Dimarts, 5 de juliol de 2022 - Edició 1440
La República

Absolt el jove acusat injustament de coplejar un mosso amb un pal de bandera

El tribunal esbronca als Mossos i la fiscalia per sostenir l’acusació tot i els pocs indicis que hi havia

Agències 23/06/2022

L’Audiència de Barcelona ha absolt un jove acusat de colpejar amb un pal de bandera l’espatlla d’un mosso d’esquadra durant la manifestació contra Jusapol el setembre del 2018 a la capital catalana. La fiscalia li demanava vuit anys de presó per desordres públics i atemptat a l’autoritat amb l’agreujant d’instrument perillós. El tribunal considera que no hi ha cap prova que acrediti el cop amb el pal a l’agent antiavalots i de fet critica que tota l’acusació s’hagi basat en una única fotografia molt poc concloent. La defensa al·legava que la mateixa agressió al mosso durant la manifestació del ‘holi festival’ ja havia estat jutjada en el cas de Marcel Vivet, una duplicitat d’acusacions que Alerta Solidària va criticar públicament fa un any.

Després que cap dels agents presents a la manifestació pogués situar ni recordar el cop pel qual s’acusava l’Adrià, el tribunal es pregunta “per què l’Adrià porta tres anys i mig suportant la condició d’imputat, com espasa de Dàmocles” per, tot seguit, assenyalar directament un mosso que hauria triat una fotografia i preguntat a un altre mosso pel possible cop que s’hi veia. I diu: “Així restà establerta l’existència d’un cop del qual abans no se n’havia fet esment, perquè fins llavors el que havia manifestat el segon agent als seus companys era que havia estat colpejat al canell dret i al casc”. Un cop, per cert, pel qual va ser condemnat Marcel Vivet.

La sentència conclou que de la fotografia no se’n pot extreure la conclusió que hi hagués cap cop, ja que ni es veu que la persona que hi apareix subjecti cap pal ni que l’agent rebi cap cop. A més a més, destaca que per la posició que s’hi aprecia seria del tot impossible atribuir-lo a l’acusat. També retreu que els Mossos d’Esquadra no aportessin totes les fotografies de què disposaven i en particular de la que va aportar la defensa com a prova documental a l’inici del judici i que, de fet, formava part de la causa contra en Marcel Vivet. Finalment, el tribunal també conclou que la comparativa fotogràfica aportada pels Mossos d’Esquadra no és vàlida, ja que es basa en imatges dubitades i sense cap identificació de l’Adrià, i que, per tant, no es pot concloure que la persona que apareix a les fotografies sigui ell.

Des d’Alerta Solidària i el Grup de Suport a l’Adrià han anunciat que emprendran totes les accions polítiques i jurídiques necessàries per denunciar aquest “muntatge policial”, per exigir responsabilitats i per seguir defensant el dret de manifestació i reunió “lliure de tota amenaça de repressió exercida pels Mossos d’Esquadra per defensar a l’extrema dreta”.

Els fets es remunten al 29 de setembre del 2018. El sindicat Jusapol va convocar una manifestació per homenatjar els policies nacionals i guàrdies civils que van participar en el dispositiu de l’1-O i es van produir càrregues policials quan manifestants independentistes van intentar apropar-s’hi.

En aquesta causa, la fiscalia es referia inicialment a un cop al canell, però va canviar la zona afectada de l’agent uns dies abans. L’advocat de la defensa es va queixar d’aquest canvi en les qüestions prèvies al·legant que no era un tema menor, perquè per aquell cop al canell ja havia estat condemnada una altra persona, Marcel Vivet. El mosso que va resultar ferit va recordar durant el judici que va rebre un impacte al canell i altres per la resta del cos quan els manifestants contraris a Jusapol van intentar trencar la línia policial, però que no podia reconèixer qui li va propiciar el cop a l’espatlla ni amb quin objecte.

Alguns dels agents que van declarar com a testimonis en el judici també van dir que aquest mosso va rebre “vàries” agressions, “diferents cops”, i en van destacar el del canell. Algun també va parlar de la zona del casc o del braç, però tampoc podien reconèixer qui l’hauria colpejat en aquestes altres parts del cos.

Els testimonis van explicar que la visibilitat era “difícil” després que els manifestants comencessin a llançar ous, pintura i altres objectes contra els mossos. També van indicar que els manifestants van fer servir els pals de les banderes o de la pancarta de la capçalera per colpejar-los i intentar sobrepassar la línia policial i van descriure el moment com el d’una agressió “directa” i no una “festa ‘holi'”, en paraules del primer testimoni.

La defensa de Catasús va criticar la selecció de les fotografies dels Mossos d’Esquadra per a la investigació i va aportar una imatge en què un jove que seria l’acusat no té res a les mans. Per la numeració, aquesta imatge que va aportar la defensa va ser presa just abans d’una altra fotografia que va servir per investigar Catasús. En aquesta segona, qui seria el jove jutjat té una bandera al costat i els Mossos sostenen que la subjectava, mentre que la defensa mantenia que no es pot apreciar ni qui l’agafa ni on impacta.

Quan en el marc de la investigació, els Mossos van reconèixer qui podia ser aquesta persona, li van fer un seguiment i el van acabar identificant uns mesos després. Els investigadors van donar el màxim grau de correspondència entre les fotografies de la manifestació i les del seguiment.