L’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica (ARMH) ha demanat al govern espanyol en funcions començar “amb urgència” la cerca de les persones desaparegudes del franquisme. Després d’una reunió amb Pedro Sánchez, conjuntament amb altres organitzacions relacionades amb la memòria històrica, l’associació ha retret al candidat a revalidar la presidència del Gobierno “no haver fet res” en quinze mesos de govern. De la mateixa manera, han desmentit l’executiu espanyol i han assegurat que no són necessaris uns pressupostos per dedicar recursos humans i materials a aquesta tasca. “Només cal que el govern assumeixi les recomanacions dels dos informes d’organismes de l’Alt Comissionat per als Drets Humans de l’ONU sobre Espanya”, apunten en un comunicat.
Algunes de les peticions que l’associació ha portat a la trobada han estat l’anul·lació dels sumaris de la dictadura, que no es traslladin les restes de Francisco Franco a un mausoleu a Mingorrubio -de titularitat pública- o que es reti homenatge i reconeixement d’Estat a totes els persones que van lluitar contra el feixisme a Espanya. També exigeixen una comissió d’estudi dels llibres de text perquè “deixin de practicar el negacionisme” de les víctimes, que l’Estat prengui “les mesures necessàries” per recuperar la propietat de tota la documentació “saquejada” per Franco, i s’eliminin “tots els obstacles polítics” perquè les víctimes de la dictadura tinguin accés a la justícia.
Algunes altres reivindicacions són l’obertura dels arxius relatius a la repressió, el desenvolupament d’un pla de recollida de testimonis per “emmagatzemar i perpetuar la memòria” de les víctimes i el desenvolupament d’un pla de cerca de persones desaparegudes per la repressió franquista, que demanen que no s’anomeni ‘pla de xoc’ perquè creuen que “és per espectacularitzar i fer titulars”.
L’ONU dictaminarà si Espanya ha d’investigar els crims del franquisme
El Consell de Drets Humans de l’ONU dictaminarà si els crims del franquisme seran investigats pels tribunals espanyols. Ho avança el diari Público, que explica que les causes ja estan començant a arribar al consell, ja que -a l’Estat espanyol i segons la jurisprudència al Suprem- la Llei d’Amnistia de 1977 dictamina que els delictes comesos entre 1936 i 1977 per agents de l’autoritat i per funcionaris queden esborrats. També hi ha altres que estan prescrits i, a més, el Tribunal Constitucional ha començat a rebutjar els recursos d’empara de diverses víctimes contra els sobreseïments dictats pels jutges d’Instrucció. Per tot això, ha hagut d’entrar en escena l’ONU.
