Dimecres, 14 d'abril de 2021 - Edició 993
La República

El Gobierno segueix a la seva i presenta un nou recurs contra la llei de pressuposts catalana

Aquesta és la negociació d’Espanya pel retrobament amb Catalunya

Redacció
Redacció 02/03/2021
Maria Jesus Montero, portaveu del gobierno

La hipocresia del Gobierno “més progressista” torna a sortir a la llum després que la promesa buida del retrobament amb un diàleg amb Catalunya quedi en no res, aquest cop a través de la llei de Pressupostos Catalana, la qual l’executiu ha decidit recórrer al Tribunal Constitucional per considerar que “sobrepassa les competències”.

Així ho ha anunciat Maria Jesús Montero després que el Consell de Ministres hagi aprovat presentar un recurs d’inconstitucionalitat contra l’article 88 de la llei de mesures fiscals, coneguda com a llei d’acompanyament als pressupostos, que estableix un mínim del contribuent en 6.105 euros anuals d’ingressos en el pagament de l’IRPF si la suma de bases liquidables general i d’estalvi del contribuent és igual o inferior a 12.450 euros. El mínim del contribuent, en caràcter general, és de 5.550 euros. Montero ha explicat que “el problema no és elevar el mínim personal sinó crear una nova categoria” i conclou que la Generalitat s'”està excedint en les seves competències”.

En la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, Montero ha comentat que el Gobierno ha detectat set articles que podrien ser inconstitucionals però que en sis d’ells s’ha arribat a un acord en el marc de la comissió bilateral, excepte en l’article 88. La ministra portaveu ha traslladat a la Generalitat que “pot optar per altres camins”, com per exemple implantar deduccions autonòmiques.

Segons la portaveu del Gobierno, les comunitats autònomes tenen “àmplies competències” per elevar el mínim personal i familiar de l’IRPF “però sempre dins dels conceptes que estan dins de l’arquitectura del propi impost”.

El Parlament va aprovar el 24 d’abril passat la llei de mesures fiscals gràcies a l’abstenció dels comuns. Entre d’altres, la normativa establia que la càrrega fiscal per als contribuents amb menor nivell de renda i s’eleva per a les rendes altes, sense sobrepassar el tipus marginal màxim del 25,5%. En concret, l’exempció inicial passava dels 5.550 euros actuals fins als 6.105 euros.

El Govern preveia que la llei d’acompanyament als pressupostos compensés aquesta rebaixa tributària amb un increment de l’IRPF per als ciutadans amb sous més alts. Concretament, es tracta d’un tram nou per a les rendes anuals d’entre 90.000 i 120.000 euros, que tributaran un IRPF del 23,5%, dos punts més respecte al tipus actual.