Fonts diplomàtiques asseguren que Espanya no ha contactat amb la pròxima presidència de Xipre per abordar el tema, del cobrar per avançat a pagar per avançat
L’oficialitat del català, el basc i el gallec a la Unió Europea tornarà a estar absent en l’última reunió del Consell d’Afers Generals que se celebrarà aquest any a Brussel·les, la darrera sota la presidència danesa. El punt sobre les llengües no apareix en l’agenda de la trobada que tindrà lloc aquest dimarts, fet que traslladarà el debat de l’oficialitat, com a mínim, al 2026. Espanya podria tornar a demanar incloure el tema dins l’agenda el 26 de gener, quan es preveu una nova reunió ministerial, aquesta ja sota una presidència del Consell de la UE que ostentaria Xipre. En aquest sentit, i segons fonts diplomàtiques consultades per l’ACN, Espanya encara no ha contactat amb la representació xipriota per abordar la qüestió.
L’oficialitat de les tres llengües cooficials a l’Estat no es tracta a Brussel·les des del juliol passat, coincidint amb l’inici de la presidència danesa durant el segon semestre d’aquest 2025. Llavors, i malgrat una nova proposta presentada pel govern espanyol perquè els estats membres més reticents esvaïssin els seus dubtes, la qüestió va romandre estancada.
Després d’un debat que es va allargar al voltant d’una hora, els ministres dels diferents estats membres van tancar la discussió sense votació. Davant la manca d’unanimitat necessària per tirar endavant l’oficialitat, la presidència danesa va optar per descartar la petició i “continuar treballant” per generar un consens que, a dia d’avui, encara no s’ha aconseguit.
De fet, en unes declaracions a mitjans d’octubre, el secretari d’estat per a la UE del govern espanyol, Fernando Sampedro, va descartar tornar a traslladar l’oficialitat del català a la UE a la taula dels estats membres fins que no es constati la unanimitat dels 27. “És un tema que no té per què estar sempre en l’agenda”, va expressar el dirigent espanyol, al mateix temps que va assegurar que l’executiu “no cessarà” en la defensa de les tres llengües dins les institucions europees.
Converses amb altres països
Dinamarca ha sigut un dels actors protagonistes aquest últim semestre dins la qüestió de l’oficialitat del català. El país, que en anteriors ocasions ja es va mostrar favorable a la proposta espanyola, s’ha encarregat de fer d’àrbitre de les reunions entre estats entre juliol i desembre de 2025. Durant el seu mandat, però, el tema s’ha abordat una sola vegada a petició d’Espanya.
En paral·lel als treballs des del Consell de la UE, l’Estat va acordar obrir amb Alemanya un “diàleg bilateral” l’octubre passat, arran d’una trobada entre el president Pedro Sánchez i el canceller Friedrich Merz en una cimera de líders. Precisament Alemanya, juntament amb altres països com Finlàndia, Suècia o Àustria, ha estat un dels estats que més objeccions ha presentat davant la proposta espanyola.
Un altre dels estats que estarà en el punt de mira serà Xipre, que a partir de l’1 de gener de 2026 ostentarà la presidència rotatòria del Consell de la UE. De la mateixa manera que Dinamarca, el país mediterrani serà l’àrbitre de les discussions entre estats durant els pròxims mesos i, per tant, l’encarregat de portar la batuta si Espanya decideix tornar a incloure l’oficialitat del català a la UE.
Les fonts diplomàtiques consultades per l’ACN asseguren que, a hores d’ara, no hi ha hagut contactes entre Espanya i Xipre per abordar la qüestió de les llengües.
Per altra banda, fonts d’Exteriors reiteren que el govern espanyol “continua treballant per assolir la unanimitat” necessària dins el Consell i assenyalen que la proposta sobre l’oficialitat “està plenament vigent”.
Ús del català a l’Eurocambra
De forma paral·lela a les negociacions dins el marc del Consell de la UE -on estan representats els 27 estats membres- el govern espanyol continua mantenint reunions amb veus del Parlament Europeu per facilitar l’ús de les tres llengües cooficials a l’estat dins la cambra.
A principis del novembre passat, el ministre d’Exteriors del govern espanyol, José Manuel Albares, va reunir-se amb la presidenta de l’Eurocambra, Roberta Metsola, per abordar novament la qüestió, sense que transcendissin més detalls.
L’ús del català al plenari europeu és una qüestió pendent des de fa anys que es va reactivar el setembre del 2024, quan Albares va enviar -per tercera vegada- una carta a la presidenta del Parlament Europeu en què li reclamava que facilités el seu ús a la cambra.
Com a resposta, Metsola, va encarregar als eurodiputats el Grup de Treball Llengües dels Ciutadans i Serveis Lingüístics -que es va constituir fa poc més d’un any expressament per aquesta legislatura europea- que abordessin la viabilitat econòmica, jurídica i logística de permetre l’ús de les tres llengües cooficials de l’Estat al plenari europeu. Des que es va constituir fa més d’un any, els cinc vicepresidents han abordat la qüestió del català en tres ocasions, cancel·lant la trobada en alguns casos per motius d’agenda.
