El president de la Generalitat, Pere Aragonès, creu que no tindria sentit que el cap del govern espanyol, Pedro Sánchez, se sotmetés a una qüestió de confiança: “El problema no deriva d’una crisi amb els socis d’investidura, sinó per altres raons”, ha argumentat. El també candidat d’ERC al 12-M ha afegit que, “davant les amenaces de la ultradreta, cal plantar cara sempre”. Així ha valorat Aragonès la carta de Sánchez, que dimecres a la tarda va anunciar que, arran de l’obertura de diligències judicials contra la seva dona, cancel·lava la seva agenda per “reflexionar” si continua al càrrec. Aragonès ha afegit, en una conferència al Col·legi d’Economistes aquest dijous, que cal no donar a l’extrema dreta “la victòria que persegueixen”.
El també candidat d’ERC al 12-M ha constatat que la ultradreta intenta “apartar” de la vida política qui no pensa com ells volen. I ha conclòs que desitja que la situació d’interinitat de Sánchez “es resolgui al més aviat possible”. Aragonès ha afirmat que la decisió de Sánchez és “personal”, i que comença i acaba en aquest sentit.
El cap del Govern ha recordat al president espanyol que encara té compromisos derivats de l’acord d’investidura que s’han de desplegar: “Això és rellevant també”. Aragonès ha afegit que, quan la ultradreta l’ha atacat a ell o al seu projecte, mai han “renunciat” i han “tirat endavant”.
Així, el president de la Generalitat ha afegit que Catalunya ja ha viscut la situació que ara “pot sentir” Sánchez. El president ha posat com a exemple les persones perseguides per la seva ideologia, algunes d’elles “espiades” pel seu “compromís”, en referència a l’ús de Pegasus. “És imprescindible plantar cara sempre”, ha reiterat.
Sánchez compareix dilluns
Sánchez va difondre ahir a la tarda una carta on anunciava que es planteja si vol continuar o no a la presidència del govern espanyol: “Val la pena tot això? Sincerament, no ho sé”, escriu a la missiva, on també avançava que compareixerà dilluns per explicar-se a la premsa.
“M’urgeix respondre’m a la pregunta de si (continuar) val la pena, malgrat el fang on la dreta i la ultradreta pretenen convertir la política. Si he de continuar al capdavant del govern o renunciar a aquest alt honor. Tot i la caricatura que la dreta i la ultradreta (…) han intentat fer de mi, mai he tingut aferrament al càrrec”, remarcava el líder del PSOE.
Eleccions a finals de juliol?
Sigui quina sigui, la decisió no implicaria la convocatòria immediata d’unes eleccions generals. La Constitució estableix que no es pot dissoldre el Congrés fins que no passi un any des de l’última dissolució, que es va produir el 28 de maig del 2023 i es va publicar el dia 30, de manera que la dissolució només podria tenir lloc a partir d’aquesta data del 2024.
Així, si Sánchez opta per esperar i convocar en aquella data, les eleccions tindrien lloc a finals del mes de juliol. Si dimitís ara, el seu govern quedaria en funcions i caldria obrir un procés d’investidura que, en cas de fracassar, iniciaria el calendari electoral.
L’article 115 de la Constitució estableix que el president espanyol podrà proposar al Consell de Ministres la dissolució de les Corts, però fixa que “no procedirà una nova dissolució abans que transcorri un any des de l’anterior”.
D’aquesta manera, una possible dissolució de les Corts amb convocatòria d’eleccions anticipades no pot tenir lloc com a mínim fins el 30 de maig. Si Sánchez esperés a aquesta data per convocar, les eleccions podrien tenir lloc el 21 de juliol.
En el cas que Sánchez dimitís ara, s’activaria el que estableix l’article 101 de la Constitució i el seu govern cessaria també i quedaria en funcions fins que es nomenés un nou executiu. Aquest govern, segons el mateix article, no podria convocar eleccions. Per tant, s’obriria el procés d’investidura.
En aquest cas, el rei hauria de fer una ronda de consultes i proposar un candidat perquè provi d’obtenir la investidura al Congrés. Després d’una primera investidura fallida, transcorreguts dos mesos i 54 dies se celebrarien noves eleccions si cap altre candidat ha obtingut la confiança de la cambra.
Si Sánchez no dimiteix, podria optar per plantejar una moció de confiança. L’article 112 de la Constitució diu que la pot plantejar al Congrés dels Diputats, i el 114 estableix que si el Congrés li negués la seva confiança el president del govern “presentarà la seva dimissió al rei” i s’obriria també el procés d’investidura que, en cas de fracassar, obrirà el termini de dos mesos i 54 dies per a la celebració d’eleccions.
La carta de Sánchez ha provocat que bona part del seu govern i del partit li hagin demanat que continuï. Aquest dimecres a la nit el seu nucli dur es va reunir a la Moncloa amb la vicepresidenta María Jesús Montero al capdavant, segons fonts de l’executiu espanyol. També hi eren, segons va avançar la Ser, el titular de Justícia, Félix Bolaños, el de Transports, Óscar Puente, i el secretari d’Organització del PSOE, Santos Cerdán.
