció de 12 persones, entre ells el propietari del local, Joseba Elosúa.
Però quan es van reunir de nou els enviats de Zapatero i els d’ETA, el setembre d’aquell mateix any, l’operació es va convertir en un dels principals retrets dels etarres, que van entregar al Gobierno una llista de 58 detinguts entre març i setembre. Els representants de l’Executiu van acceptar “la gravetat de la situació” i van culpar el jutge de l’Audiència Nacional d’haver posat en risc les negociacions: “Marlaska nos superó…”, alegant un dels representants, que en aquella reunió eren tres. Un dels altres va afirmar que “Marlaska es pot considerar un accident” però ho va comparar amb els episodis de kale borroka. Un tercer va admetre que havien començat una etapa d’alto el foc “de la pitjor manera. Això és Marlaska” i va vincular el jutge a la dreta.
“La dreta va decidir utilitzar l’únic recurs que tenia per a torpedinar el procés”, mentre exclamava i afegia que els havien fet molt mal i havien trencat la seva cridibilitat perjudicant “a les dues parts”.
