L’expresident de la Generalitat Pere Aragonès ha avisat que “una nació excloent és el camí més ràpid per deixar de ser nació”. “Amb un discurs d’una pàtria que exclou no avançarem”, ha afegit en una entrevista al diari Ara, on ha remarcat que una nació “inclusiva” és un camí “més costerut, més difícil, amb trompades, amb equivocacions, però és l’únic camí per continuar sent nació”. Aragonès ha dit que espera que Junts no pacti amb Aliança Catalana en les properes eleccions i també ha aprofitat per criticar que no s’hagin sumat al Pacte Nacional per la Llengua. “Esperar que hi hagi un president de Junts no és la via”, ha dit.
Aragonès ha lamentat que ara hi hagi una extrema dreta que “utilitza la frustració d’una part de la població amb el procés per inocular un discurs islamòfob i absolutament retrògrad”. Respecte a les properes eleccions municipals i els resultats que pugui obtenir Aliança, ha remarcat que no seran tan importants els resultats, sinó els pacte que després s’hi puguin fer, “que s’haurien d’evitar”. “Espero que ningú hi pacti, perquè voldrà dir donar-los un rol decisori i tindran unes polítiques incompatibles amb aquest model de nació inclusiva”, ha afegit en preguntar-li específicament per Junts.
Pel que fa a la situació al Parlament, ha remarcat que Salvador Illa “no té la pinça” que ell tenia a la cambra catalana, en aquell moment de PSC i Junts. “Això crec que li juga a favor però és important que un país tingui pressupost”, ha advertit.
L’expresident de la Generalitat ha lamentat que Junts no s’hagi sumat al Pacte Nacional per la Llengua, perquè “els continguts són bons”. Al seu parer, “un acord sobre la llengua a dins de Catalunya és prou important per no fer-lo dependre de decisions d’un Tribunal Constitucional o de tercers estats membres de la Unió Europea”.
Aragonès ha dit que quan va governar va tenir la sensació que no se li volia donar un triomf, i ara “tampoc l’hi volen donar al president Illa”. “Esperar que hi hagi un president de Junts per fer un pacte per la llengua no és la via. Ha pesat més l’estratègia política que no pas un compromís amb la llengua”, ha conclòs.
Pel que fa als problemes interns d’ERC, ha reconegut que els ha viscut “amb tristesa”. “No ho vam fer bé. No em sento orgullós de com vam gestionar això col·lectivament”, ha reconegut Aragonès, que tot i que continua pensant igual, ara que la militància ha donat el seu suport a Oriol Junqueras, aquest té tot el seu suport.
Pel que fa als cartells dels Maragall, ha opinat que s’ha d’anar fins al final i “s’ha de fer com toca”. En aquest sentit, espera que la comissió de garanties porti a terme la seva feina. Aragonès està decebut amb la situació general. Segons ell, “segurament tothom prendria decisions diferents perquè aquests fets no passessin”. “Una cosa és l’activisme, una altra és quan s’aplica d’una manera que no s’ha d’aplicar”, ha acabat.
Què vol dir “nació inclusiva”? Aquella que es permet abandonar els seus costums i tradicions, la seva llengua, la seva cultura, per “no ofendre no sé quines sensibilitats? En aquest sentit, digues, Pere, és Itàlia inclusiva? És el Regne Unit inclusiu? És França inclusiva? Ho és Portugal? Ho és Espanya? Han deixat de ser nacions per això?
Respon, si tens nassos, caragirat!