Edició 1885

Els Països Catalans al teu abast

Dissabte, 23 de setembre del 2023
Edició 1885

Els Països Catalans al teu abast

Dissabte, 23 de setembre del 2023

Atutxa reivindica haver desacatat la sentència: “Defensàvem la sobirania del parlament basc”

|

- Publicitat -

Juan Mari Atutxa (Bizkaia, 1941) va assumir les conseqüències de no acatar la sentència del Suprem que, el 2003, l’obligava a dissoldre el grup abertzale Sozialista Abertzaleak. Com a president del parlament basc es va negar perquè estava convençut de lluitar per la sobirania de la cambra.

Publicitat

En una entrevista a l’ACN, l’exdirigent del PNB repassa el seu cas i el de Pau Juvillà (CUP): “Els serveis jurídics tenien clar que estàvem complint la llei, que implicava defensar la sobirania del parlament i la divisió de poders, una característica bàsica del sistema democràtic”, sosté. Així mateix, Atutxa considera que el cas Juvillà “és una aberració”, perquè la JEC “no pot donar lliçons” després de “no acatar” la sentència del TJUE sobre Oriol Junqueras (ERC), el 2019.

Atutxa ha respost les preguntes de l’ACN, després que Juvillà perdés el seu escó, i que la presidenta del Parlament, Laura Borràs, culpés ERC i CUP de “no voler desobeir”, i constatés que els funcionaris de la cambra catalana van tenir “molta pressió” de la JEC. Atutxa remarca que els treballadors parlamentaris “treballen per executar els acords” que tanquen els polítics, i per “assistir-los jurídicament”. “Però les decisions les prenen les persones escollides per la ciutadania”, subratlla l’exdirigent del PNB.

Atutxa subratlla que els funcionaris “es deuen a les lleis”. Així mateix, Atutxa afegeix que les seves decisions van seguir “sempre” el que sostenien els informes jurídics dels lletrats. L’expresident parlamentari afegeix que les cambres són “sobiranes” per organitzar-se i plantejar debats polítics.

Però també envia una alerta: “Quan es desbarata aquest principi bàsic i els jutges pretenen manar als parlamentaris, tot es desencaixa. I el despropòsit, en aquest cas judicial, avança cap a l’esperpent”.

La JEC i el TJUE

Sobre el cas Juvillà, Atutxa apunta que la JEC “no està per donar lliçons a ningú” perquè “no va acatar” la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Es refereix així a la resolució del TJUE del 2019 que va reconèixer la immunitat d’Oriol Junqueras (ERC), que apuntava que el Suprem l’hauria d’haver deixat anar a recollir l’acta d’eurodiputat quan estava a la presó, i obria les portes de l’Eurocambra a Carles Puigdemont i Toni Comín (Junts).

“A Espanya el dret d’excepció campa al seu aire perquè els problemes polítics no es resolguin amb debats, acords ni diàleg”, adverteix Atutxa. L’expresident parlamentari destaca que, tot i que la JEC es negués a reconèixer Puigdemont i Comín com a eurodiputats, ara tots dos —junt amb Clara Ponsatí— són membres de l’Eurocambra.

“Malgrat la JEC, el Suprem i els seus jutges insubmisos, tots tres ocupen avui els seus escons perquè el Parlament Europeu va posar al seu lloc aquesta gent tan aficionada a veure actes de desobediència en exercicis nets del dret a la llibertat d’expressió”, valora en la conversa amb l’ACN.

Atutxa va assumir les conseqüències de desobeir el Suprem el 2003 en negar-se a dissoldre el grup abertzale Sozialista Abertzaleak per garantir la sobirania del parlament basc. Tot i la pressió judicial, cap funcionari va ser investigat. Atutxa sí que va ser condemnat a un any i mig d’inhabilitació i una multa de 18.000 euros. Però, 9 anys més tard, el Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) d’Estrasburg el va absoldre.

Publicitat

Més notícies

Editorial

Opinió