L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, portarà la proposta de pressupostos a votació en comissió de govern aquest dijous i en el marc d’una comissió extraordinària d’economia dimarts vinent. Amb això, el batlle inicia els tràmits amb l’objectiu que els comptes del 2024 estiguin aprovats a la primavera, com es va comprometre. Per aconseguir-ho, ha demanat als grups de l’oposició que en permetin la seva tramitació per “responsabilitat”, en un context de debat pressupostari a la Generalitat i l’Estat. En ser preguntat sobre una eventual qüestió de confiança, ha respost que “pas a pas”. A l’octubre, el govern va retirar el pressupost de l’ordre del dia de la comissió d’economia en no tenir-ne garantida l’aprovació.
Sobre la proposta de pressupost que sí que es preveu portar a comissió aquest cop, Collboni ha afirmat que és “fonamentalment la mateixa” que ja es volia presentar a l’octubre però amb una modificació d’un 2% més d’ingressos per l’augment de la recaptació de l’Estat que repercuteix en les finances de l’ajuntament. “La resta és el mateix”, ha assegurat.
A la tardor, els grups van demanar-li vincular la negociació dels pressupostos a la formació d’un govern de coalició, però a hores d’ara no hi ha novetats en aquesta direcció. En les darreres setmanes l’alcalde s’ha limitat a repetir que el seu compromís és que hi hauria un nou govern i un nou pressupost abans de la primavera.
Crida a la “responsabilitat”
Collboni ha fet una crida a la “responsabilitat” i la “coherència” dels grups perquè, com a mínim, permetin que el pressupost superi el primer tràmit a la Comissió d’Economia extraordinària la setmana vinent.
Segons ell, és el moment de fer-ho perquè la ciutat està en marxa i no pot aturar-se. “El meu compromís és no perdre cap oportunitat i, per tant, hem de fer aquest pas”, ha dit.
L’alcalde s’ha referit a projectes com ara la cobertura de la Ronda de Dalt, la transformació de la Rambla, l’ampliació de la Fira o el nou Port Olímpic, alguns dels quals ja estan en marxa, però també a la necessitat de comptar amb un nou pressupost per fer fronts a reptes com ara l’accés a l’habitatge o les inversions als barris.
“No tenir un pressupost el 2024 suposa no tenir disponibles 715 milions d’euros per executar”, ha dit tot subratllant que és una xifra “prou eloqüent” per fer una crida a la “responsabilitat” dels grups de l’oposició perquè permetin tramitar els pressupostos. Segons ell, és una petició “constructiva i humil” i s’ha mostrat convençut que tirarà endavant.
La tramitació, ha subratllat, no és l’aprovació definitiva. Així, la prioritat ara és superar el primer tràmit en la comissió d’Economia i que al plenari de març es pugui fer una aprovació definitiva.
Pressupostos a tres nivells
Collboni ha apuntat que en paral·lel a la tramitació dels pressupostos de Barcelona hi haurà la dels pressupostos de la Generalitat i de l’Estat, on espera que el clima també sigui de “diàleg i entesa”. En aquest sentit, ha ofert mà estesa a tots els grups i predisposició a escoltar les seves propostes a través de diàleg i acord. “Nosaltres presentem la base de la mateixa proposta i pretenem que ara sí es pugui tramitar el pressupost el proper dimarts”, ha dit.
Segons ell, hi ha un context “rellevant” des del punt de vista polític i totes les administracions busquen l’aprovació dels seus pressupostos. Preguntat per si Barcelona seria “moneda de canvi”, Collboni ha desvinculat la posició dels grups a Barcelona, Catalunya o Espanya perquè “son lògiques diferents” però alhora ha reiterat que “és evident que hi ha un context”.
La qüestió de confiança, en l’horitzó
Tot i que Collboni no s’ha posicionat sobre una qüestió de confiança, aquest seria un mecanisme que li permetria aprovar automàticament el pressupost en cas que el ple tombés el pressupost.
Així, si vinculés l’aprovació dels comptes a una qüestió de confiança i l’oposició no aconsegueix presentar en un mes una moció de censura signada per un mínim de 21 regidors -la majoria absoluta- i amb un candidat alternatiu a l’alcaldia, el pressupost quedaria aprovat.
No és el primer cop que s’utilitza aquest mecanisme. El govern de Colau, per exemple, també el va fer servir per aprovar el pressupost per al 2018, vinculant la seva aprovació a una qüestió de confiança i després que el projecte presentat pel govern no s’aprovés en el plenari.
