Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

El 2006, any de l’Estatut, es va investigar si l’Exèrcit tenia intenció d’intervenir militarment Catalunya

|

- Publicitat -

El general Félix Sanz Roldán, en aquell moment Cap de l’Estat Major de la Defensa (JEMAD) i posteriorment director del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) va remetre al ministre de Defensa José Bono un informe amb les seves investigacions relacionades amb l’Exèrcit, segons informa Vozpopuli. En un any marcat per l’agitació política i la negociació de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (2006), el tinent general José Mena va reivindicar l’aplicació de l’article 8 de la Constitució, és a dir, va apuntar que, si fos necessari, el deure de l’Exèrcit era sortir a defensar la unitat d’Espanya.

“Si els límits constitucionals fossin sobrepassats […] seria aplicable l’article vuitè de la Constitució: les forces armades, constituïdes per l’Exèrcit de Terra, l’Armada i l’Exercito de l’Aire, tenen com a missió garantir la sobirania i independència d’Espanya, defensar la seva integritat i l’ordenament constitucional”, va assenyalar Mena, en plena Pasqua Militar.

Publicitat

A més, va advertir “de les greus conseqüències que comportava l’aprovació de l’Estatut de Catalunya “en els termes que estava plantejat”. “Arribat el cas, haurà de ser la Corona, amb suport ferm de les Forces Armades, la que salvaguardi la unitat d’Espanya si els polítics la posen en perill i la Justícia no intervé“, va reivindicar en unes incendiàries declaracions.

Félix Sanz Roldán va concloure a l’informe que les paraules de Mena, fetes “en nom de Sa Majestat el Rei” eren inconvenients i mancaven de “neutralitat política” a la qual es deuen els membres de les Forces Armades. Tanmateix, com era previsible, molts dels entrevistats pel cap de Defensa consideraven encertat el discurs, que reflectia la visió col·lectiva dels comandaments, “preocupats” pels “atacs d’alguns líders a la unitat d’Espanya”. Un informe que, al cap i a la fi, demostra l’actitud assaltant que han tingut i tenen les altes esferes de l’Estat espanyol cada cop que s’ha parlat de Catalunya com a nació.

El PP va defensar el discurs reactiu de Mena

Tot i que aquest personatge va ser apartat de l’Exèrcit, Mariano Rajoy va tenir la gosadia de defensar que “aquestes coses no passen perquè sí” i va excusar les extremades idees de Mena per la tensió que vivia Espanya com a conseqüència de l’Estatut, segons recull Los Genoveses. El líder d’Izquierda Unida, Gaspar Llamazares, va carregar contra el PP per no condemnar les declaracions del tinent: “D’una banda, les ha comprès i justificat, i més tard ha intentat incloure-les en la seva estratègia de desestabilització política”. Algú recorda un tal 155?

Un coronel díscol, sancionat

El coronel Fernando Abalo de Dios va manifestar públicament la seva opinió contrària al discurs de Mena, fet que li va suposar una sanció per part del mateix Félix Sanz Roldán. “El general Mena s’ha aprofitat d’unes circumstàncies que li eren favorables, com les de ser pròxim a la reserva i la de representar a Sa Majestat el Rei. A més s’ha escudat en les opinions dels seus subordinats, la qual cosa li resta tota credibilitat”, va escriure Abalo.

 

Publicitat

Opinió

Minut a Minut