Alegria a Sant Martí de Tous. L’alzina de Cal Gol ha rebrotat després de dos anys del gran incendi que la va calcinar, juntament amb 1.700 hectàrees entre la Conca de Barberà i l’Anoia. L’arbre centenari és molt estimat pels veïns i, ara, amb el naixement d’un parell de brots, torna l’esperança.
És una de les alzines més velles de la Catalunya Central, amb més de 450 anys d’història. A més, especialment voluminosa amb 12 metres d’altura i la capçada de 20 metres d’ample. De fet, l’any 2000 la Generalitat el va catalogar com a arbre monumental.
Esforç col·lectiu
Durant tot aquest temps, veïns, Ajuntament i voluntaris de l’ADF han regat i cuidat l’alzina amb l’esperança que sortís algun rebrot i pogués sobreviure. “Entre tots hem aconseguit que rebrotés i que tinguem l’alzina viva”, ha celebrat el regidor de Medi Ambient, Pau Mir.
L’alzina de Cal Gol està situada dins de l’Espai d’Interès Natural de la Serra de Miralles-Queralt i en un encreuament de camins, una zona molt freqüentada pels veïns de Sant Martí de Tous. De fet, Mir explica que es tracta d’un lloc “una mica místic del poble” i on molta gent hi acostumava a fer celebracions. L’interior de l’arbre era buit i el consistori creu que una espurna de l’incendi el va encendre per dins i això va provocar que s’acabés cremant i trencant pel mig.
Un “símbol” del poble
“Cap a les set o les vuit del vespre un cotxe de les ADF es va parar davant de l’Ateneu (on s’havia muntat un centre de comandament) i ens van dir: l’alzina s’està cremant, l’alzina s’està cremant!”. Així recorda Mir com van assabentar-se que s’estava cremant el que consideren un “símbol” del poble. “Tota la gent del poble tenia una relació d’amor amb l’alzina de Cal Gol i quan se’t crema un símbol fa mal”, expressa el regidor, que ho recorda com si “hagués perdut un familiar o algú molt proper”.
Qui també pensa en aquell dia amb molta tristesa és el propietari dels terrenys on hi ha l’alzina, Josep Gual. Aquest veí explica que l’arbre feia anys que estava malalta, però no s’hagués imaginat mai que un incendi seria el causant de la seva caiguda. De fet, fa més de setanta anys també es va cremar aquesta zona i l’alzina va quedar intacta. Gual recorda especialment un episodi de quan era petit amb el seu avi: “Uns treballadors forestals estaven tallant arbres del bosc i un li va dir al meu avi: Josep, et sembla bé si tallem l’alzina i així en traurem molta llenya? I el meu avi li va respondre que no, que aquell arbre portava tota la vida allà i hi continuaria sent”.
Els veïns i l’Ajuntament tenien poques esperances que l’alzina rebrotés pel mal estat en què havia quedat. Tot i això, tècnics de l’empresa pública Forestal Catalana van avisar-los que no ho donessis tot per perdut, ja que l’arbre tenia unes arrels molt profundes. Per això, personal del consistori, voluntaris de l’ADF i veïns del poble han estat treballant durant tot aquest temps per cuidar-la i regar-la. De seguida va sortir algun petit brot i ara, dos anys després, l’Ajuntament constata que l’alzina està viva perquè els brots s’han consolidat i s’han fet grans.
Una de les persones que ha tingut cura de l’arbre ha estat Toni Navarro que, arran de l’incendi, es va fer voluntari de l’ADF del poble. “El foc em va commoure i vaig decidir fer-me de l’ADF perquè som els primers que estem al territori, els que podem donar suport i ajudar en cas d’un incendi o si es perd algú”, exposa Navarro. De fet, aquest voluntari destaca la gran col·laboració que hi ha entre els veïns del poble i que tots han cuidat l’alzina “com si fos un nen petit”.
