La Xarxa Europea d’Igualtat Lingüística (ELEN) ha demanat que la Unió Europea reconegui el català com a llengua oficial i que “respecti la diversitat lingüística”. En un debat sobre el procés pel qual el gaèlic ha adquirit l’estatut ple a la UE, el secretari general de l’ELEN, Davyth Hicks, ha assegurat que és un “escenari ridícul” que els eurodiputats catalans no puguin fer servir la seva llengua, i ha apuntat que és “necessària” una reforma de les polítiques lingüístiques “caducades” de la UE.
En la seva intervenció, la consellera d’Acció Exterior, Victòria Alsina, ha dit que és “inacceptable” que la 13a llengua més parlada a la UE continuï sent “totalment vetada” per manca de voluntat política dels governs espanyols. “Haurien de representar la igualtat, i no la desigualtat”, ha expressat Hicks en relació amb les actuals polítiques lingüístiques de la UE. El secretari general de l’ELEN ha afirmat que des de l’organització “recomanen” a la UE que adopti un pla lingüístic a escala de la Unió i que “promogui i protegeixi les llengües menys utilitzades”.
En aquest sentit, la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, que també ha participat en la taula rodona sobre l’oficialització del gaèlic com a llengua de la UE, ha assenyalat que el govern català “no té intenció” de frenar els esforços per aconseguir el mateix tracte que la llengua irlandesa.
Ciuró ha subratllat que la sentència del 25% del castellà a les escoles catalanes està sent un “impediment” per l’aplicació del “model d’escola català ancorat en la immersió lingüística”. Amb això, la consellera ha afirmat que la sentència és una mostra que les autoritats espanyoles veuen la llengua com un “instrument polític” i no com una forma de “progrés i cohesió”.
D’altra banda, fent una crida a les institucions europees, la consellera d’Exteriors ha apuntat que “cada vegada que una llengua adquireix l’oficialitat es fa més clar el desavantatge del català”. “Hi ha 24 llengües oficials, i 11 d’elles tenen menys parlants que el català”, ha recordat Alsina.
Una possible comparativa amb el gaèlic
En el debat organitzat per la delegació del govern català davant la UE també han participat dos membres de la Conradh na Gaeilge, un fòrum democràtic de la comunitat de parla irlandesa. Peadar Mac Fhlannchadha ha explicat que el repte “més gran” a l’hora de fer oficial el gaèlic a la UE va ser “convèncer el govern d’Irlanda” per tal que demanés a les institucions europees el reconeixement.
Amb relació a les dificultats del tràmit, Dáithí Mac Cárthaigh, membre del fòrum, ha apuntat que és “definitivament” un tema polític. “Una vegada s’ha superat la fase política, la resta es pot desenvolupar perquè el cost no és molt gran”, ha detallat. Així mateix, ha afegit que el problema del govern català “és Madrid”, i no Brussel·les.
Pel que fa a la comparativa amb el català, els dos membres de la Conradh na Gaeilge han coincidit que la situació de la llengua catalana “és més forta” que la irlandesa, però que el fet que no tingui un estat propi juga un paper rellevant. En la mateixa línia, Mac Cárthaigh ha destacat que hi ha una dinàmica “diferent” entre el català i l’irlandès, atès que “el català té una política de normalització des de finals dels setanta, i el gaèlic no”.
Sobre els recursos necessaris per tirar endavant el tràmit també ha parlat la professora de la Universitat de Barcelona, Eva Pons Parera, que ha assenyalat que més enllà de l’acord unànime entre els 27, cal veure fins on es pot arribar tenint en compte que la constitució espanyola només inclou el castellà com a llengua oficial.
Pons s’ha sumat al “component polític” del reconeixement del català com a llengua de la UE i ha afirmat que “no és una qüestió de recursos, sinó una qüestió legal i política”.
