Dimarts, 21 de setembre de 2021 - Edició 1152
La República

Per què l’agenda política no pot limitar-se a satisfer les majories

Què vol dir molestar? Aquí hi trobarem diversitat d’opinions i depèn de la sensibilitat i empatia que tinguem amb els altres. Cal que entre tots sapiguem arribar a un acord

Miquel Ventura
Miquel Ventura 18/08/2021

En plantar la tovallola a la platja de gossos, no puc evitar adonar-me que és una de les més netes que recordo. La sorra està envaïda per múltiples petjades de quisso i els veig jugar amb la sorra i les onades. Estic en un grup d’unes 30 persones que estem tancades en l’escàs recinte que l’Ajuntament ha tingut la bondat de reservar per a dissidents com nosaltres.

De sobte, m’adono que he deixat de formar part de la immensa majoria i que ja no soc el ciutadà estàndard. Pel fet de tenir gos i no renunciar a dur-lo se’m fa fora de la major part de platges, moltes de les quals, no permeten l’accés a gossos, però estan plenes de burilles, embolcalls de plàstic i joguines trencades abandonades a la seva sort.

En moltes, el ciutadà estàndard, pot fer el que vulgui pel simple fet de ser majoria i no ha de rendir comptes. Per a molts, al cap i a la fi, si les platges semblen abocadors l’endemà de la revetlla de Sant Joan, és un inexorable efecte secundari i argumentaran que per això paguen impostos, perquè el servei públic les netegi.

M’adono també que el meu cas és completament anecdòtic, perquè encara hi ha altres situacions molt més greus. Per exemple, no hi ha prou facilitats per a les persones amb mobilitat reduïda. Totes les platges haurien d’estar preparades. També són seves! Qui s’està negant a què les platges siguin accessibles? Per a mi, la resposta és que o bé és desídia política o un plantejament totalment pervers. Potser, el fet que les majories no en sortirien directament beneficiades hi té alguna cosa a veure. És possible que per això no estigui al capdamunt de l’ordre de prioritats.

Això ens fa pensar en la segregació com a instrument polític. És una estratègia que el “statu quo” fa molts anys que usa com a mal menor. Per exemple, en el context de l’Amèrica racial, davant la pressió de la població negra, per poder accedir al dret a l’educació, van iniciar les denominades “escoles negres”.

Eren uns espais amb un finançament pèssim creat amb la finalitat que la població negra acceptés que no podien estar a les “escoles per a blancs”. Òbviament, hi ha una gran diferència entre els exemples que plantejo, però l’objectiu que tenen aquests espais és el mateix: Que no empipin, hòstia! La segregació pot ser útil, però en cap cas és una recepta màgica que resolgui els conflictes a llarg termini.

Per oposar-nos a aquest plantejament, sembla raonable que més que entonar unes polítiques de “mort el gos, morta la ràbia”, s’apel·li a la responsabilitat ciutadana. Per tant, que s’abandonin els prejudicis i que qui no respecti sigui qui hagi de marxar. El problema, però, també està en això. Què vol dir molestar? Aquí hi trobarem diversitat d’opinions i depèn de la sensibilitat i empatia que tinguem amb els altres. Cal que entre tots sapiguem arribar a un acord.

És ben cert que no es pot córrer el risc de ser dèspotes il·lustrats, de tenir un plantejament en què adorem la rebel·lió de les masses d’Ortega y Gasset. Com a demòcrates s’ha de respectar les majories, però hi ha aspectes no negociables. Per exemple, que cal protegir les minories i que la seva defensa ha de basar-se en fets, no en fotografies buides de significat.

Jo us proposo una altra opció, podem fer platges per a irritats. Serà un espai especialment dissenyat per a intolerants. Estarà ple de gàbies que separaran fumadors i no fumadors, nudistes i tèxtils, gent amb mascotes i sense, gent amb infants i gent adulta, gent amb banyador blau i vermell. Tot té un to solidari, plural i de germanor.

Podem posar-hi uns drons intel·ligents que sobrevolaran les platges. Cada cinc minuts faran un recompte automàtic de la població i aportaran una informació molt valuosa pels nostres polítics. De fet, qui vol polítics? Que la majoria, sense matisos, s’imposi de manera salvatge.

Posem un algoritme que legisli sempre a favor de les majories i en contra de les minories. Dotem els drons amb punxes metàl·liques que donin descàrregues elèctriques a qui s’atreveixi a protestar. Tot perquè la majoria estigui satisfeta. No oblidem que, per a alguns, d’això va la història: satisfer la majoria.