Dilluns, 21 d'Octubre de 2019 - Edició 452
La República

‘Plataforma per la Llengua’ alerta que només una de cada quatre converses als patis de centres educatius urbans són en català

D’altra banda, el Govern ha denunciat el Gobierno per discriminar el català en les oposicions de funcionaris de jutjats

Avatar
Agències 18/07/2019
Una imatge d'arxiu d'una campanya de la Plataforma per la Llengua

Només una de cada quatre converses als patis d’escoles i instituts en zones urbanes són en català, segons un estudi que ha presentat Plataforma per la Llengua. L’entitat ha alertat que hi ha “una situació sociolingüística greu” i ha anunciat que a partir de la tardor promourà una campanya per conscienciar sobre l’ús de la llengua. L’organització ha anunciat que la iniciativa estarà encarada a tota la societat, però “especialment a la comunitat educativa”, i que demanarà més implicació a l’administració perquè es “garanteixin els drets i projectes lingüístics existents”, i s’impulsi “la creació de nous referents culturals i de lleure en català per a joves”.

El Govern denuncia el Gobierno per discriminar el català en les oposicions de funcionaris de jutjats

D’altra banda, avui s’ha fet públic que el Departament de Justícia ha interposat un recurs contenciós-administratiu davant l’Audiència Nacional contra el govern espanyol per la discriminació del català en les noves proves de selecció de funcionaris per als jutjats. El Ministeri de Justícia ha incorporat el coneixement de llengües estrangeres a una llista de mèrits puntuables a la prova, però ha obviat el del català. Segons els criteris establerts per l’equip de la ministra Dolores Delgado, per a l’accés al cos de funcionaris, el català no és ni un requisit, ni un mèrit. Una llengua pròpia i oficial té menys consideració que llengües estrangeres com el danès, el francès o l’alemany. Els aspirants, per tant, sumaran punts per tenir idiomes com l’alemany o el danès, però no per saber el català malgrat vulguin treballar a Catalunya.
Les llengües cooficials continuen sense ser necessàries per presentar-se a les oposicions de l’administració de justícia, “un greuge encara més evident després que, per primera vegada, el Ministeri reconegui les llengües estrangeres com a mèrit”, segons Justícia.  També és el cas dels funcionaris que vulguin treballar a Galicia, el País Basc o el País Valencià amb les respectives llengües.

El Govern ha interposat el recurs després d’adreçar un requeriment a Madrid per posar de manifest la necessitat que el català puntués per a l’accés al cos de funcionaris.  El Ministeri de Justícia, però, s’hi va negar amb el pretext que el procés de selecció ha de garantir “les mateixes condicions d’igualtat, mèrit i capacitat per tots els aspirants de tots els àmbits territorials”. La Generalitat considera que la solució passa perquè el Departament de Justícia convoqui les oposicions per a les places de Catalunya i determini que el coneixement del català sigui un requisit per a poder presentar-s’hi. El procés de selecció servirà per cobrir un terç de la plantilla dels jutjats de Catalunya.

La llengua catalana a l’administració de Justícia té un ús residual, que no es correspon amb la realitat sociolingüística de Catalunya. L’ús del català als jutjats ha caigut per catorzè any consecutiu, tocant fons. Només s’escriuen en català el 7,7% de les sentències. És el mínim històric. La Generalitat alerta que els treballadors de l’administració tenen el deure de saber el català, i que els ciutadans que s’adrecen a la justícia tenen el dret d’utilitzar-lo.

Relacionats