Dimarts, 3 d'agost de 2021 - Edició 1104
La República

La fiscalia s’oposa a deixar que Sànchez, Rull i Turull facin campanya durant els recessos del judici al Suprem

La Fiscalia del Tribunal Suprem ha adreçat un informe al tribunal que jutja l’1-O per oposar-se a què Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull puguin sortir de la presó […]

Avatar
Agències 16/04/2019
Pla general del banc dels acusats al judici de l'1-O que se celebra al Tribunal Suprem. Imatge del 21 de març del 2019. Captura de vídeo. (Horitzontal)

La Fiscalia del Tribunal Suprem ha adreçat un informe al tribunal que jutja l’1-O per oposar-se a què Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull puguin sortir de la presó per fer campanya i tampoc veu bé la petició subsidiària de poder concedir entrevistes o fer rodes de premsa durant el recés del judici. La fiscalia reprodueix arguments que ja va fer en el seu dia el jutge instructor Pablo Llarena (per a les eleccions del 21 de desembre) i creu que si surten poden impulsar “mobilitzacions immediates” i propiciar que “els tumults es materialitzin”. A més, considera que no tenen “completament anul·lada” la capacitat d’adreçar-se al seu electorat i que altres integrants de la llista poden fer campanya per ells”. Ara, faltarà que el tribunal es posicioni.

La defensa de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull va presentar divendres passat un escrit al Tribunal Suprem per demanar permís per fer campanya durant els recessos del migdia dels judicis o abans de l’inici de les sessions del judici oral. Els tres candidats de les llistes de Junts per Catalunya (JxCat) a les eleccions del 28-A demanen poder concedir entrevistes als mitjans de comunicació, gravar espots electorals i concedir rodes de premsa durant el període de campanya. L’escrit, presentat per l’advocat Jordi Pina, sol·licitava, de fet, que tots tres puguin participar en actes de campanya “custodiats” per forces de seguretat de l’Estat, però “subsidiàriament” plantejava aquestes altres opcions.

La fiscalia, però, s’hi oposa. Considera que el dret subjectiu de vot i elegibilitat concorrent a les eleccions generals com a candidats i caps de llista ha estat “absolutament respectat”. Recorda que tots tres s’han incorporat a les llistes electorals estant ja privats de llibertat i estant enmig d’un judici i que, per més que aquesta circumstància suposi una “limitació evident” per participar en la campanya electoral, “no suposa la impossibilitat de ser escollit, ni suposa una pèrdua o alteració essencial de l’efectivitat del dret de participació democràtica d’aquells que comparteixen projecte polític”.

“Poden materialitzar tumults”

La fiscalia entén que si ara es permet que surtin de la presó per fer campanya o participin en mitjans de comunicació “precisament possibilitaria les situacions de risc que la presó vol evitar”. En aquest sentit, apunta que podrien impulsar “mobilitzacions immediates” i propiciar que “els tumults es materialitzin”, fets que creu que són similars als que “precisament” s’estan jutjant ara al Suprem.

A més, apunta que el règim penitenciari permet permisos per situacions “extraordinàries” de la vida privada i familiar o per qüestions humanitàries. Uns supòsits que, segons la fiscalia, no es donen ara per demanar sortir per fer campanya. Al seu entendre, concedir aquests permisos suposaria “una pugna” amb els motius que van determinar la seva detenció i que, segons la fiscalia, van ser la “els fets greus que van provocar la ruptura violenta de l’ordre constitucional amb el propòsit de derogar la constitució i obtenir la independència d’una part del territori nacional”.

Justícia es mostra disposada a permetre actes electorals en presons

D’altra banda, la Conselleria de Justícia es mostra predisposada a acollir en tres presons catalanes actes de campanya electoral. En concret, podria permetre actes, a petició d’ERC, dirigits als reclusos dels centres penitenciaris de Lledoners (Bages), Mas d’Enric (Tarragonès) i Puig de les Basses (Alt Empordà), sempre que no siguin actes multitudinaris, no afectin la normalitat dels centres i hi assisteixin només els presos que han demanat el dret a vot, a qui cal garantir la seva intimitat, i tot sempre subordinat a les condicions de seguretat. Així ha respost a la consulta de la Junta Electoral, i ara està a l’espera de la resposta.

En un informe del secretari de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima, Amand Calderó, es recorda que la immensa majoria de reclusos tenen reconegut el dret de vot, excepte si ho exclou la sentència. Per votar, utilitzen el vot per correu, i perquè els reclusos disposin de prou informació sobre les diverses candidatures, “una de les maneres és l’explicació directa i personal dels diversos programes per part dels candidats”. Per això, Calderó considera que “seria pertinent autoritzar l’entrada dels candidats en els centres penitenciaris per tal que en un espai habilitat a l’efecte, poguessin dur a terme la seva campanya electoral”.