Dijous, 2 de desembre de 2021 - Edició 1225
La República

Cara a cara entre Morawiecki i Von der Leyen a l’Eurocambra dimarts pel “Polexit” legal

L’associació de jutges polonesos ‘Iustitia’ avisa del “fort impacte” que pot tenir la sentència del TC del país

Avatar
Agències 18/10/2021
El primer ministre de Polònia, Mateusz Morawiecki, i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, durant la cimera a Ljubljana, Eslovènia

El primer ministre de Polònia, Mateusz Morawiecki, i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, mantindran dimarts un cara a cara al Parlament Europeu pel “Polexit” legal, és a dir, la sortida de facto de Polònia de l’ordenament jurídic de la UE. L’Eurocambra celebrarà al matí un debat per abordar la sentència del Tribunal Constitucional polonès que va negar la primacia del dret de la UE i va declarar que la constitució polonesa preval per sobre dels tractats europeus. En declaracions a l’ACN, la jutgessa i membre del col·lectiu ‘Iustitia’ Urszula Żółtak avisa que pot tenir “un fort impacte” per als ciutadans i empreses europees perquè indica que la justícia del país podria no respectar els valors i principis europeus.
“Podria ser un primer pas cap al Polexit”, alerta la magistrada polonesa.

Amb tot, Żółtak assegura que els jutges polonesos no estan obligats a aplicar la resolució perquè el TC no és un tribunal “vàlid”. Des de l’associació de jutges ‘Iustitia’ insten els magistrats a desobeir aquesta instància, que veuen deslegitimada per les interferències polítiques. A més, Żółtak defensa que també estan obligats a utilitzar les lleis de la UE. “Si llegeixes els tractats europeus i la constitució no hi trobaràs cap diferència entre els valors i principis que hi apareixen”, afegeix.

La sentència controvertida
El Tribunal Constitucional de Polònia va dictaminar el 7 d’octubre que la constitució del país està per sobre del dret de la Unió Europea. Arran d’una pregunta del primer ministre polonès Mateusz Morawiecki, l’alt tribunal va declarar inconstitucionals algunes disposicions dels tractats europeus i va qüestionar la primacia de les normes de la UE per sobre de les legislacions dels estats membres.

Fa cinc anys que la Comissió Europea retreu al govern ultraconservador del partit Llei i Justícia (PiS) les seves reformes judicials. Ha engegat diversos procediments per sancionar el país, però l’executiu del PiS no ha fet marxa enrere i acumula una sèrie de condemnes del Tribunal de Justícia de la UE per la intervenció política en la judicatura. Ara la sentència del TC polonès afegeix més tensió a la relació entre Brussel·les i Varsòvia.

Sense resposta
La CE està analitzant encara la sentència del TC polonès abans de decidir quines mesures pot adoptar. La UE ja va activar el 2017 un procediment sancionador contra Polònia perquè, segons la Comissió Europea, la reforma judicial vulnera la separació de poders i posa en risc l’estat de dret. Aquest procés pot acabar amb la suspensió del poder de vot de Varsòvia a la UE, però és una decisió que s’hauria d’adoptar per unanimitat i que Hongria vetaria. La UE no pot expulsar a cap membre del bloc.

D’altra banda, la Comissió Europea ha obert diversos procediments d’infracció contra Polònia per la situació del seu sistema judicial, alguns dels quals han acabat als tribunals de la UE. Per tant, ara podria optar per una eina nova per replicar a Varsòvia: tallar l’aixeta del finançament europeu a través del nou mecanisme de condicionalitat que permet aturar ajudes quan la situació d’estat de dret pot posar en risc el pressupost comunitari.