Dimecres, 30 de novembre de 2022 - Edició 1588
La República

Espanya país no fiable: Marlaska també va ser espiat amb Pegasus

El dispositiu del ministre d’Interiror va ser infectat el 2021, poc després dels de Sánchez i Robles

Agències 05/05/2022
Pla mitjà del ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, en la comissió d'Interior del Congrés, el 19 de febrer del 2021 (horitzontal)

La infiltració del programari espia Pegasus als mòbils dels membres de l’executiu espanyol va més enllà del president Pedro Sánchez i la ministra de Defensa, Margarita Robles. Fonts de l’executiu han avançat a l’ACN que també s’haurien trobat rastres del software a mòbils d’altres ministres, entre els quals hi ha el titular d’Interior, Fernando Grande-Marlaska.

El dispositiu del ministre va ser infectat el 2021, poc després dels de Sánchez i Robles al maig i juny d’aquell any. Segons aquestes fonts, el volum de dades sostretes d’un dels dispositius del ministre de l’Interior és baix, i possiblement es correspon únicament a missatges de whatsapp i de text.

Les mateixes fonts confirmen la informació publicada per diversos mitjans que apunta que l’exministra d’Exteriors, Arancha González Laya, també va ser espiada durant el seu mandat. La Moncloa té previst donar a conèixer el volum total de la infiltració —i el nombre de ministres afectats— en els pròxims dies, un cop hagi enllestit l’examen dels mòbils dels membres de l’executiu.

També inclourà el resultat de l’anàlisi dels telèfons d’alguns membres de Podemos, tot i algunes reticències inicials van lliurar els dispositius entre dimarts i dimecres.

El Gobierno assegura que ha detectat les infeccions recentment arran de la publicació del ‘Catalangate’ per part de la revista The New Yorker. Segons la portaveu, Isabel Rodríguez, si no s’hagués destapat l’espionatge a l’independentisme, el telèfon del president espanyol, de la ministra de Defensa i de la resta de membres del govern no hauria estat revisat pel Centre Criptològic Nacional (CCN).

Batalla interna

Mentrestant el Gobierno manté que l’espionatge als mòbils dels ministres i del president és obra d’un agent “extern”, però viu una pugna interna per delimitar les responsabilitats i errors de seguretat que han fet possible la infiltració. Les mirades estan posades en la directora del CNI, Paz Esteban, que dirigeix des del juny del 2019 l’òrgan que havia de vetllar per la seguretat de les institucions d’atacs externs.

En les últimes hores, han aparegut informacions atribuïdes a fonts del CNI que apunten en altres direccions. El País, El Mundo i Onda Cero van publicar aquest dimecres que el juliol del 2021 el CCN –que depèn del CNI- havia distribuït un manual als ministeris per detectar la presència de Pegasus als mòbils. Aquestes fonts recorden que la seguretat depèn del Departament de Seguretat de Presidència, és a dir, del ministre de la Presidència, Félix Bolaños.

Malgrat que la ministra de Defensa, Margarita Robles, va apuntar inicialment que hi pot haver altres departaments que poden disposar de Pegasus —en una referència implícita a les policies autonòmiques, a la Guàrdia Civil i la Policia Nacional— el Ministeri de l’Interior i la Generalitat ja van descartar ràpidament a l’inici de la crisi que les seves policies disposessin d’aquest sistema d’espionatge.

Compareixença amb avals del Supremo

La infiltració a Marlaska es dona a conèixer coincidint amb la compareixença de la directora del CNI a la comissió de secrets oficials del Congreso. Segons fonts coneixedores del contingut de la intervenció, Paz Esteban ha mostrat als membres de la comissió algunes de les ordres del Supremo que avalen les escoltes a líders independentistes. En tot cas, serien més d’una desena d’ordres, però lluny dels 65 casos d’infiltració detectats per Citizen Lab.

De fet, el funcionament de la comissió impedeix que els diputats hi assisteixin amb telèfons mòbils o en treguin còpies dels documents que s’hi presenten. Els diputats tampoc reben documentació prèvia sobre la qüestió que s’hi aborda. Tampoc podran explicar a la sortida detalls de què s’hi ha tractat per l’amenaça de vulnerar la llei de secrets oficials que limita la publicació de qüestions relacionades amb la seguretat de l’Estat.