El president de la Generalitat, Quim Torra, ha enviat una carta (amb data del 26 de setembre) al president del Gobierno, Pedro Sánchez, i als principals líders mundials en què defensa la necessitat d’una mediació per negociar un referèndum. Amb l’objectiu d’internacionalitzar la situació a Catalunya, Torra demana formalment al govern espanyol que autoritzi una mediació “sense precondicions” com més aviat millor i a Sánchez que esculli “un o més mediadors institucionals i observadors” per facilitar el diàleg. Assegura que Catalunya està preparada per fer el mateix.
Una notícia que ha fet reaccionar l’exresponsable d’Afers Públics de la Delegació del Govern a Dinamarca, Diana Coromines, que li ha dedicat un fil de Twitter a Torra afirmant que “això dels mediadors és una presa de pèl”. En aquest sentit, ha explicat la seva experiència quan encara era al càrrec i “només dos dies després de l’èxit” de l’1-O “i amb les imatges del triomf d’urnes contra porres al món” van encarregar-li buscar mediadors als països nòrdics. En aquell moment -assegura- va replicar que no hi havia necessitat de mediar i calia declarar la independència després dels resultats del referèndum, però la delegada del Govern als països nòrdics li hauria dit que volien “esgotar totes les possibilitats” i ho estaven demanant des de Barcelona a totes les delegacions. “Vaig protestar (‘quan s’ha parlat de cap mediació, sobretot abans de declarar la independència?’), però no va servir de res, i llavors m’hi vaig posar amb els cinc sentits. Si volen presentar un equip internacional de mediadors per mostrar al món que Espanya el rebutja i per tant, llavors sí, declarem la independència, cremem ràpid aquest cartutx. Per mi que no quedi’, pensava jo”, relata.
I continua recordant que “el gran repte era trobar mediadors que volguessin entrar en escena com a tals, fins i tot tenint en compte que el govern espanyol es negava a acceptar cap mediació”. Amb tot, segons Coromines, “en un parell de dies” va trobar tres mediadors als països nòrdics, experts en defensa dels drets humans: dos a Islàndia (un d’ells ex-magistrat del Tribunal Suprem) i un a Finlàndia. “Tots tres van acceptar que es fessin públics els seus noms en un equip de mediadors internacionals”, diu per afegir que -posteriorment- un d’ells, Matti Vanhanen (ex-primer ministre de Finlàndia i ex-president de la Comissió Europea), la va trucar preguntant què passava i perquè Raül Romeva no l’havia contactat. “Vaig preguntar-ho als companys d’exteriors de Barcelona, que no tenien ni idea de què feien o deixaven de fer Romeva i els seus caps de gabinet”, continua. I conclou: “Mai no vam saber què se’n va fer, dels mediadors, i en tot cas el seu nom mai no es va fer públic. Que la part espanyola no volgués mediació (ens sorprèn?) no era cap excusa per no fer públic l’equip de mediadors. Vanhanen (i els dos islandesos) m’havien dit i repetit que podíem presentar-los públicament al marge del que digués Espanya, com a mesura de pressió”.
És aleshores quan passa a parlar del discurs “grotesc” del passat 10 d’octubre, quan el president Carles Puigdemont va declarar i suspendre la independència de Catalunya “amb l’excusa que hi havia una gran oferta de mediació” i diu que “va tenir clar que ens prenien el pèl”. “D’oferta no n’hi havia cap; a mi m’havien fet cremar les celles buscant-ne i l’havien malbaratat”, etziba. “Per tant, si us plau: una mica de decència. Fa un any ho teníem tot de cara, no vau declarar la independència quan tocava i ni tan sols vau ser capaços d’aprofitar els mediadors que vam trobar. Quina força tenim, ara, per demanar cap mediació a ningú?”, escriu.
-Mediadors? -vaig replicar jo-. Però no havíem de declarar la independència en 48 hores?
-Noia -em va respondre la delegada-. És lògic, volen esgotar totes les possibilitats. És el que ens demanen des de Barcelona a totes les delegacions.— Diana Coromines (@dianacoromines) 4 d’octubre de 2018
«Si volen presentar un equip internacional de mediadors x mostrar al món que Espanya el rebutja i per tant, llavors sí, declarem la independència, cremem ràpid aquest cartutx. Per mi que no quedi», pensava jo.
— Diana Coromines (@dianacoromines) 4 d’octubre de 2018
En un parell de dies vaig trobar 3 mediadors als països nòrdics, experts en defensa dels drets humans: 2 a Islàndia (un d’ells ex-magistrat del Tribunal Suprem) i 1 a Finlàndia. Tots 3 van acceptar que es fessin públics els seus noms en un equip de mediadors internacionals.
— Diana Coromines (@dianacoromines) 4 d’octubre de 2018
Mai no vam saber què se’n va fer, dels mediadors, i en tot cas el seu nom mai no es va fer públic.
— Diana Coromines (@dianacoromines) 4 d’octubre de 2018
Quan el dia 10, en un discurs grotesc, Puigdemont va deixar en suspens la no-declaració amb l’excusa que hi havia una gran oferta de mediació, vaig tenir clar que ens prenien el pèl. D’oferta no n’hi havia cap; a mi m’havien fet cremar les celles buscant-ne i l’havien malbaratat.
— Diana Coromines (@dianacoromines) 4 d’octubre de 2018
I sobretot, president: ningú no ha votat que negocieu un referèndum. El referèndum ja el vam fer, i el resultat va ser molt clar: independència.
— Diana Coromines (@dianacoromines) 4 d’octubre de 2018
