Dimarts, 22 de juny de 2021 - Edició 1062
La República

Arriba el judici contra els cinc síndics electorals de l’1-O

Es farà dimarts i dimecres i la fiscalia demana dos anys i nou mesos de presó per desobediència i usurpació de funcions públiques per a cadascun

Avatar
Agències 28/02/2021
El president del Parlament, Roger Torrent, en una recepció a la sindicatura electoral del referèndum de l'1 d'octubre al despatx d'Audiències de la cambra.

Els cinc síndics electorals designats per a l’1-O està previst que seguin al banc dels acusats aquests propers dimarts i dimecres, gairebé tres anys i mig després dels fets. La fiscalia els acusa de desobediència i usurpació de funcions públiques, però no de malversació, i els demana dos anys i nou mesos de presó. Al seu escrit, el ministeri públic afirma que els cinc membres de la Sindicatura Electoral van signar resolucions com a tals tot i saber que el Tribunal Constitucional (TC) havia suspès les lleis aprovades pel Parlament per crear aquesta figura.

El 6 de setembre del 2017, en un ple molt accidentat, el Parlament va aprovar la llei del referèndum d’autodeterminació que incloïa el nomenament dels síndics electorals, que van ser designats l’endemà pel mateix plenari, tot i l’advertència del TC que això incomplia les seves interlocutòries contra el referèndum. Van ser elegits l’advocada de Girona Marta Alsina; Marc Marsal, professor de dret administratiu de la Universitat de Barcelona; Josep Pagès, professor de dret constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona; Tània Verge, professora de ciència política de la Universitat Pompeu Fabra; i Jordi Matas, catedràtic de ciència política de la Universitat de Barcelona.

El mateix 7 de setembre la Sindicatura Electoral va celebrar la seva sessió constitutiva i va designar president de l’òrgan a Jordi Matas, Marta Alsina com a vicepresidenta i Marc Marsal com a secretari. El 8 de setembre van ser publicats els càrrecs al DOGC.

El 7 de setembre el govern espanyol del PP havia recorregut contra les anomenades ‘lleis de desconnexió’ del Parlament davant del TC, i l’alt tribunal les va suspendre, així com totes les resolucions que se’n derivessin. El TC va acordar la notificació d’aquesta resolució als síndics, entre altres, advertint-los de possibles conseqüències penals si seguien endavant amb la seva funció, especialment el nomenament dels síndics electorals territorials, la creació d’un registre pel referèndum o altres iniciatives. La resolució del TC es va fer pública als mitjans la tarda del mateix 7 de setembre, però es va publicar al BOE l’endemà.

No obstant això, la web de la Generalitat www.referendum.cat va publicitar l’acord de la Sindicatura Electoral que nomenava els síndics territorials de l’Aran, Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida. També es va publicar l’acord per acreditar organitzacions interessades en participar en el referèndum i el model oficial de paperetes de la votació de l’1-O.

El 8 de setembre els grups parlamentaris de JxSí i la CUP van incloure a l’ordre del dia l’aprovació de la llei de transitorietat jurídica, que configurava la Sindicatura Electoral com un òrgan independent, imparcial i permanent adscrit al Parlament, amb autonomia orgànica, funcional i pressupostària, encarregant-li el mandat de vetllar per la transparència de tots els processos electorals de Catalunya, així com referèndums, consultes populars i processos de participació ciutadana.

Aquesta llei també va ser impugnada pel govern espanyol davant del TC, que la va suspendre el 12 de setembre, suspensió que va ser notificada als síndics electorals i altres càrrecs parlamentaris i del Govern amb l’advertència de possibles conseqüències legals si seguien desenvolupant-la.

Finalment, el 13 de setembre el ple del TC va admetre a tràmit el recurs contra la resolució del Parlament que designava els síndics electorals i va decidir notificar-la també als síndics territorials, a qui es donava 48 hores per notificar al tribunal quines mesures havien pres per fer complir la suspensió de la resolució de la cambra catalana. La notificació només va arribar a Marta Alsina, vicepresidenta, i a un membre suplent de la Sindicatura.

“Els acusats, mantenint ferma la voluntat d’ignorar els acords i els requeriments efectuats pel Tribunal Constitucional, van continuar aprovant resolucions constituïts com a Sindicatura Electoral”, afegeix el ministeri fiscal. Aquestes resolucions, a més, es van publicar a la web www.ref1oct.org.

A més, entre el 12 i el 14 de setembre la Sindicatura va aprovar quatre resolucions més sobre les sol·licituds d’acreditació d’entitats per participar al referèndum, la supervisió de la campanya institucional del Govern, l’acreditació d’apoderats i interventors dels partits polítics i organitzacions, i els terminis del procés electoral.

“Vista la persistent inobservància per part dels encausats de les resolucions del TC”, el 20 de setembre el tribunal va estimar la petició efectuada per l’Advocacia de l’Estat i va acordar la imposició de multes coercitives de 12.000 euros diaris a cada síndic si no deixaven d’actuar com a tals. La multa seria exigible a partir de les 10 del matí del dia següent d’aquella resolució al BOE. El 26 de setembre el BOE va publicar l’escrit presentat davant del TC per part dels síndics ara encausats en el que manifestaven la renúncia als seus càrrecs i deixaven sense efecte els acords adoptats fins aleshores.

Per tot això, la fiscalia demana nou mesos de presó per desobediència greu a l’autoritat, dos anys més per usurpació de funcions públiques. Alternativament, el fiscal proposa condemnar-los pel delicte de desobediència a resolucions judicials a una pena de multa de 5.400 euros i un any d’inhabilitació per supervisar processos electorals. Tot i que inicialment la fiscalia també els acusava de malversació, finalment va retirar aquesta acusació, després que la magistrada instructora la desestimés.

Retard i protestes

El judici havia de començar a finals d’abril de l’any passat però la pandèmia ho va impedir. La nova data, a principis del novembre passat, també es va haver d’ajornar perquè aleshores el personal del jutjat estava confinat per un cas de covid.

El grup de suport als síndics, format principalment per personal universitari, ha convocat una concentració davant la Ciutat de la Justícia el proper dimarts per acompanyar els politòlegs i juristes processats. Consideren el judici “injust i vergonyós”.