El primer que ha fet Maria José Catalá en arribar al capdavant de l’ajuntament de València no té res a veure amb el benestar de la ciutadania, sinó amb l’afany de confrontació: la primera Junta de Govern presidida la nova alcaldessa oficialitzarà la denominació castellana de la ciutat creant un artificial València/Valencia, tal com vam informar ahir des de La República.
Al mateix temps, està previst que aprovin que la Processó Cívica del 9 d’Octubre, diada del País Valencià, torni a barrejar les institucions públiques amb la religió i inclogui el Te Deum de la Catedral. La bandera municipal tornaria així a la Catedral de València per tal que presideixi la missa d’acció de gràcies. Aquesta cerimònia va deixar de fer-se des de 2015, amb l’arribada de Joan Ribó a l’alcaldia, entenent que s’havia de separar l’Ajuntament de la religió.
Ribó va argumentar que aquesta cerimònia té un gest franquista. Maria José Catalá ha volgut respondre amb una suposada argumentació històrica: “Joan Ribó ha de revisar les seves notes històriques que li passen. Ell m’ha regalat una olivera i estic súper contenta perquè és una cosa preciosa i la tinc al meu despatx i la mantindré. Però jo li regalaré a canvi alguns llibres d’història de València. És Jaume I, repeteixo, Jaume I, el que fa un ofici religiós quan entra a la ciutat de València, això del franquisme… té malament les seves notes …”.
En realitat no hi ha cap document que acrediti que Jaume I fes fer una missa en entrar a la ciutat de València. La tradició diu que el Conqueridor hauria resat a l’exterior de l’antiga mesquita, en un indret avui assenyalat amb una petita capella exterior dedicada a Sant Jordi. La processó cívica es va instaurar el 1338 amb motiu del primer centenari de la Conquesta i es va acompanyar d’una bandera quadribarrada com a símbol reial.
