Edició 2098

Els Països Catalans al teu abast

Dimarts, 23 de abril del 2024
Edició 2098

Els Països Catalans al teu abast

Dimarts, 23 de abril del 2024

Persecució lingüística: L’Ajuntament d’Elna a judici per fer els consells municipals en català

|

- Publicitat -

L’Ajuntament d’Elna, a la Catalunya del Nord, anirà a judici per autoritzar expressar-se en català als consells municipals. El batlle, Nicolas Garcia, veu incomprensible aquesta assignació, que ve de l’estat francès. “Si anem a justícia, guanyarem, i farà jurisprudència”, ha avisat en declaracions a Ràdio Arrels.

El batlle critica que l’argument principal per prendre aquesta decisió sigui que “parlar una llengua regional en una institució posa en perill la república francesa”. “Pobra república francesa, si parlar català en un poble la posa en perill. Hi ha altres coses més greus que parlar català i traduir immediatament al francès”, ha assegurat.

Publicitat

Garcia també veu contradictori que el prefecte de Catalunya del Nord codirigeixi l’oficina pública de la llengua catalana, que té per objectiu fomentar la cultura i l’ús de la llengua catalana a l’espai públic i que recentment s’ha compromès a avançar cap a l’aprenentatge del català a les escoles.

A les xarxes, el col·lectiu Fem Catalunya del Nord i Alerta Solidària també s’han posat les mans al cap. Les organitzacions ho han titllat d'”un altre atac” i d'”assetjament” contra la llengua catalana.

Un municipi pioner

Elna és el primer municipi de la Catalunya del Nord que va aprovar canviar el reglament municipal per permetre fer les intervencions als plens en català. Es tracta del primer municipi nord-català que adopta una decisió d’aquesta magnitud, tot i que la mesura inclou que necessàriament es tradueixin al francès.

Et pot interessar  Carrizosa té la barra de dir que "la llengua majoritària dels catalans és el castellà"

Mesos abans el tinent d’alcalde va fer una intervenció en català que va provocar que els regidors de l’oposició marxessin del ple. “Ho van denunciar al prefecte, que ens va dir que no es podia fer”, va advertir l’alcalde, Nicolas Garcia. No conformes amb la situació, van elevar la consulta a una jurista, que va concloure que “hi havia el dret de parlar i llegir les deliberacions en català a condició de traduir-les”.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut