Dels 36 pobles del Baix Empordà, només deu tenen Policia Local pròpia. La resta depenen dels Mossos d’Esquadra quan tenen una emergència. Des de fa uns anys, el caporal Jordi Gelmà, dirigeix el grup de proximitat que es dedica a atendre a aquests pobles. Però la seva tasca va més enllà del patrullatge. La comunicació amb els alcaldes, veïns i entitats és constant. Es passen informació com matrícules sospitoses, fan xerrades amb els veïns, visiten comerços i persones grans que viuen soles, fan trobades periòdiques amb els alcaldes o controls policials. A més, aquest grup fixa unes rutes que varien constantment però que els permet passar periòdicament per cadascun dels pobles sense Policia Local, fet que incrementa la sensació de seguretat. ”
Cada setmana en Quim Sabrià, alcalde de Parlavà i la seva homòloga de Jafre, Èlia Bantí, es troben amb en Jordi Gelmà. Ell és el caporal de proximitat dels Mossos d’Esquadra a la comissaria de la Bisbal d’Empordà. La seva feina és “fonamental” per aquests batlles de pobles petits de la comarca que no disposen de Policia Local. L’equip d’en Jordi es dedica a fer patrullatges en unes rutes definides i que permet “fer-se presents” de manera periòdica a aquestes localitats, per tal de “generar seguretat” entre els veïns.
A més, també es busca dissuadir aquells lladres que intenten cometre delictes en aquests pobles que, per la seva mida i població, disposen de menys efectius policials. Aquestes rutes es canvien constantment, per tal de no “donar pistes” als lladres. I és que el nombre de delictes en aquests petits pobles no són habituals, però “generen una gran alarma social” entre els ciutadans.
“Mai passem el mateix dia pel mateix poble perquè seria perjudicial per nosaltres”, explica Gelmà, que assenyala que la feina no es limita a fer els patrullatges sinó que va molt més enllà. En aquest sentit, el caporal explica que també visiten comerços, persones grans que es troben soles o fan controls policials a les entrades i sortides dels municipis.
Precisament, aquests controls serveixen per detectar els lladres que es mouen per aquests pobles del Baix Empordà, molt disseminats i que es troben a certa distància de la comissaria més propera. Gelmà explica que en moltes ocasions es troben amb persones que porten ferralla que “té tota la pinta” que han robat, però que en moltes ocasions no es denuncia.
Per això, els Mossos aconsellen anar a una comissaria a fer-ho saber per tal de poder lluitar contra aquests furts que generen alarma social i que a vegades provoquen “maldecaps importants” no tant pel material que s’ha sostret sinó per la conseqüència immediata. A tall d’exemple, els elements de reg com aspersors o tubs no tenen un alt valor econòmic, però el perjudici pel pagès és molt més important.
Intercanvi d’informació
Per poder facilitar la feina als Mossos, els veïns d’aquestes localitats sovint estan organitzats de tal manera que quan sospiten d’un cotxe o de l’actitud d’algun individu ho fan saber de seguida. El que fan és compartir la informació, per exemple la matrícula del vehicle, en grups de whatsapp on també hi solen haver-hi els Mossos. En el cas que la matrícula aparegui a la base de dades de la policia, permet actuar més ràpid.
De totes maneres, tant els alcaldes com els Mossos recomanen sempre trucar el 112 en cas d’emergència. A més, Gelmà explica que de manera periòdica i coordinats amb els municipis, els agents de proximitat fan xerrades per tal d’explicar als veïns com han d’actuar i donar-los consells de seguretat.
Un referent
Els batlles expliquen que aquestes trobades que fan periòdicament amb els Mossos serveixen també per estrènyer la confiança entre els agents i els veïns. En aquest sentit, tant Bantí com Sabrià assenyalen que és “molt important per a ells” tenir al caporal Jordi Gelmà com a referent policial a la zona, de tal manera que sempre saben a qui dirigir-se. “Saps que et contestarà sempre, saps que hi és”, conclou Bantí.
