L’expresidenta del Parlament, Laura Borràs, ha proposat una renovació estratègica profunda de l’independentisme basada en la superació de les disputes internes i en la construcció d’un futur compartit. Durant la seva conferència a la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) a Prada de Conflent, Borràs ha convidat el moviment a deixar enrere el “ressentiment” i els retrets col·lectius després de deu anys d’estancament. L’objectiu, segons ha detallat, és enfocar totes les energies en l’aprenentatge del passat i en una nova etapa marcada per la “intel·ligència nacional”.
Superar l’autodestrucció i la identitat de la derrota
Borràs ha fet una diagnosi crítica de l’estat actual del moviment, lamentant que s’hagin dedicat massa esforços a buscar culpables en lloc de preparar noves victòries. Segons l’expresidenta, cal distingir clarament entre una derrota puntual i el final del projecte polític, evitant caure en una dinàmica “tòxica” on es faci de la derrota una identitat permanent.
En aquest sentit, ha alertat contra l’autofàgia política: el fet de “devorar-nos a nosaltres mateixos” només serveix per fer-li la feina a l’Estat espanyol. Per contra, ha defensat la necessitat d’aprendre que la divisió interna destrueix la força col·lectiva, apostant per debats constructius que tinguin sentit estratègic i no busquin la unanimitat absoluta, sinó una unitat d’acció intel·ligent.
L’amnistia com a palanca política de futur
Davant d’aquells que llegeixen els darrers anys en clau de rendició, Borràs ha reivindicat la llei d’amnistia com una gran “victòria política” que va obligar l’Estat espanyol a moure’s de la seva posició inicial. Ha retret que s’hagi permès a l’Estat monopolitzar el relat parlant de reconciliació i ha insistit que l’amnistia s’ha d’entendre i utilitzar com el principi d’una nova fase política d’impuls per al projecte independentista.
Un debat sobre la immigració obert i sense populismes
La conferència també ha entrat de ple en la gestió dels discursos populistes. Borràs ha advertit que l’independentisme no pot defugir debats complexos com el de la immigració, ja que si es neguen els problemes, la ciutadania acaba escoltant aquells que sí que en parlen de manera demagògica.
Tot i això, ha fixat una línia vermella molt clara per no perdre el nord: no es pot permetre que aquesta qüestió ocupi tot l’espai polític ni que es converteixi la immigració en la culpable de tots els mals del país. Ha reblat el seu discurs assegurant que una nació no es fa forta empitjorant o empetitint la vida de la gent que arriba, sinó aconseguint i gestionant les eines dines necessàries per integrar-la correctament.
